Arran del recent aniversari del Jutjat de Marques y Dissenys de la UE, a la nostra primera entrega explorem com es va concretar l'aposta per Alacant com a seu daquest òrgan jurisdiccional.
En aquest segon lliurament, analitzarem les múltiples transformacions que ha experimentat el jutjat en els 20 anys d'existència. Com ha evolucionat tant en la seva estructura com en la seva jurisdicció i com ha arribat a consolidar-se com a referent en la protecció de drets de propietat industrial a Europa.
Canvis de nom i estructura del Jutjat: una evolució contínua
Aquests vint anys, el Jutjat alacantí especialitzat en marques i dissenys ha experimentat una evolució incessant, manifestada en tres plans fonamentals.
En primer lloc, ha canviat de nom diverses vegades. Inicialment conegut com Tribunal de Marques Comunitàries, va passar a cridar-se Jutjat de Marques i Dissenys de la Unió Europea, i més recentment s'ha començat a utilitzar l'expressió Tribunal de Primera Instància de Marca de la Unió Europea.
Aquests no són simples canvis estètics; el darrer nom suggereix una actuació col·legiada dels jutjats amb competències en la matèria, semblant al Tribunal de Primera Instància de Patents de Barcelona.
L'expansió del jutjat: creació de nous òrgans especialitzats
Un altre vessant evolutiu significatiu és l'expansió de l'òrgan jurisdiccional. Si al principi només el Jutjat Mercantil 1 d'Alacant coneixia dels plets en marques i dissenys de la Unió Europea, aviat es va sumar a aquestes funcions el Mercantil número 2, i més recentment, el Mercantil 4, de nova creació, també a Alacant. Només el Jutjat número 3, ubicat a Elx, ha quedat fora d'aquesta jurisdicció especialitzada.
Aquesta proliferació de jutjats podria requerir una certa actuació col·legiada o coordinada per evitar la manca d'homogeneïtat, tant processal com substantiva, malgrat com pot semblar això inusual en l'organització judicial en primera instància.
Ampliació de les competències: noves fronteres a la Jurisdicció
L'àmbit jurisdiccional ha estat el tercer pla en què el jutjat ha mostrat una evolució notable. Des dels seus inicis, un dels debats més rellevants a la praxi dels plets ha estat l'abast de la competència del Jutjat de Marques i Dissenys de la Unió Europea. Originalment limitat a les accions per violació de marques o dissenys de la Unió Europea, aquest enfocament restrictiu va ser substituït aviat per l'aplicació del principi processal de vis atractiva. Això va permetre al Jutjat admetre accions de nul·litat de denominacions socials, infracció de marques nacionals acumulades a altres de la Unió Europea i accions en matèria de drets d'autor vinculades a marques de la Unió.
Aquesta interpretació va ser posteriorment recolzada pel legislador, convertint en criteris normatius allò que inicialment eren criteris jurisprudencials. N'és un exemple la recent Llei Orgànica 7/2022, que va reformar l'article 86 quinquies de la LOPJ. Aquest desenvolupament ha permès al tribunal concentrar-se en allò veritablement essencial: la construcció d'una doctrina judicial sòlida.
A la nostra següent entrega aprofundirem en els èxits aconseguits gràcies a aquesta especialització.
Ana Sanz, Sòcia-Associada del Àrea de Litigis d'ELZABURU
