Què passa quan un estadi que acull un partit del Mundial porta el nom d?una marca que no patrocina oficialment la competició? La polèmica sorgida al voltant d'alguns estadis del Mundial de Futbol 2026 reflecteix bé aquesta tensió, ja que molts recintes esportius normalment s'identifiquen mitjançant distintius associats a grans marques. Darrere d'aquesta situació es troben els anomenats acords de naming rights, mitjançant els quals una empresa adquireix el dret a associar la seva marca al nom d'un estadi durant un període de temps determinat a canvi d'una contraprestació econòmica. Aquests contractes constitueixen una important font de finançament per als propietaris dels recintes i, alhora, una potent eina de posicionament per a les empreses patrocinadores, que busquen que el públic identifiqui de manera immediata l'estadi amb la seva marca. A la recent competició, l'organització de l'esdeveniment ha requerit ometre l'ús d'aquestes marques i utilitzar denominacions neutres. Això fixa un tauler en què coexisteixen la propietat industrial, els acords de naming rights en vigor, el programa de patrocini del Mundial 2026 i les retransmissions internacionals d'un esdeveniment esportiu global. Per què canvien de nom alguns estadis durant el Mundial? L'organització requereix als estadis seleccionats per acollir els partits canviar de nom per evitar que marques no patrocinadores de l'esdeveniment semblin associades oficialment al torneig. El Mundial compta amb un programa de patrocini basat en la concessió de drets exclusius dexplotació comercial per determinades categories de productes i serveis. Aquesta exclusivitat constitueix un dels principals actius del patrocini esportiu, ja que qui adquireix la condició de patrocinador oficial no sols busca obtenir visibilitat durant l'esdeveniment, sinó també impedir que competidors o tercers puguin beneficiar-se de la seva repercussió mediàtica sense haver assumit el cost d'aquesta inversió. Per això, els organitzadors apliquen polítiques de “lloc net” o clean site. Amb aquest criteri, els espais vinculats a la competició han de quedar lliures de signes distintius i elements publicitaris aliens al programa oficial de patrocini. Aquesta exigència pot afectar la publicitat interior, la senyalètica, les façanes, els suports visibles des de les grades, les zones de premsa i, en alguns casos, el nom de l'estadi. L'objectiu no és eliminar de manera permanent la identitat comercial ni qüestionar la validesa dels acords de naming rights, sinó suspendre'n temporalment la visibilitat mentre l'estadi s'integra a l'entorn oficial del torneig. D'aquesta manera, es preserva l'exclusivitat comercial compromesa amb els patrocinadors oficials i evita que tercers puguin obtenir una associació indirecta amb la competició. On és l'enllaç amb la propietat industrial? L'enllaç rau en la coexistència de diferents drets de marca i en l'ús de signes distintius en un esdeveniment subjecte a un règim d'exclusivitat comercial. La propietat industrial protegeix les marques, les denominacions i els signes distintius que identifiquen l'origen empresarial de productes o serveis. En un Mundial hi conflueixen les marques oficials de la competició, les marques dels patrocinadors autoritzats, els drets de llicència i els acords de naming rights que identifiquen comercialment els estadis. El conflicte sorgeix quan una marca aliena al grup de patrocinadors oficials obté visibilitat dins el perímetre de lesdeveniment. Aquesta exposició adquireix un valor especial per la difusió internacional de retransmissions, fotografies i continguts informatius i digitals del torneig, cosa que pot generar en el públic la percepció d'una vinculació comercial amb la competència. Ara bé, aquesta presència no respon, per regla general, a un ús il·lícit de la marca, sinó a lexercici legítim dun acord de naming rights prèviament subscrit amb el propietari o gestor del recinte. La dificultat consisteix a compatibilitzar aquest contracte amb les obligacions assumides per la seu davant de l'organitzador i amb els drets d'exclusivitat concedits als patrocinadors oficials. Des de la perspectiva marcaria, els acords de naming rights persegueixen consolidar una associació estable entre una marca i un recinte esportiu. Aquesta continuïtat afavoreix que el públic identifiqui l'estadi espontàniament amb la marca patrocinadora i constitueix un dels principals factors que justifiquen la inversió realitzada. Per això, els canvis successius de denominació o la utilització temporal de noms neutres durant grans competicions no debiliten la marca en sentit jurídic ni afecten la validesa dels drets marcaris, però sí que poden reduir l'eficàcia de la funció distintiva i publicitària que persegueixen aquests acords, en dificultar que el consumidor mantingui una associació immediata i estable entre l'estadi. El cas d'Atlanta: quan retirar una marca no és tan fàcil El cas d'Atlanta mostra que les polítiques de “lloc net” poden trobar límits materials. El Mercedes-Benz Stadium, seu habitual dels Atlanta Falcons i de l'Atlanta United, constitueix un dels exemples més il·lustratius. Durant el Mundial s'ha identificat com a Atlanta Stadium, seguint una pràctica ja aplicada a l'Eurocopa 2024, quan estadis com l'Allianz Arena va passar a denominar-se temporalment Munic Football Arena. Tot i això, l'emblema de Mercedes-Benz integrat a la coberta del recinte planteja una dificultat afegida. En formar part del disseny estructural del sostre retràctil, la seva retirada o cobertura no és equiparable a l'eliminació d'un suport publicitari convencional, ja que podria afectar la integritat de la instal·lació o generar costos desproporcionats. Aquest supòsit posa de manifest que les exigències derivades de la política de clean site troba un límit quan la marca forma part inseparable de la infraestructura de l'estadi. La resposta, per tant, no ha estat l'eliminació del signe distintiu, sinó l'adopció de solucions d'equilibri mitjançant la negociació entre les parts: mantenir l'element arquitectònic, limitar la seva exposició a les retransmissions i evitar qualsevol ús addicional que pogués suggerir una associació comercial amb la competició La dimensió digital: marques, campanyes i xarxes socials durant el Mundial La propietat L'ús d'expressions com FIFA, World Cup, Copa Mundial o ...Llegir més

Madrid, 3 de juny del 2026. ELZABURU ha estat reconeguda un any més a la nova edició d'IAM Patent 1000, un dels directoris internacionals de referència en l'àmbit de patents, que identifica les firmes i professionals més destacats a nivell global. IAM Patent 1000 posa el focus en aquelles firmes i professionals considerats excel·lents en una àrea clau del dret de patents, destacant la qualitat tècnica, l'experiència i la capacitat d'assessorament en assumptes de complexitat especial. En aquesta edició, ELZABURU revalida la seva posició Silver a les categories de Patent Litigation i Patent Prosecution, i amplia el seu reconeixement amb la seva recomanació a Patent Transactions, reflex de la seva capacitat per acompanyar els clients tant en la protecció i defensa dels seus actius com en la seva explotació i transferència. IAM Patent 1000 destaca la capacitat de la signatura per actuar amb solvència al llarg de tot el cicle de vida dels actius innovadors, des de la identificació d'invencions i la definició d'estratègies de protecció fins a la tramitació, l'oposició, la defensa judicial i l'explotació contractual dels drets de patent. El directori subratlla, a més, el caràcter multidisciplinari de l'equip d'ELZABURU, integrat per enginyers, químics, biotecnòlegs, especialistes en ciències de la vida i advocats, que treballen de manera coordinada per oferir assessorament tècnic i jurídic a sectors altament diversos. La publicació també posa en valor el pes creixent de la pràctica contenciosa de la signatura, així com la seva experiència en mecanismes alternatius de resolució de conflictes, com ara la mediació i l'arbitratge, que permeten oferir als clients solucions ajustades a cada situació quan la via judicial no és necessàriament l'opció més adequada. En aquesta edició, IAM Patent 1000 ha destacat individualment vuit professionals d'ELZABURU per la seva trajectòria i especialització: Enrique Armijo, soci de l'àrea legal, és reconegut per una carrera de més de tres dècades en litigis de propietat industrial i intel·lectual d'alt impacte, així com per la seva experiència en l'estructuració contractual i comercial de l'explotació d'actius. franquícies i transferències de tecnologia. Colm Ahern, soci de l'àrea legal, destaca pel seu doble perfil com a enginyer industrial i advocat, que aporta una profunditat tècnica especialment rellevant en litigis de patents vinculats a sectors com l'automoció, els electrodomèstics i l'electrònica. Carlos Morán, soci de l'àrea legal, torna a ser reconegut per la participació en assumptes complexos d'àmbit nacional i internacional en matèria de propietat industrial i competència deslleial. IAM Patent 1000 destaca especialment la intervenció en casos de referència a nivell europeu i la contribució a la protecció jurídica de la denominació d'origen Champagne. Ruth Sánchez, sòcia de l'àrea patents, és reconeguda pel seu lideratge estratègic en la protecció i la gestió d'invencions a nivell nacional, europeu i internacional. Enginyera i agent de patents europees, assessora clients en sectors com l'aeroespacial, l'automoció, la construcció i l'enginyeria civil. Francisco Javier Sáez, soci de l'àrea de patents, és destacat per la seva àmplia experiència en la redacció, la tramitació i la defensa de sol·licituds de patent a Espanya, Europa i el sistema PCT, amb especial focus en els sectors químic, farmacèutic, energètic, mediambiental i agroquímic. Pedro Saturio, soci-associat de l'àrea de patents, s'incorpora al rànquing pel treball en patents electromecàniques i dissenys industrials. Enginyer industrial i agent de patents europees, assessora en projectes d'alta tecnologia a sectors com l'aeroespacial, l'automoció, el transport, la defensa, l'energia i la construcció. María Cadarso, associada sènior de l'àrea legal, és reconeguda com a talent emergent per la seva pràctica en litigis de propietat industrial, propietat intel·lectual i competència deslleial. El treball combina la resolució de conflictes amb una visió preventiva orientada a la negociació contractual i al disseny d'estratègies que permetin anticipar i evitar possibles controvèrsies. Alba María López, sòcia-associada de l'àrea Legal, Negocis i Contractes, també entra al rànquing per la seva experiència en propietat industrial i intel·lectual, dret digital i tecnologia. La pràctica se centra en models de governança d'actius intangibles, operacions de transferència de tecnologia, contractes complexos de propietat intel·lectual i TIC, processos de due diligence i assumptes contenciosos. La presència continuada d'ELZABURU a IAM Patent 1000 reflecteix la fortalesa d'una pràctica de patents construïda sobre l'especialització tècnica, el rigor jurídic i una visió integral de la innovació com a actiu estratègic per a les empreses.

Madrid, 25 de març de 2026.- ELZABURU ha estat reconeguda un any més entre les firmes destacades a Propietat Industrial i Intel·lectual a Espanya pel directori internacional Legal 500, consolidant el seu posicionament en l'assessorament integral en aquest àmbit. En aquesta edició, la firma reforça especialment el seu posicionament a l'àrea de Marques i consolida la seva presència a Patents i Copyright, tres pilars clau en la gestió i la protecció d'actius intangibles. A aquest reconeixement s'hi afegeix una menció especialment rellevant: la valoració directa de clients a través de l'indicador Client Satisfaction: NPS®, on ELZABURU arriba als nivells més alts. Aquest resultat reflecteix no només la qualitat tècnica de l'assessorament, sinó també aspectes diferencials com ara la proximitat, l'agilitat i la capacitat d'aportar valor real a cada projecte. El directori Legal 500 recull, a més, testimonis de clients obtinguts de forma independent pel seu equip de recerca, que posen en valor el treball de la signatura en les diferents àrees: Marques: “They ha thorough understanding of client's inner workings and are known in the sector for their dedication to delivering the best possible service. Patents: "L'estand estant per a les seves anys d'experiència, fer els líders en el sector. Aquestes companys no són més que els masters legals aspects, però també a un àmbit científic científic i design patent estratègies tailored to our needs." Drets d'autor: “Mabel Klimt ha fet anys d'experiència, professionalisme, problema-solving, practicalitat i addressing situacions i difficulties presents per diferents projectes.” A nivell individual, Legal 500 destaca diversos professionals de la firma: Mabel Klimt, reconeguda com a Leading Partner a Copyright. Enrique Armijo Chávarri, reconegut com a Leading Partner en Patents. Així mateix, han estat inclosos en els diferents rànquings per àrees: Marques: Luis Baz, Carlos Morán, Enrique Armijo i Ana Donate. Patents: Enrique Armijo, Ruth Sánchez, Colm Ahern, Pedro Saturio i Alba Mª López. Copyright: Mabel Klimt, Enrique Armijo, Carlos Morán, Alba Mª López i Inés de Casas. Aquest reconeixement posa en relleu la solidesa de l'equip i l'enfocament multidisciplinar d'ELZABURU a l'assessorament en propietat industrial i intel·lectual, així com la seva capacitat per acompanyar empreses en la protecció, la defensa i l'explotació estratègica dels seus actius intangibles.

Madrid, 13 de novembre de 2025.- ELZABURU, firma especialitzada en propietat industrial i intel·lectual, ha tingut uns resultats excel·lents als Best Lawyers in Spain, un reconeixement professional basat en l'opinió consensuada dels principals advocats sobre les capacitats professionals dels seus col·legues dins de la mateixa zona geogràfica i àrea de pràctica jurídica. Amb 35 advocats i tècnics referenciats i un total de 43 mencions, ELZABURU es consolida com la firma especialitzada en propietat industrial i intel·lectual amb més professionals reconeguts en aquesta edició, reforçant així la seva posició de referència al mercat espanyol. Pel que fa a les persones referenciades en l'edició d'enguany, aquests són els professionals d'ELZABURU que figuren al rànquing: Intel·lectual Property Law: Colm Ahern, Agustín Alguacil, Mónica Amores, Enrique Armijo, Cristina Rierol, Luis Baz, Luis Beneyto, Catherine Bonzom, Ignacio Diez de Rivera Cristina Espín, Mercedes García, Irene Gascón, Fernando Ilardia, Mabel Klimt, Xavier Lamíquiz, Miquel Àngel Medina, Carlos Morán, Trànsit Ruiz, Francisco J. Sáez, José Ignacio San Martín, Ruth Sánchez, Ana Sanz, Pere Saturi, Rosa Torrecillas, Cristina Velasco i Manolo. Litigation: Enrique Armijo, Alba Mª López i Carlos Morán Information Technology: Ruth Benito Privacy & Data Protection: Ruth Benito Technology Law: Ruth Benito primerenques de la seva carrera professional, però que ja han demostrat una excel·lència excel·lent en la seva pràctica legal, han estat distingits: María Cadarso i Alberto Gallo a Litigation; i Inés de Casas, Sara Navarro, Paloma Querol i, novament, Alberto Gallo, a Intellectual Property. Best Lawyers empra un procés d'enquesta sofisticat, conscienciós, racional i transparent, dissenyat per obtenir avaluacions significatives i substantives de la qualitat dels serveis jurídics. Segons aquesta organització, "la qualitat d´una enquesta de revisió per parells està directament relacionada amb la qualitat dels votants".

El 13 de juliol passat Donald Trump va patir un intent de magnicidi mentre pronunciava un discurs en un míting a Pennsilvània. Poques hores després, ja s'estaven comercialitzant samarretes i altres articles de marxandatge amb la imatge del candidat triomfant, amb el puny enlaire, després de sortir il·lès de l'atemptat. És arribar a comercialitzar aquests productes sense l'autorització de Trump o dels autors d'aquelles instantànies? La regulació sobre el dret a l'honor ia la pròpia imatge és diferent a les diferents jurisdiccions. Com és el dret a la pròpia imatge a Espanya La llei orgànica que resulta aplicable a Espanya és la 1/1982, de 5 de maig, que a l'article 8.2 estableix que el dret a la pròpia imatge “no impedirà la seva captació, reproducció o publicació per qualsevol mitjà quan es tracti de persones que exerceixin un càrrec públic o una professió de notorietat o projecció pública o la imatge un interès històric rellevant”. I és que, encara que una major notorietat pública d'una persona suposa un minvament en l'àmbit protegit de la seva imatge/intimitat, això no implica que aquesta persona es vegi desposseïda dels drets que li corresponen com a tal. És a dir, encara que es poden publicar fotos de personatges públics, l'explotació comercial no consentida d'aquestes imatges seria il·lícita, i cauria en l'àmbit del que disposa l'article setè, apartat 6, de la llei 1/1982, que estableix que “la utilització del nom, de la veu o de la imatge d'una persona per a finalitats publicitàries, comercials o de naturalesa, d'intromissió il·legítima en el dret a l'honor, al nom ia la imatge de la persona afectada”. Sí a la reproducció, no a la comercialització Al fil d'aquesta norma, almenys a Espanya, no es poden comercialitzar productes utilitzant la fotografia d'un polític sense comptar-ne el consentiment. I, per la mateixa raó, no es pot reproduir ni distribuir l'obra d'un fotògraf o artista sense comptar amb la seva autorització, o amb la persona física o jurídica autoritzada per ell per llicenciar aquests usos. Els qui infringeixin aquestes lleis es podrien enfrontar a accions de protecció civil de l'honor, la intimitat o la pròpia imatge en relació amb l'ús de la imatge de la persona fotografiada, i accions civils per infracció de drets de propietat intel·lectual en relació amb l'ús no autoritzat de les fotografies. Així mateix, si algú utilitzés una fotografia, de la qual no n'és l'autor, per a la seva comercialització després d'un tractament digital, continuaria violant-ne els drets. Entre els drets d'exclusiva de què gaudeixen els titulars de drets de propietat intel·lectual hi ha el dret de reproducció, de distribució, de comunicació pública i de transformació. Els denunciants poden demanar a les plataformes que retirin els productes infractors A les poques hores del famós atemptat contra Trump ja es podien comprar a Aliexpress oa Amazon samarretes i articles commemoratius del succés. Aquestes plataformes tenen alguna responsabilitat per la comercialització d'aquests articles? Amazon, igual que altres plataformes de vendes en línia, té mecanismes de denúncia de continguts infractors a disposició dels titulars de drets de propietat industrial i intel·lectual i de drets a l'honor, la intimitat o la pròpia imatge, per la qual cosa els que es considerin perjudicats podrien dirigir-se a la plataforma directament per sol·licitar-ne la retirada. També caldria explorar la possibilitat de sol·licitar mesures cautelars (prèvies a la interposició d'una demanda, o juntament amb la demanda) consistents en la retirada o el bloqueig de l'oferta de productes infractors. Tindrien algun dret econòmic Trump o l'autor de la foto per aquestes vendes? Tot titular de drets que són explotats per un tercer sense el seu consentiment té dret a reclamar una compensació, bé en forma de llicència, o bé en una fase posterior -en el marc d'una reclamació- com a indemnització pels danys i perjudicis causats. Alba Mª López, Sòcia-Associada de l'Àrea de Negocis i Contractes d'ELZABURU

ELZABURU té el plaer de convidar-vos a un esmorzar de treball on, al voltant de dues taules rodones, s'analitzarà el paper del nou model d'utilitat i la gestió de projectes consorciats de R+D. Data: 25.05.2018 Horari 09:00 a 12:00 h. Lloc: Auditori ELZABURU. C/ Miquel Àngel, 21, Madrid. Inscripcions: https://www.elzaburu.com/es/area-de-clientes/inscribete/inscribete-mad-5 Font: Elzaburu. Autor/s: Pedro Saturio Carrasco, Antonio Tavira Montes-Jovellar, Francisco Javier Sáez Granero, Alba Maria López López

El soci d'ELZABURU, Javier Fernández-Lasquetty i l'associada d'Elzaburu, Alba Mª López, comenten sobre les opcions que tenen els creadors davant del plagi a les xarxes socials. Accessible a: https://www.autonomosyemprendedor.es/articulo/tu-negocio/registrar-denunciar-armas-luchar-plagio-redes-sociales/20180517191954016380.html Font: Autònoms i Emprenedors Autor/s: Javier Fernández-Lasquet

La firma ELZABURU ha tingut el plaer de col·laborar amb l'editorial Thomson-Reuters Aranzadi a l'obra Fashion Law, tractat pioner a Espanya sobre el dret de la moda. En aquest capítol s'ofereix una visió panoràmica del dret d'imatge al món de la moda. Publicat per Aranzadi Font: Fashion Law (Dret de la moda), pàg. 117-130 Autor/s: Javier Fernández-Lasquetty Quintana, Alba Maria López López, Cristina Espín Martí, Carolina Garcia de la Rasilla Arambarri

La firma ELZABURU ha tingut el plaer de col·laborar amb l'editorial Thomson-Reuters Aranzadi a l'obra Fashion Law, tractat pioner a Espanya sobre el dret de la moda. En aquest capítol s'ofereix una visió panoràmica de la protecció de la reputació de les marques i empreses al món de la moda. Publicat per Aranzadi Font: Fashion Law (Dret de la moda), pàg. 131-146 Autor/s: Javier Fernández-Lasquetty Quintana, Alba Maria López López, Martín Bello Castro

La firma ELZABURU ha tingut el plaer de col·laborar amb l'editorial Thomson-Reuters Aranzadi a l'obra Fashion Law, tractat pioner a Espanya sobre el dret de la moda. En aquest capítol s'ofereix una visió panoràmica de protecció de trade dress al món de la moda. Publicat per Aranzadi Font: Fashion Law (Dret de la moda), pàg. 213-222 Autor/s: Javier Fernández-Lasquetty Quintana, Alba Maria López López, Cristina Espín Martí