Madrid, 3 de juny del 2026. ELZABURU ha estat reconeguda un any més a la nova edició d'IAM Patent 1000, un dels directoris internacionals de referència en l'àmbit de patents, que identifica les firmes i professionals més destacats a nivell global. IAM Patent 1000 posa el focus en aquelles firmes i professionals considerats excel·lents en una àrea clau del dret de patents, destacant la qualitat tècnica, l'experiència i la capacitat d'assessorament en assumptes de complexitat especial. En aquesta edició, ELZABURU revalida la seva posició Silver a les categories de Patent Litigation i Patent Prosecution, i amplia el seu reconeixement amb la seva recomanació a Patent Transactions, reflex de la seva capacitat per acompanyar els clients tant en la protecció i defensa dels seus actius com en la seva explotació i transferència. IAM Patent 1000 destaca la capacitat de la signatura per actuar amb solvència al llarg de tot el cicle de vida dels actius innovadors, des de la identificació d'invencions i la definició d'estratègies de protecció fins a la tramitació, l'oposició, la defensa judicial i l'explotació contractual dels drets de patent. El directori subratlla, a més, el caràcter multidisciplinari de l'equip d'ELZABURU, integrat per enginyers, químics, biotecnòlegs, especialistes en ciències de la vida i advocats, que treballen de manera coordinada per oferir assessorament tècnic i jurídic a sectors altament diversos. La publicació també posa en valor el pes creixent de la pràctica contenciosa de la signatura, així com la seva experiència en mecanismes alternatius de resolució de conflictes, com ara la mediació i l'arbitratge, que permeten oferir als clients solucions ajustades a cada situació quan la via judicial no és necessàriament l'opció més adequada. En aquesta edició, IAM Patent 1000 ha destacat individualment vuit professionals d'ELZABURU per la seva trajectòria i especialització: Enrique Armijo, soci de l'àrea legal, és reconegut per una carrera de més de tres dècades en litigis de propietat industrial i intel·lectual d'alt impacte, així com per la seva experiència en l'estructuració contractual i comercial de l'explotació d'actius. franquícies i transferències de tecnologia. Colm Ahern, soci de l'àrea legal, destaca pel seu doble perfil com a enginyer industrial i advocat, que aporta una profunditat tècnica especialment rellevant en litigis de patents vinculats a sectors com l'automoció, els electrodomèstics i l'electrònica. Carlos Morán, soci de l'àrea legal, torna a ser reconegut per la participació en assumptes complexos d'àmbit nacional i internacional en matèria de propietat industrial i competència deslleial. IAM Patent 1000 destaca especialment la intervenció en casos de referència a nivell europeu i la contribució a la protecció jurídica de la denominació d'origen Champagne. Ruth Sánchez, sòcia de l'àrea patents, és reconeguda pel seu lideratge estratègic en la protecció i la gestió d'invencions a nivell nacional, europeu i internacional. Enginyera i agent de patents europees, assessora clients en sectors com l'aeroespacial, l'automoció, la construcció i l'enginyeria civil. Francisco Javier Sáez, soci de l'àrea de patents, és destacat per la seva àmplia experiència en la redacció, la tramitació i la defensa de sol·licituds de patent a Espanya, Europa i el sistema PCT, amb especial focus en els sectors químic, farmacèutic, energètic, mediambiental i agroquímic. Pedro Saturio, soci-associat de l'àrea de patents, s'incorpora al rànquing pel treball en patents electromecàniques i dissenys industrials. Enginyer industrial i agent de patents europees, assessora en projectes d'alta tecnologia a sectors com l'aeroespacial, l'automoció, el transport, la defensa, l'energia i la construcció. María Cadarso, associada sènior de l'àrea legal, és reconeguda com a talent emergent per la seva pràctica en litigis de propietat industrial, propietat intel·lectual i competència deslleial. El treball combina la resolució de conflictes amb una visió preventiva orientada a la negociació contractual i al disseny d'estratègies que permetin anticipar i evitar possibles controvèrsies. Alba María López, sòcia-associada de l'àrea Legal, Negocis i Contractes, també entra al rànquing per la seva experiència en propietat industrial i intel·lectual, dret digital i tecnologia. La pràctica se centra en models de governança d'actius intangibles, operacions de transferència de tecnologia, contractes complexos de propietat intel·lectual i TIC, processos de due diligence i assumptes contenciosos. La presència continuada d'ELZABURU a IAM Patent 1000 reflecteix la fortalesa d'una pràctica de patents construïda sobre l'especialització tècnica, el rigor jurídic i una visió integral de la innovació com a actiu estratègic per a les empreses.

CONTEXT Un conflicte que qüestionava fins on arriba la protecció de les denominacions d'origen El Comitè Interprofessionnel du Vin de Champagne (CIVC), entitat encarregada de la defensa de la denominació d'origen protegida (DOP) Champagne, va detectar l'ús del signe “Champanillo” per identificar una cadena de bars de tapes a Catalunya. A la Unió Europea, les DOP compten amb un règim específic de protecció a nivell de la Unió, recollit al Reglament (UE) 1308/2013, que garanteix la seva defensa davant usos indeguts a tots els Estats membres. El principal repte jurídic en aquest cas radicava que no es tractava de productes comparables al Champagne, sinó de serveis de restauració, cosa que plantejava una qüestió clau: hi pot haver infracció d'una DOP quan el signe s'utilitza per a serveis i no per a productes? ENFOCAMENT JURÍDIC La protecció s'ha d'estendre a aquells usos que generin una evocació a la ment del consumidor El plantejament del cas es va articular sobre una idea central: la protecció de les denominacions d'origen no es limita a productes idèntics o similars, sinó que s'ha d'estendre a aquells usos que generin una evocació a la ment del consumidor. Si l'ús del distintiu “Champanillo” portava el consumidor mitjà a pensar, de manera directa, al Champagne, la protecció s'havia d'activar, amb independència que s'utilitzés per identificar uns bars de tapes i no vins escumosos. A més, aquest vincle a la ment del consumidor implicava també un aprofitament indegut de la reputació associada a la denominació d'origen Champagne: el signe es beneficiava del prestigi, reconeixement i valor construït per la DOP. Aquest enfocament exigia anar més enllà de l'anàlisi tradicional i donar suport al marc europeu (Reglament UE 1308/2013). Per això, el cas va donar lloc a una qüestió prejudicial plantejada per l'Audiència Provincial de Barcelona davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que va resultar determinant per aclarir i precisar els límits de protecció de les denominacions d'origen. DESENVOLUPAMENT DEL CAS Una dècada de litigi fins a la decisió final El procediment es va estendre durant gairebé una dècada i va passar diverses instàncies fins a consolidar aquest canvi d'enfocament. Després d'una resolució inicial desfavorable a primera instància, l'Audiència Provincial de Barcelona va elevar la qüestió al TJUE, desplaçant el debat des de la similitud entre productes cap al concepte d'evocació. Fins aquell moment, el Tribunal de Justícia havia interpretat en diverses resolucions -entre elles les sentències de 7 de juny de 2018, assumpte C-44/17 i de 17 de desembre de 2020, assumpte C-490/19- el concepte d'evocació d'una DOP, però mai no s'havia pronunciat específicament sobre la qüestió de si la protecció atorgada per les. La resposta del TJUE, en la sentència de 9 de setembre de 2021 (assumpte C-783/19) va ser determinant. Va confirmar que la protecció de les denominacions d'origen també s'estén a serveis, sempre que l'ús del signe generi al consumidor un vincle prou directe amb la denominació protegida. A partir d'aquest criteri, l'Audiència Provincial va revisar el cas i va concloure que l'ús de Champanillo constituïa una infracció per evocació. Per això, no es va limitar a una anàlisi nominal, sinó que va valorar el conjunt de circumstàncies: la clara proximitat fonètica i conceptual entre els signes, la incorporació del terme “xampany” al signe controvertit, el seu ús en contextos vinculats al consum de begudes i, especialment, l'aprofitament indegut de la reputació associada al Champagne. RESULTAT El Suprem consolida un criteri que redefineix l'abast de la protecció de les denominacions d'origen El 8 d'abril del 2026, el Tribunal Suprem va confirmar íntegrament la sentència dictada per l'Audiència Provincial de Barcelona, ​​aplicant la doctrina establerta pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Es posava així fi al procediment i es consolidava l'enfocament adoptat. Seguint la interpretació realitzada pel TJUE, la sentència ratifica que hi ha infracció per evocació de la DOP Champagne, fins i tot en absència d'identitat o similitud entre productes, i que aquesta protecció s'estén també a serveis quan l'ús del signe genera un vincle prou directe a la ment del consumidor. Així mateix, confirma que aquest tipus d´usos pot implicar un aprofitament indegut de la reputació associada a la denominació d´origen. En aplicació d'aquests principis, el Tribunal Suprem confirma l'ordre de cessament en l'ús del signe “Champanillo”, la retirada de materials i la cancel·lació dels actius digitals associats. Més enllà dels seus efectes concrets, la resolució marca una fita en la interpretació del concepte d'evocació de les DOP a l'ordenament espanyol. El Tribunal Suprem incorpora de forma expressa el criteri del TJUE i l'integra a la pràctica judicial nacional, consolidant un estàndard que amplia l'abast de protecció de les denominacions d'origen i en reforça la defensa davant usos indirectes. Aquest pronunciament no només aporta seguretat jurídica, sinó que estableix un precedent clar per a casos futurs, en confirmar que la protecció de les DOP no depèn de la similitud entre productes, sinó de la capacitat del signe per activar en el consumidor una associació amb la denominació protegida. Carlos Morán, soci de l'àrea Legal El cas ha estat liderat per Carlos Morán, soci de l'àrea Legal d'ELZABURU, que ha acompanyat el Comitè Interprofessionnel du Vin de Champagne des de l'inici del procediment, articulant l'estratègia jurídica al llarg de totes les fases i contribuint a la consolidació d'aquest criteri. La seva trajectòria en la defensa de la DOP Champagne ha estat reconeguda internacionalment pel mateix Comitè Champagne, amb el nomenament de Cavaller de l'Ordre des Coteaux de Champagne, una distinció que el Comitè ha atorgat diverses vegades a juristes que han destacat en la protecció jurídica d'aquesta denominació d'origen a nivell internacional.

Sentència del Tribunal Suprem de 30 de juny de 2025, Ron Barceló (ECLI:CA:TS:2025:3307) 1. Fets Diverses companyies distribuïdores de begudes van interposar demanda contra Barceló Comercial Internacional, SA i Importacions i Exportacions de Varma, SA, sol·licitant que es declarés que aquestes havien actuat il·lícitament en esgrimir els seus drets sobre la marca Ron Barceló per prohibir la comercialització de productes amb aquesta marca dins de l'Espai Econòmic Europeu (EEE), incorrent en actes de competència deslleial i infringint les normes europees de defensa de la competència. Les demandants pretenien que es declarés que l'adquisició de Ron Barceló a proveïdors de l'EEE per preus inferiors als fixats pels distribuïdors espanyols era ajustada a dret ja que, en procedir la mercaderia de l'EEE, els drets sobre la marca Ron Barceló s'haurien esgotat. Les demandades es van oposar a la demanda, al·legant que no hi havia esgotament del dret, i van reconvenir l'acció d'infracció de les marques Ron Barceló en relació amb les vendes per les demandants de productes amb aquesta marca sense la seva autorització. En primera instància, el Jutjat de Marques de la Unió Europea núm. 1 d'Alacant va dictar sentència desestimant íntegrament la demanda i estimant la reconvenció. En segona instància, la Secció 8a de l'Audiència Provincial d'Alacant (Tribunal de Marques de la Unió Europea) va confirmar essencialment la sentència de primera instància, amb algunes modificacions en el contingut de la decisió. L'Audiència Provincial va considerar que, malgrat que la demanda no ho denominés així, el que s'hi exercitava era una acció negatòria d'infracció de la marca Ron Barceló. Encara que aquesta acció no està regulada a la Llei de marques, sí que està contemplada a l'article 121.1 de la Llei de patents, que l'Audiència considera aplicable per la remissió prevista a la disposició addicional primera de la Llei de marques. Això no obstant, desestima l'acció perquè considera que no concorrien en el cas les circumstàncies necessàries perquè es produís l'esgotament del dret de marca. Les demandants van interposar un recurs extraordinari per infracció processal i de cassació contra la sentència d'apel·lació, que van ser íntegrament desestimats per la sentència objecte d'aquest comentari. 2. Pronunciaments En el seu recurs, les demandants van plantejar diversos motius de cassació al voltant de la qüestió del consentiment del titular de la marca per a la comercialització de productes amb aquesta a l'EEE i la càrrega de la prova sobre l'existència de l'esgotament del dret de marca. El Tribunal Suprem, recolzant-se a la copiosa jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre l'esgotament, comença recordant que, com a regla general, el TJ entén que el titular de la marca ha atorgat el seu consentiment de comercialitzar els seus productes dins de l'EEE quan ha pogut controlar la comercialització dels productes per tercers, ja que aquest control permet salvaguardar la funció essencial. A més, el TS reconeix que el consentiment pot ser tàcit, però subratlla que el TJ ha assenyalat que, per apreciar l'existència d'aquest consentiment tàcit, han de concórrer determinats elements i circumstàncies anteriors, concomitants o posteriors que revelin amb certesa la renúncia del titular de la marca a oposar-hi el dret d'exclusiva. I, en el cas, el TS coincideix amb l'Audiència Provincial que no es produeix aquesta certesa. Pel que fa a la càrrega de la prova, les recurrents invocaven la jurisprudència del TJ que estableix la inversió de la càrrega de la prova en aquells casos en què la imposició d'aquesta càrrega al suposat infractor permet al titular de la marca compartimentar els mercats nacionals, com pot passar en els supòsits en què comercialitza els seus productes a l'EEE mitjançant un sistema de distribució exclusiva o selectiva. El TS revisa els pronunciaments del TJ sobre aquesta qüestió i assenyala que la càrrega de la prova de l'esgotament varia en funció del coneixement sobre el lloc de primera comercialització del producte: si no es coneix i hi ha risc de compartimentació del mercat, la càrrega de la prova recaurà sobre el titular de la marca i no sobre l'importador paral·lel; en canvi, si des de l'inici és conegut que el producte s'ha comercialitzat per primera vegada fora de l'EEE i el titular de la marca el pot provar, hi ha una presumpció que no ha consentit la posterior entrada dels productes al mercat europeu i haurà de ser l'importador paral·lel en què provi que aquest consentiment s'ha produït. Partint d'aquestes premisses, en el supòsit enjudiciat, el TS rebutja el recurs de les demandants, ja que considera que fan suposat de la qüestió perquè no s'ha provat en la instància que el Ron Barceló es distribueixi en un règim de distribució exclusiva ni que hi hagi un risc de compartimentació del mercat. Finalment, el TS rebutja igualment el motiu del recurs que propugnava la consideració com un indici determinant de l‟existència d‟un consentiment tàcit el fet que en l‟etiquetatge original dels productes aparegués identificat un distribuïdor de l‟EEE. El Tribunal considera que es podria tractar d'un indici a tenir en compte juntament amb altres per assolir un determinat nivell de prova en relació amb el consentiment, però que per si mateix no té prou entitat per declarar l'existència d'un consentiment tàcit. 3. Comentari La rellevància d'aquesta sentència rau en la confirmació de la possibilitat, reconeguda en seu d'apel·lació per la Secció 8a de l'Audiència Provincial d'Alacant, de plantejar una acció declarativa de no infracció -acció negatòria o de jactància- en matèria de drets de marca, equivalent a la que preveu l'article article 121.1 de la Llei de Patents. En aquest sentit, la remissió a la regulació establerta en aquest precepte té conseqüències importants, entre les quals la de l'exigència de complir amb el requisit del requeriment previ al titular del dret en els termes de l'apartat segon de l'article. En el cas, una de les ...Llegir més

Sentència del Tribunal de Justícia de 4 de desembre de 2025, Mio i altres (C-580/23 i C-795/23). 1. Fets La sentència porta causa de dues qüestions prejudicials resoltes conjuntament que havien estat plantejades per tribunals de Suècia i Alemanya en relació amb la infracció de drets de propietat intel·lectual. En el primer dels litigis, Asplund, empresa que dissenya i fabrica mobles per a la llar (en particular les taules de menjador Palais Royal) demanda l'octubre del 2021 a Mio, empresa dedicada a la venda al detall de mobiliari i articles per a la llar (entre ells les taules de menjador Cord). L'actora sostenia que les taules Palais Royal estaven protegides per drets d'autor com a obres d'arts aplicades i que les taules de menjador Cord constituïen una infracció dels drets d'autor, ja que presentaven grans similituds amb les seves. Taula Palais Royal Mio va negar que les taules de la sèrie Palais Royal estiguessin protegides per drets d'autor, argumentant que aquestes taules no presentaven una originalitat suficient per obtenir la protecció corresponent. Segons Mio, el disseny d'aquestes taules es basa en meres variacions de dibuixos o de models coneguts anteriorment que figuren al registre de dibuixos i models registrats a la Unió Europea. En tot cas, tot i que les taules de la sèrie Palais Royal estiguessin protegides per drets d'autor, aquesta protecció seria limitada i restringida i les diferències existents entre els dos models de taules de què es tracta n'hi hauria prou, segons el seu parer, per demostrar que les taules de Mio no infringeixen els drets d'autor. La demanda va ser estimada en primera instància i l'òrgan d'apel·lació suec és qui remet la qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia. En el segon litigi, la demanda és interposada per USM, una empresa que fabrica i comercialitza des de fa dècades un sistema modular de mobles (USM Haller) que es caracteritza pel fet que s'acoblen uns tubs cilíndrics amb cromat d'alta brillantor per mitjà d'unions esfèriques per formar un bastidor en què s'acoblen diferents plaques metàl·liques. Les estructures així creades es poden combinar lliurement i muntar-se verticalment i horitzontalment. Mobles USM Haller Per la seva banda, la demandada Konektra ofereix, a través de la seva botiga en línia, recanvis i peces d'ampliació per al sistema modular de mobles USM Haller, que en la forma, i majoritàriament també en el color, es corresponen amb els components de USM. Després d'haver-se limitat, inicialment, a la mera venda de recanvis, a la qual USM no s'hi va oposar, Konektra va remodelar el 2017 la seva botiga en línia. Des del 2018, el lloc web de Konektra enumera tots els components necessaris per a l'assemblatge complet dels mobles USM Haller i també promociona publicitàriament aquests darrers juntament amb imatges de mobles muntats. A més, Konektra proposa als seus clients un servei de muntatge per acoblar les peces soltes lliurades en un moble complet i les seves entregues van acompanyades d'instruccions de muntatge per acoblar mobles complets. La demanda sosté que Konektra, en passar a fabricar, oferir i comercialitzar el seu propi sistema de mobles, idèntic al de USM, estaria infringint els seus drets d'autor sobre el sistema USM Haller com a obra d'art aplicada o, com a mínim, cometent una imitació il·lícita des del punt de vista del Dret de la competència. També en aquest litigi la demanda és estimada en primera instància, però és el tribunal de cassació el que planteja la qüestió prejudicial. 2. Pronunciaments A la primera qüestió prejudicial, el Tribunal Suprem alemany pregunta al TJ si hi ha una relació de regla-excepció entre la protecció de dibuixos i models i la de drets d'autor que obligui a imposar exigències més estrictes d'originalitat a les obres d'arts aplicades que a altres tipus d'obres. El Tribunal de Justícia comença recordant que el concepte d'obra exigeix ​​la concurrència de dos elements acumulatius: originalitat i expressió suficient. Perquè un objecte pugui considerar-se original, resulta alhora necessari i suficient que reflectisca la personalitat del seu autor, manifestant les seues decisions lliures i creatives. Quan la realització d'un objecte ve determinada per consideracions tècniques, regles o altres exigències que no deixen espai a l'exercici de la llibertat creativa, no es pot considerar que aquest objecte tingui l'originalitat necessària per constituir una obra. Tot seguit, el TJ estableix una clara distinció entre els criteris aplicables a cada règim de protecció, tot recordant que per als dibuixos i models s'aplica un criteri objectiu basat en la novetat i la singularitat, mentre que per al dret d'autor s'aplica un criteri subjectiu basat en l'originalitat, entesa com a reflex de la personalitat de l'autor mitjançant decisions lliures i creatives. D'això se n'extreuen tres conseqüències fonamentals: i) els objectes protegits en virtut d'un dibuix o model no són, en principi, assimilables als que constitueixen obres protegides per dret d'autor; ii) no hi ha un vincle automàtic entre la concessió de protecció d'acord amb la normativa sobre dibuixos i models i la concessió de protecció en virtut dels drets d'autor, i iii) no s'han de confondre els requisits per a aquesta protecció: novetat i singularitat, d'una banda, i originalitat, de l'altra. La conclusió que arriba al TJ a partir d'aquest raonament és que, tot i que la protecció reservada als dibuixos o models i la garantida pels drets d'autor no s'exclouen mútuament i es poden concedir de manera acumulativa a un mateix objecte, aquesta acumulació està limitada a certs supòsits. En concret, cal que l'autor hagi creat una obra única que porti l'empremta de la seva personalitat, que com a tal es protegeix d'acord amb la Directiva 2001/29/CE. No obstant això, no hi ha una relació de regla-excepció entre les dues proteccions que justifiqui imposar exigències més estrictes a les arts aplicades. En les qüestions prejudicials primera i segona a l'assumpte C-580/23 i segona i tercera a l'assumpte C-795/23, els òrgans jurisdiccionals remitents ...Llegir més

Madrid, 25 de març de 2026.- ELZABURU ha estat reconeguda un any més entre les firmes destacades a Propietat Industrial i Intel·lectual a Espanya pel directori internacional Legal 500, consolidant el seu posicionament en l'assessorament integral en aquest àmbit. En aquesta edició, la firma reforça especialment el seu posicionament a l'àrea de Marques i consolida la seva presència a Patents i Copyright, tres pilars clau en la gestió i la protecció d'actius intangibles. A aquest reconeixement s'hi afegeix una menció especialment rellevant: la valoració directa de clients a través de l'indicador Client Satisfaction: NPS®, on ELZABURU arriba als nivells més alts. Aquest resultat reflecteix no només la qualitat tècnica de l'assessorament, sinó també aspectes diferencials com ara la proximitat, l'agilitat i la capacitat d'aportar valor real a cada projecte. El directori Legal 500 recull, a més, testimonis de clients obtinguts de forma independent pel seu equip de recerca, que posen en valor el treball de la signatura en les diferents àrees: Marques: “They ha thorough understanding of client's inner workings and are known in the sector for their dedication to delivering the best possible service. Patents: "L'estand estant per a les seves anys d'experiència, fer els líders en el sector. Aquestes companys no són més que els masters legals aspects, però també a un àmbit científic científic i design patent estratègies tailored to our needs." Drets d'autor: “Mabel Klimt ha fet anys d'experiència, professionalisme, problema-solving, practicalitat i addressing situacions i difficulties presents per diferents projectes.” A nivell individual, Legal 500 destaca diversos professionals de la firma: Mabel Klimt, reconeguda com a Leading Partner a Copyright. Enrique Armijo Chávarri, reconegut com a Leading Partner en Patents. Així mateix, han estat inclosos en els diferents rànquings per àrees: Marques: Luis Baz, Carlos Morán, Enrique Armijo i Ana Donate. Patents: Enrique Armijo, Ruth Sánchez, Colm Ahern, Pedro Saturio i Alba Mª López. Copyright: Mabel Klimt, Enrique Armijo, Carlos Morán, Alba Mª López i Inés de Casas. Aquest reconeixement posa en relleu la solidesa de l'equip i l'enfocament multidisciplinar d'ELZABURU a l'assessorament en propietat industrial i intel·lectual, així com la seva capacitat per acompanyar empreses en la protecció, la defensa i l'explotació estratègica dels seus actius intangibles.

Sentència del Tribunal Suprem de 26 de febrer de 2025, Farola Llatina (ECLI:CA:TS:2025:735) 1. Fets La sentència porta causa de la demanda interposada a Barcelona per una arquitecta espanyola contra la mercantil Ashghal i l'Estat de Qatar, per infracció dels drets de propietat intel·lectual sobre certa obra de disseny d'un fanal model «LATINA». L'autora sostenia que la seva obra havia estat “copida i falsificada” pels demandats a la instal·lació de fanals a l'avinguda Al Waab de Doha (Qatar). A més de la retirada dels fanals, l?acció reclamava una indemnització de 100.000 euros. Fanal model LATINA instal·lada a Avinguda de Barcelona (Terrassa). Font: Urbidermis El conflicte es remuntava a l'any 2005, data en què es van iniciar els primers contactes entre Santa & Cole (empresa que explotava els dissenys de l'actora a diversos països) i l'entitat pública Ashgal, de Qatar, amb la finalitat de dur a terme una proposta integral d'il·luminació de l'Avinguda Al Waab, de Doha. El fracàs a les llargues negociacions mantingudes va motivar l'acció finalment interposada. Les demandades van plantejar una declinatòria per manca de competència judicial internacional que va ser estimada pel jutjat. La demandant va apel·lar aquesta decisió i l'Audiència Provincial va dictar una interlocutòria el 12 de març de 2015 (ECLI:CA:APB:2015:1256A) rebocant-la i desestimant la declinatòria exercitada. Reprès el plet, la demanda va ser estimada parcialment pel Jutjat, reduint-se la indemnització a 50.000 euros (ECLI:ES:JMB:2018:8060). Recorreguda la sentència en apel·lació per ambdues parts, la Secció quinze de l'Audiència Provincial de Barcelona va dictar sentència el 6 de març de 2020 (ECLI:CA:APB:2020:2644) per la qual s'estimen parcialment els dos recursos i es deixa la condemna en els termes següents: es limita la condemna a Ashgal; es considera infringits només el dret a la paternitat de l'obra i el dret a la seva integritat, però no així el dret a la divulgació; es fixa l'import de la indemnització a la suma de 100.000 euros. La sentència d'apel·lació és recorreguda davant del Tribunal Suprem pels demandats, en escrit que planteja 33 motius d'infracció processal i 4 de cassació. 2. Pronunciaments La primera qüestió que es planteja a la cassació és la vulneració del que disposen les normes relatives a l'àmbit de la jurisdicció espanyola (l'article 52.1.11 de la Llei d'Enjudiciament Civil). El Tribunal Suprem reconeix que l'exposició que realitza la sentència recorreguda mostra “un coneixement profund de la jurisprudència del TJUE”, però considera que “la incorrecció d'alguna de les seves premisses fa que la conclusió assolida (afirmar la competència judicial internacional dels tribunals espanyols) sigui incorrecta.” Com a qüestió prèvia, la sentència adverteix que, encara que el Reglament (CE) núm. 44/2001 del Consell, de 22 de desembre de 2000, relatiu a la competència judicial, el reconeixement i l'execució de resolucions judicials en matèria civil i mercantil (d'ara endavant, el Reglament 44/2001 o el Reglament Brussel·les I) no sigui directament aplicable, regles sobre competència internacional contingudes a la Llei Orgànica del Poder Judicial s'inspiren en la regulació del Conveni de Brussel·les de 1968, la regulació del qual va passar, amb escasses modificacions, al Reglament 44/2001. La sentència del TJ de 3 d'octubre de 2013, C-170/12, Pinckney, amb cita d'altres anteriors, va declarar que, com a excepció al principi fonamental enunciat a l'article 2, apartat 1, del Reglament 44/2001, que atribueix la competència als òrgans jurisdiccionals de l'Estat membre en el territori del qual estigui domiciliat el demanda, nombre d'atribucions de competències especials entre les quals figura la que preveu l'article 5, punt 3, del Reglament esmentat. Atès que la competència dels òrgans jurisdiccionals del lloc on s'hagi produït o pogués produir-se el fet danyós és una regla de competència especial, s'ha d'interpretar de manera estricta, sense que hi càpiga una interpretació que vagi més enllà dels supòsits explícitament contemplats al Reglament. L'expressió «lloc on s'hagi produït o es pugui produir el fet danyós», que figura a l'article 5, punt 3, del Reglament, es refereix alhora al lloc de la materialització del dany i al lloc del fet causal que va originar aquest dany, de manera que l'acció es pot exercir, a elecció del demandant, davant dels tribunals de qualsevol. La regla de competència establerta a l'article 5, punt 3, del Reglament es basa en l'existència d'una connexió particularment estreta entre la controvèrsia i l'òrgan jurisdiccional del lloc on s'ha produït o es pot produir el fet danyós, que justifica una atribució de competència a aquest òrgan jurisdiccional per raons de bona administració de la justícia i d'una substanciació adequada del procés. El TJ també ha declarat, a la sentència 19 de setembre de 1995, C-364/93, Marinari, que, encara que s'admeti que el concepte de «lloc on s'hagi produït el fet danyós», en el sentit del número 3 de l'article 5 del Conveni (equivalent a l'art. 5.3 del Reglament 44/2001), es pot referir alhora al lloc on va sobrevenir el dany i al lloc del fet causant, aquest concepte no es pot interpretar d'una manera extensiva fins al punt d'englobar qualsevol lloc on es puguin experimentar les conseqüències perjudicials d'un fet que ja hagi causat un dany efectivament sobrevingut en un altre lloc. És més, en la sentència de 10 de juny de 2004, C-168/02, Kronhofer, va declarar que aquest precepte ha de ser interpretat en el sentit que l'expressió «lloc on s'hagi produït el fet danyós» no comprèn el lloc del domicili del demandant en què es localitzi el «centre del seu patrimoni», només pel que fa al de la pèrdua d'una part del seu patrimoni esdevinguda i patida a un altre Estat contractant. La sentència segueix recordant que ...Llegir més

L'organització d'esdeveniments culturals i festius implica sovint l'encàrrec o la utilització d'obres creatives, com ara cartells, il·lustracions o composicions gràfiques. Aquestes creacions estan protegides per la normativa de propietat intel·lectual, cosa que exigeix ​​comptar amb l'autorització de l'autor per utilitzar-los. Una sentència dictada per un jutjat mercantil ha recordat que la reproducció substancial d'una obra sense permís, encara que s'introdueixin variacions formals, pot constituir plagi i generar responsabilitat econòmica per a qui l'utilitzi. Fets del cas El litigi sorgeix després de comprovar que el cartell promocional dels Carnavals de l'Ajuntament de Don Benito (Badajoz) s'havia presumptament plagiat, o almenys, inspirat en el que havia dissenyat Torres Franquis per a les mateixes festes, però nou anys abans (2016) i per a la localitat Santa Cruz de Tenerife. La similitud afectava l'element principal del disseny: un peix “chicharro” representat mitjançant un estil gràfic característic que havia esdevingut símbol visual de l'esdeveniment original. El cartell utilitzat per la localitat extremenya mantenia aquest mateix motiu central, limitant-se a modificar colors, afegir-hi alguns elements decoratius de fons i substituir la tipografia. Després de remetre diverses comunicacions sense obtenir resposta, el creador va interposar demanda sol·licitant: el reconeixement de la vulneració dels seus drets d'autor la retirada i destrucció de tots els exemplars, tant en format físic com en línia una indemnització pels danys patits Criteris aplicats pel tribunal Els canvis accessoris no exclouen el plagi La magistrada va considerar que les modificacions nova. Tot i aquestes modificacions, es mantenien els trets essencials del disseny original: el mateix element protagonista, una configuració gràfica coincident i una estructura substancialment idèntica. La semblança resultava, per tant, reconeixible i rellevant des del punt de vista jurídic. Sobre aquesta base, la resolució considera que la utilització del cartell sense autorització de l'autor constitueix una vulneració dels drets d'autor d'acord amb la Llei de propietat intel·lectual. A més, també s'aprecia l'afectació de drets morals, en particular el dret a la integritat de l'obra i el reconeixement de l'autoria. Titularitat dels drets L'Ajuntament de Don Benito va al·legar que la titularitat dels drets correspondria a l'Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife, per haver estat qui va encarregar el cartell al seu dia. La magistrada va rebutjar aquest argument i va recordar que aquest encàrrec no va suposar l'adquisició de la titularitat plena dels drets d'explotació. Així, l'autor continua sent titular originari dels drets, mentre que l'ajuntament únicament disposava d'un dret d'ús en els termes pactats, sense facultat per disposar lliurement de l'obra. Indemnització i mesures adoptades La sentència va fixar una indemnització total de 6.500 euros, diferenciant-ne dos conceptes: Dany patrimonial: 500 euros, equivalents a la quantitat que previsiblement hauria percebut l'autor d'haver-ne autoritzat l'ús. Dany moral: 000 euros, tenint en compte la difusió pública del cartell, la utilització institucional i la trajectòria professional del creador. A més, es va acordar: el cessament immediat de l'ús, la retirada i la destrucció d'exemplars físics, l'eliminació de publicacions digitals, la publicació de la resolució en mitjans locals i regionals, la imposició de costes d'ofici. Implicacions pràctiques El cas posa en relleu que el concepte d'«inspiració» té límits jurídics clars en matèria de propietat intel·lectual. Quan una nova creació reprodueix els elements essencials i recognoscibles d'una obra prèvia, encara que incorpori canvis accessoris o decoratius, no es pot considerar independent. La simple modificació de colors, tipografies o detalls secundaris no altera aquesta conclusió si es manté la identitat substancial del disseny. En aquests supòsits, la utilització de lobra sense autorització constitueix una explotació no consentida i, per tant, una vulneració dels drets dautor. La resolució analitzada confirma aquest criteri en apreciar plagi malgrat les variacions introduïdes i reconèixer tant el dany patrimonial com el moral derivat de l'ús institucional del cartell.   La gestió adequada dels drets de propietat intel·lectual i el respecte a l'autoria constitueixen elements essencials per evitar usos no consentits d'obres creatives i les responsabilitats econòmiques i legals consegüents derivades de la seva explotació indeguda. Elzaburu assessora en la protecció, la defensa i la litigació de drets d'autor i altres actius intangibles, amb coneixement permanentment actualitzat de la normativa i la jurisprudència aplicables.   Carlos Morán, soci advocat especialitzat en litigis de propietat industrial i intel·lectual i competència deslleial a Elzaburu.

Set professionals del despatx han estat reconeguts en l'edició d'enguany Madrid, 29 de gener de 2026.- ELZABURU, firma especialitzada en propietat industrial i intel·lectual, ha estat referenciada com a empresa amb la Gold Position en Prosecution i amb la Silver Position en Litigation al directori World Trademark Review 2026, la guia marques. Pel que fa als professionals del despatx, la guia destaca amb el Prosecution Gold Luis Baz, com a expert en tramitació de marques, a qui assenyala com “un profund estrateg amb gran experiència en cerques de disponibilitat i avaluacions de registrabilitat global, cosa que garanteix la protecció de les marques i garanteix el seu desenvolupament i creixement”. També destaca Miguel Ángel Medina, “qui exerceix un domini absolut en el dret de marques amb una exhaustiva perspectiva comercial” i Javier Úbeda-Romero, a qui assenyalen com una figura destacada en la tramitació de marques; tots dos són distingits a l'edició d'aquest any amb el Prosecution Silver. Així mateix, el directori reconeix Carlos Morán, “l'artífex de desmantellar les xarxes de falsificació amb precisió quirúrgica”, i Enrique Armijo, “un litigant de formidable reputació que domina allò contenciós gràcies a les seves diverses dècades d'experiència”, amb el Litigation Silver. Cristina Arroyo rep la distinció del Prosecution Bronze “per la seva comprensió i capacitat per saber connectar les qüestions jurídiques complexes amb els objectius empresarials més amplis, aportant solucions sòlides des del punt de vista jurídic i intel·ligents des del punt de vista comercial”. I Fernando Ilardia és reconegut amb el Litigation Bronze “per ser capaç d'aportar una combinació rara de profunditat tècnica i pragmatisme a l'estratègia de marques, així com per la seva capacitat per determinar el rigor amb les realitats del mercat”. WTR 100 destaca que "Elzaburu és sens dubte el millor despatx de propietat intel·lectual d'Espanya i el que ofereix un nivell d'excel·lència més constant. El que el distingeix és el seu enfocament integral de la propietat intel·lectual: reuneix sota un mateix sostre coneixements jurídics, tècnics i estratègics, així com un coneixement profund del funcionament de la propietat intel·lectual en entorn".

Avui parlem amb Carlos Morán, soci advocat especialitzat en litigis de propietat industrial i intel·lectual i competència deslleial a Elzaburu, sobre una sentència recent del Tribunal Suprem que ha generat interès en l'àmbit dels drets d'autor i la coautoria en tallers d'artistes. Tot seguit, el Carlos respon a una sèrie de preguntes que ajuden a clarificar l'abast pràctic d'aquesta resolució i les implicacions que pot tenir per a artistes, col·laboradors i professionals del sector. Context A la sentència de la Sala Civil del Tribunal Suprem de 30 de setembre de 2025 s'aborda pràcticament per primera vegada la qüestió de determinar l'autoria de les obres d'art creades en el context d'un taller d'artista, però la realitat és que el recurs de cassació tenia molt poc marge i que el Tribunal Suprem ve essencialment a confirmar la sentència d'apel·lació2 març del 2021. L'assumpte davant del Suprem estava llastat per endavant per l'activitat probatòria practicada en primera instància i per la contundència de la sentència d'apel·lació. És poc el que afegeix el Suprem. La sentència de cassació dóna per bons els fets declarats provats a la llum de les proves practicades i els pronunciaments jurídics de l'Audiència Provincial. Les limitacions que presenta el recurs de cassació han fet la resta. Criteris del Tribunal Suprem per diferenciar entre ajuda tècnica i creativitat aportada Més que criteris, el Tribunal Suprem ha tingut en compte els fets que es desprenen de les proves practicades, és a dir: La demandant era un artista de provada qualificació professional. El sou que percebia per la col·laboració amb el demandat era considerablement alt. La demandant treballava sola a l'estudi moltes hores al dia i el demandat solia viatjar força. En aquestes condicions sembla lògic pensar que la demandant, a l'hora de plasmar les idees del demandat al quadre, gaudís de llibertat creativa per plasmar també la seva pròpia personalitat. La sentència del Suprem recorda en diversos moments que, per a l'Audiència Provincial, el criteri del qual sobre els fets i proves ha de ser respectat, les tasques exercides per l'actora eren “rellevantíssimes” i no simplement “accessòries” o “complementàries” a les del demandat. Relació laboral i reconeixement de coautoria: possibles conflictes L'existència d'una relació laboral entre les parts declarada en una sentència prèvia de la jurisdicció social no ha estat presa en compte pel Tribunal Suprem a causa d'una qüestió formal: les sentències de la jurisdicció social no vinculen un tribunal civil. D'alguna manera prevalen els fets i proves directament produïts al plet civil abans que els precedents derivats de la sentència laboral. Dit això, cal pensar que l‟existència d‟una relació laboral no prejutja, per bé ni per mal, la realitat dels fets que pugui ser provada cas per cas. Una altra cosa és que el contracte de treball, com més tard direm, expliciti o emfatitzi certes condicions o característiques que desmenteixin que les tasques que exerceix l'ajudant o col·laborador comporten creativitat. Rellevància d'executar l'obra en solitari en la determinació de la coautoria La confecció de l'obra en solitari per part de la coautora és una circumstància més que demostra per al tribunal, en el conjunt de totes les concurrents, que imprimia les obres o estava en disposició d'imprimir la pròpia personalitat. La capacitat delecció sexerceix millor en solitud. Obligacions de l'artista principal després del reconeixement de coautoria Estem davant d'una sentència essencialment declarativa (l'atribució a l'actora de la seva condició de coautora de les 221 obres) que comprèn un únic pronunciament condemnatori: el demandat haurà de publicar un anunci a costa seva en una revista d'art de difusió nacional amb la notícia que ha estat atribuïda la coautoria221 la demandant. Impacte de la sentència en tallers d'artistes contemporanis: si es treballa amb col·laboradors o ajudants Els tallers d'artista representen una constant a la història de l'Art i no són posats en dubte per aquest precedent judicial. La sentència del Tribunal Suprem, de fet, surt expressament al pas de qualsevol malinterpretació dels pronunciaments i de qualsevol intent d'extrapolar o generalitzar la doctrina a la situació actual de qualsevol taller d'artista. En aquest punt la sentència adverteix expressament: no es tracta de dir que qualsevol ajudant tècnic de taller es pot considerar autor d'una obra artística en l'execució de la qual hagi intervingut, sinó que “en aquest cas en particular” la demandant, en la solitud del taller, era capaç de plasmar les idees del demandant prenent decisions pròpies fruit de la seva personalitat. Això no treu perquè es puguin extreure ensenyaments de l'assumpte: La primera, que l'artista que treballi en règim de taller amb col·laboradors i ajudants s'ha de preocupar per explicitar en el contracte que subscrigui amb ells les circumstàncies que accentuin que la part creativa tant en la ideació com en l'execució del quadre correspon a l'artista, que l'aportació dels col·laboradors és merament tècnica i que manquen. La segona, que aquests postulats contractuals han de ser portats per l'artista a la pràctica del seu treball al taller, assumint de debò les comeses que li competeixen més enllà del seu reflex en un paper. La tercera, que en el cas darribar lassumpte a plet, no sha de menysprear la prova en primera instància ni caure en contradiccions ni incórrer en els interrogatoris en actituds prepotents. Fa la impressió que la prova testifical i la d'interrogatori del demandat van poder jugar un paper decisiu en l'assumpte. Conseqüències de la coautoria sobre l'autoria intel·lectual de l'artista principal Des del punt de vista pràctic, no sembla que fora de l'aspecte reputacional la sentència tingui més efectes sobre l'artista. Tot indica que ...Llegir més

Madrid, 13 de novembre de 2025.- ELZABURU, firma especialitzada en propietat industrial i intel·lectual, ha tingut uns resultats excel·lents als Best Lawyers in Spain, un reconeixement professional basat en l'opinió consensuada dels principals advocats sobre les capacitats professionals dels seus col·legues dins de la mateixa zona geogràfica i àrea de pràctica jurídica. Amb 35 advocats i tècnics referenciats i un total de 43 mencions, ELZABURU es consolida com la firma especialitzada en propietat industrial i intel·lectual amb més professionals reconeguts en aquesta edició, reforçant així la seva posició de referència al mercat espanyol. Pel que fa a les persones referenciades en l'edició d'enguany, aquests són els professionals d'ELZABURU que figuren al rànquing: Intel·lectual Property Law: Colm Ahern, Agustín Alguacil, Mónica Amores, Enrique Armijo, Cristina Rierol, Luis Baz, Luis Beneyto, Catherine Bonzom, Ignacio Diez de Rivera Cristina Espín, Mercedes García, Irene Gascón, Fernando Ilardia, Mabel Klimt, Xavier Lamíquiz, Miquel Àngel Medina, Carlos Morán, Trànsit Ruiz, Francisco J. Sáez, José Ignacio San Martín, Ruth Sánchez, Ana Sanz, Pere Saturi, Rosa Torrecillas, Cristina Velasco i Manolo. Litigation: Enrique Armijo, Alba Mª López i Carlos Morán Information Technology: Ruth Benito Privacy & Data Protection: Ruth Benito Technology Law: Ruth Benito primerenques de la seva carrera professional, però que ja han demostrat una excel·lència excel·lent en la seva pràctica legal, han estat distingits: María Cadarso i Alberto Gallo a Litigation; i Inés de Casas, Sara Navarro, Paloma Querol i, novament, Alberto Gallo, a Intellectual Property. Best Lawyers empra un procés d'enquesta sofisticat, conscienciós, racional i transparent, dissenyat per obtenir avaluacions significatives i substantives de la qualitat dels serveis jurídics. Segons aquesta organització, "la qualitat d´una enquesta de revisió per parells està directament relacionada amb la qualitat dels votants".