CONTEXT Una companyia tecnològica amb una activitat innovadora constant i altament especialitzada Virtual Cable és una companyia tecnològica espanyola especialitzada en el desenvolupament de solucions segures per a la transformació digital del lloc de treball. A través de la seva pròpia plataforma UDS Enterprise, la companyia desenvolupa solucions de virtual desktop infrastructure (VDI) totalment adaptades a les necessitats de cada usuari.   La seva aposta per la personalització, flexibilitat i adaptació constant a nous entorns tecnològics ha portat la companyia a mantenir una activitat intensiva en innovació. A través de l'evolució d'UDS Enterprise, Virtual Cable ha incorporat desenvolupaments vinculats a la virtualització del lloc de treball, integració amb entorns cloud, híbrids i multicloud, compatibilitat amb proveïdors de servei nous, millora de protocols de connectivitat, autenticació multifactor, mecanismes avançats de seguretat i optimitzacions de rendiment, escalabilitat i experiència d'usuari. Tot això ha permès que la plataforma es continuï adaptant a infraestructures cada cop més complexes ia les necessitats específiques de diferents perfils d'usuari. Precisament, aquesta dinàmica d'evolució tecnològica recurrent de la seva plataforma, recolzada en desenvolupaments funcionals, arquitectònics i de seguretat més enllà del manteniment ordinari del programari, feia necessari analitzar quina part d'aquesta activitat podia acollir-se als incentius fiscals vinculats a la innovació tecnològica. ENFOCAMENT TÈCNIC Identificar i estructurar correctament l'activitat innovadora El treball va començar amb diverses sessions juntament amb l'equip tècnic i de direcció de Virtual Cable per entendre els desenvolupaments tecnològics que s'estaven fent internament. A partir d'aquí, es va realitzar una anàlisi tècnica i fiscal exhaustiva dels diferents projectes i evolutius desenvolupats per la companyia, amb l'objectiu d'identificar quins desenvolupaments podien acollir-se als incentius fiscals previstos per a projectes de R+D+i, diferenciant-los d'aquelles tasques ordinàries de manteniment, suport, correcció o adaptació del programari. Un dels punts clau va ser valorar si aquests desenvolupaments s'havien de plantejar com a projectes de R+D o com a innovació tecnològica. Després de revisar l'abast dels treballs i el grau de millora incorporat, es va determinar que la via més ajustada era estructurar-los com a projectes d'innovació tecnològica. A partir d'aquesta qualificació, va començar la feina d'anàlisi econòmica: identificar quins costos estaven vinculats als projectes i podien formar part de la base de la deducció. Per això, va caldre treballar de forma coordinada amb els equips tècnics i financers de la companyia, revisant personal implicat, dedicacions, col·laboracions externes i altres despeses necessàries per a l'execució dels desenvolupaments. Amb tota aquesta informació es va estructurar la base tècnica i econòmica necessària perquè Virtual Cable pogués aplicar, al seu impost sobre societats, les deduccions fiscals corresponents a les seves activitats d'innovació tecnològica, la regulació i l'aplicació de les quals queden recollides a l'article 35.2 de la Llei de l'impost sobre societats. De forma paral·lela, també es va treballar en la certificació de Virtual Cable com a empresa innovadora basant-se en l'especificació d'AENOR EA0047, la qual estableix que s'han de complir certs indicadors, distribuïts a les àrees de recursos humans, recursos economicofinancers, forma d'innovar, organització dels resultats del procés o generació d'ocupació en R+D+i. En el cas de Virtual Cable, aquest reconeixement permet reforçar institucionalment el caràcter innovador de la companyia i donar coherència a lestratègia dincentius vinculada a la seva activitat tecnològica recurrent. RESULTAT Una estructura d'incentius alineada amb la capacitat innovadora de la companyia Com a resultat del projecte, Virtual Cable va poder aplicar deduccions fiscals corresponents al 12% de les despeses qualificades com a innovació tecnològica, en els termes previstos per a aquest tipus d'activitats a la Llei de l'impost sobre societats, optimitzant així els recursos invertits en el desenvolupament i l'evolució contínua de la seva plataforma. L'obtenció d'aquesta certificació va suposar a més un reconeixement oficial a la capacitat innovadora de Virtual Cable i al treball tecnològic que la companyia desenvolupa des de fa anys des de fa anys, reforçant el seu posicionament dins de l'ecosistema nacional d'innovació i facilita una millor articulació dels diferents instruments públics de suport a la R+D+i. A més a més, el projecte va permetre a la companyia establir una metodologia interna per identificar, documentar i estructurar futurs desenvolupaments tecnològics des d'una doble perspectiva tècnica i econòmica. D'aquesta manera, la companyia no només va poder optimitzar fiscalment la inversió ja realitzada, sinó també establir les bases per gestionar de manera més ordenada les seves futures línies d'innovació. José Miguel Sanabria, consultor R+D+i José Miguel Sanabria, consultor de l'àrea de Finançament de la Innovació d'ELZABURU, ha liderat el projecte d'anàlisi i d'estructuració dels incentius fiscals aplicats per Virtual Cable. Especialitzat en finançament de la innovació, José Miguel participa habitualment en projectes relacionats amb la identificació, anàlisi i defensa tècnica de desenvolupaments innovadors, acompanyant les empreses tant en l'aplicació de deduccions fiscals com en l'obtenció de certificacions i acreditacions vinculades a la innovació.

CONTEXT Un conflicte que qüestionava fins on arriba la protecció de les denominacions d'origen El Comitè Interprofessionnel du Vin de Champagne (CIVC), entitat encarregada de la defensa de la denominació d'origen protegida (DOP) Champagne, va detectar l'ús del signe “Champanillo” per identificar una cadena de bars de tapes a Catalunya. A la Unió Europea, les DOP compten amb un règim específic de protecció a nivell de la Unió, recollit al Reglament (UE) 1308/2013, que garanteix la seva defensa davant usos indeguts a tots els Estats membres. El principal repte jurídic en aquest cas radicava que no es tractava de productes comparables al Champagne, sinó de serveis de restauració, cosa que plantejava una qüestió clau: hi pot haver infracció d'una DOP quan el signe s'utilitza per a serveis i no per a productes? ENFOCAMENT JURÍDIC La protecció s'ha d'estendre a aquells usos que generin una evocació a la ment del consumidor El plantejament del cas es va articular sobre una idea central: la protecció de les denominacions d'origen no es limita a productes idèntics o similars, sinó que s'ha d'estendre a aquells usos que generin una evocació a la ment del consumidor. Si l'ús del distintiu “Champanillo” portava el consumidor mitjà a pensar, de manera directa, al Champagne, la protecció s'havia d'activar, amb independència que s'utilitzés per identificar uns bars de tapes i no vins escumosos. A més, aquest vincle a la ment del consumidor implicava també un aprofitament indegut de la reputació associada a la denominació d'origen Champagne: el signe es beneficiava del prestigi, reconeixement i valor construït per la DOP. Aquest enfocament exigia anar més enllà de l'anàlisi tradicional i donar suport al marc europeu (Reglament UE 1308/2013). Per això, el cas va donar lloc a una qüestió prejudicial plantejada per l'Audiència Provincial de Barcelona davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que va resultar determinant per aclarir i precisar els límits de protecció de les denominacions d'origen. DESENVOLUPAMENT DEL CAS Una dècada de litigi fins a la decisió final El procediment es va estendre durant gairebé una dècada i va passar diverses instàncies fins a consolidar aquest canvi d'enfocament. Després d'una resolució inicial desfavorable a primera instància, l'Audiència Provincial de Barcelona va elevar la qüestió al TJUE, desplaçant el debat des de la similitud entre productes cap al concepte d'evocació. Fins aquell moment, el Tribunal de Justícia havia interpretat en diverses resolucions -entre elles les sentències de 7 de juny de 2018, assumpte C-44/17 i de 17 de desembre de 2020, assumpte C-490/19- el concepte d'evocació d'una DOP, però mai no s'havia pronunciat específicament sobre la qüestió de si la protecció atorgada per les. La resposta del TJUE, en la sentència de 9 de setembre de 2021 (assumpte C-783/19) va ser determinant. Va confirmar que la protecció de les denominacions d'origen també s'estén a serveis, sempre que l'ús del signe generi al consumidor un vincle prou directe amb la denominació protegida. A partir d'aquest criteri, l'Audiència Provincial va revisar el cas i va concloure que l'ús de Champanillo constituïa una infracció per evocació. Per això, no es va limitar a una anàlisi nominal, sinó que va valorar el conjunt de circumstàncies: la clara proximitat fonètica i conceptual entre els signes, la incorporació del terme “xampany” al signe controvertit, el seu ús en contextos vinculats al consum de begudes i, especialment, l'aprofitament indegut de la reputació associada al Champagne. RESULTAT El Suprem consolida un criteri que redefineix l'abast de la protecció de les denominacions d'origen El 8 d'abril del 2026, el Tribunal Suprem va confirmar íntegrament la sentència dictada per l'Audiència Provincial de Barcelona, ​​aplicant la doctrina establerta pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Es posava així fi al procediment i es consolidava l'enfocament adoptat. Seguint la interpretació realitzada pel TJUE, la sentència ratifica que hi ha infracció per evocació de la DOP Champagne, fins i tot en absència d'identitat o similitud entre productes, i que aquesta protecció s'estén també a serveis quan l'ús del signe genera un vincle prou directe a la ment del consumidor. Així mateix, confirma que aquest tipus d´usos pot implicar un aprofitament indegut de la reputació associada a la denominació d´origen. En aplicació d'aquests principis, el Tribunal Suprem confirma l'ordre de cessament en l'ús del signe “Champanillo”, la retirada de materials i la cancel·lació dels actius digitals associats. Més enllà dels seus efectes concrets, la resolució marca una fita en la interpretació del concepte d'evocació de les DOP a l'ordenament espanyol. El Tribunal Suprem incorpora de forma expressa el criteri del TJUE i l'integra a la pràctica judicial nacional, consolidant un estàndard que amplia l'abast de protecció de les denominacions d'origen i en reforça la defensa davant usos indirectes. Aquest pronunciament no només aporta seguretat jurídica, sinó que estableix un precedent clar per a casos futurs, en confirmar que la protecció de les DOP no depèn de la similitud entre productes, sinó de la capacitat del signe per activar en el consumidor una associació amb la denominació protegida. Carlos Morán, soci de l'àrea Legal El cas ha estat liderat per Carlos Morán, soci de l'àrea Legal d'ELZABURU, que ha acompanyat el Comitè Interprofessionnel du Vin de Champagne des de l'inici del procediment, articulant l'estratègia jurídica al llarg de totes les fases i contribuint a la consolidació d'aquest criteri. La seva trajectòria en la defensa de la DOP Champagne ha estat reconeguda internacionalment pel mateix Comitè Champagne, amb el nomenament de Cavaller de l'Ordre des Coteaux de Champagne, una distinció que el Comitè ha atorgat diverses vegades a juristes que han destacat en la protecció jurídica d'aquesta denominació d'origen a nivell internacional.