Patentar software és una qüestió recurrent per a empreses innovadores, startups tecnològiques i responsables legals que desenvolupen solucions digitals. La resposta jurídica a Europa no és intuïtiva entre altres motius, perquè les lleis de patents van ser concebudes molt abans de l'aparició de la informàtica i s'han hagut d'adaptar sobre la marxa a la seva aparició i implantació a les diferents àrees tecnològiques. Tant a nivell europeu com a Espanya, la patentabilitat del programari segueix criteris cada cop més clars establerts i aplicats per l'Oficina Europea de Patents (EPO) i l'Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM). Conèixer aquests criteris és essencial per definir una estratègia de protecció eficaç i jurídicament sòlida. Es pot patentar programari segons la normativa europea? Tant la normativa europea com l'espanyola parteixen d'un principi fonamental: els programes d'ordinador, considerats com a tals, no són patentables. Això vol dir que el codi font d'un programa queda exclòs de la protecció per patent. A més, encara que un programa s'executi en un ordinador, això no implica automàticament que es pugui considerar una invenció en el sentit del dret de patents. Què es pot patentar? Ara bé, el fet que el programari “com a tal” no sigui patentable no vol dir que tota invenció relacionada amb programari quedi automàticament exclosa. Segons la pràctica europea i espanyola de patents, una "invenció implementada per ordinador" (CII) és aquella que suposa l'ús d'un ordinador, xarxa informàtica o un altre aparell programable i on almenys una característica es duu a terme mitjançant un programa informàtic. Ambdues oficines de patents consideren potencialment patentables aquelles invencions implementades en ordinador que tinguin almenys una característica que produeixi un efecte tècnic addicional. L'efecte tècnic addicional com a criteri clau de patentabilitat Un dels conceptes centrals per determinar si una invenció relacionada amb programari es pot patentar és l'anomenat “efecte tècnic addicional”. A efectes de l'EPO i l'OEPM, una invenció presenta “efecte tècnic addicional” quan l'execució del programa produeix un resultat tècnic que va més enllà del funcionament normal d'un ordinador. No n'hi ha prou que el programari s'executi en un sistema físic ni amb els efectes elèctrics inevitables associats a qualsevol processament de dades. Tot i això, actualment no existeix una definició com a tal, de què és el “caràcter tècnic”.  Davant dels dubtes generats, per intentar aclarir aquest concepte, les dues oficines de patents han aportat progressivament diferents exemples concrets. Així, per exemple, actualment sabem que les accions següents sí que tindrien caràcter tècnic: millora o anàlisi d'àudio, imatge o vídeo digital, control d'un sistema de frens en un automòbil, generació de claus en un sistema criptogràfic, xifrat/desxifrat o signatura de comunicacions electròniques. Tot i que això ha donat una mica de llum sobre el tema, la patentabilitat d'aquest tipus d'invencions s'ha de considerar cas per cas, per la qual cosa recomanem consultar un professional. Què no és patentable quan parlem de programari Segons la pràctica consolidada de l'EPO i l'OEPM, queden exclosos de la patentabilitat, quan es reivindiquen com a tals: els programes d'ordinador, els algorismes i mètodes matemàtics, els mètodes de negoci o econòmics implementats mitjançant programari, les idees abstractes sense caràcter tècnic. A més, la mera informatització d'un procés conegut o l'automatització d'una activitat empresarial no confereixen prou caràcter tècnic per accedir a la protecció per patent. Requisits generals per patentar invencions relacionades amb programari Fins i tot quan una invenció implementada en ordinador presenta caràcter tècnic, ha de complir els requisits generals de patentabilitat, comuns a qualsevol altre tipus d'invenció: Novetat, davant de l'estat de la tècnica conegut. Activitat inventiva, és a dir, que la solució no sigui evident per a un expert en la matèria. Aplicació industrial, entesa en sentit ampli. A més, en l'anàlisi de l'activitat inventiva només es tenen en compte els aspectes tècnics de la invenció, excloent-ne els elements no tècnics. Patents i altres formes de protecció del programari Convé recordar que, amb independència de la patentabilitat, els programes d'ordinador estan protegits per drets d'autor des del moment de la seva creació. Aquesta protecció: recau sobre la forma d'expressió del programa, no protegeix la idea tècnica subjacent, i és diferent i complementària a la protecció per patent. Per això, l'elecció entre patent, drets d'autor o altres figures jurídiques s'ha de fer cas per cas, atenent la naturalesa de la innovació i els objectius estratègics de l'empresa. El programari es pot protegir com a secret empresarial? Sí. A més de les patents, moltes empreses opten per la protecció de desenvolupaments relacionats amb programari mitjançant secrets empresarials, especialment quan la divulgació primerenca de la innovació podria comprometre requisits de patentabilitat com ara la novetat. Els secrets empresarials abasten informació confidencial o know-how que no és públic i que aporta un avantatge competitiu, sempre que s'adoptin mesures raonables de protecció interna per mantenir aquesta confidencialitat. Aquesta figura pot ser una eina complementària o alternativa a la patent. Abans de presentar una sol·licitud de patent, protegir la informació tècnica com a secret empresarial ajuda a evitar que la invenció es faci pública prematurament i posi en risc la novetat exigida per la legislació de patents. Igualment, després de presentar una sol·licitud de patent, part del coneixement associat al programari (procediments interns, optimitzacions addicionals, pràctiques d'implementació, etc.) es pot continuar mantenint sota secret, ampliant així la protecció estratègica de l'actiu.   Patentar programari a Espanya i Europa és possible, però només en casos concrets, quan el programa forma part d'una veritable solució tècnica. La línia entre allò patentable i allò exclòs no sempre és evident i requereix una anàlisi jurídica i tècnica especialitzada. A Elzaburu comptem amb una àmplia experiència en l'assessorament a empreses innovadores en matèria de patents de programari i estratègies de protecció del coneixement, incloent-hi l'ús complementari de figures com els secrets empresarials. Si la vostra empresa està desenvolupant una solució tecnològica i voleu avaluar la millor forma de protegir-la, el nostre equip està a la vostra disposició per oferir-vos un assessorament especialitzat i ...Llegir més

El 12 de novembre de 2025, l'OMPI va publicar el seu últim informe anual d'indicadors mundials de propietat intel·lectual — World Intellectual Property Indicators 2025 (WIPI 2025), on el nombre de sol·licituds de drets de propietat intel·lectual (PI) a nivell mundial va assolir xifres rècord. Algunes de les dades més destacades: Les sol·licituds de patents van registrar un fort creixement: 3,7 milions de sol·licituds, un augment del 4,9% respecte al 2023. Aquesta xifra representa el cinquè any consecutiu de creixement. Les sol·licituds de dissenys industrials també van créixer: un +2,2%, fins a aproximadament 1,6 milions. Pel que fa a les marques, s'observa una estabilització després de dos anys d'alentiment: el total global es va mantenir pràcticament sense canvis, amb 15,2 milions de classes sol·licitades el 2024 (variació de –0,1%). Aquestes xifres demostren la rellevància contínua de la PI com a motor del creixement econòmic i de la innovació, especialment en un context global competitiu. Especial atenció a les patents: indicadors dinnovació global Volem destacar les dades relatives a patents del WIPI 2025 i el seu significat com a indicador dinnovació. La tendència a llarg termini ha estat consistentment a l'alça, com es pot apreciar a la gràfica. Tot i això, entre 2010 i 2024 les sol·licituds gairebé s'han duplicat, passant de 2 milions a 3,7 milions.    Aquest rècord històric de 3,7 milions de sol·licituds de patent a nivell mundial ve impulsat principalment per increments de sol·licituds a països com la Xina, l'Índia, la República de Corea i el Japó. A la gràfica es pot extreure com durant anys EE. UU. va ser la principal oficina de presentació de patents. Als anys 70 Japó va experimentar un ràpid creixement, però, des dels anys 2000 la tendència ha estat a la baixa. La Xina va superar l'Oficina Europea de Patents i ara és qui rep la major quantitat de sol·licituds a tot el món.  Però analitzem detalladament les sol·licituds: Les sol·licituds internacionals per “invencions úniques” (és a dir, patents “originals”, no divisions o variacions) s'han duplicat entre el 2008 i el 2022. Pel que fa a sectors tecnològics, el 2023 (últim any amb detall públic) la tecnologia informàtica va representar la major part de les sol·licituds —13,2 % del total— seguida de maquinària elèctrica, mesurament, comunicació digital i tecnologia mèdica. En particular, a l'última dècada els camps amb més creixement han estat la informàtica (+10,3 %) i també han crescut significativament el mesurament i la comunicació digital. Un altre indicador rellevant: el nombre total de patents vigents al món es va incrementar fins als ≈ 19,7 milions el 2024, un augment del 6% respecte a l'any anterior. Aquestes dades confirmen que la innovació —analitzada a partir de les sol·licituds de patent que han generat— continua en expansió global, i que la transició tecnològica, especialment en camps com ara informàtica, digitalització i tecnologia mèdica, continua com a motor central d'innovació. I Espanya? El que sabem a través de les seves patents El 2024, Espanya va registrar 8.282 sol·licituds de patent, cosa que representa un creixement de l'1% respecte de l'any anterior. Amb aquesta xifra Espanya es va situar al lloc 24 a nivell mundial segons l?indicador d?innovació de l?OMPI. En matèria de sol·licituds de marca, Espanya va registrar un millor resultat en situar-se al lloc 16, amb un total de 136.476 el 2024, o un 5,3% més que el 2023. En definitiva, el fort creixement de les sol·licituds de propietat industrial el 2024 –i especialment de patents– reafirma que la innovació continua sent una aposta global, i que empreses, investigadors i emprenedors continuen considerant la protecció mitjançant PI com una eina estratègica de competitivitat.Juan de Justo

Madrid, 9 d'octubre del 2024 – Elzaburu, firma especialitzada en Propietat Industrial i Intel·lectual, potencia la seva àrea de patents de programari i tecnologia amb l'objectiu de donar resposta al vertiginós creixement de la indústria. Aquesta estratègia es reforça amb la incorporació de Juan de Justo Comesaña, Llicenciat en Física Aplicada per la UAM i Agent de Patents Europees, com a especialista en la protecció de desenvolupaments tecnològics i programari. El programari, motor del creixement global El sector del programari s'ha consolidat com a motor clau del creixement econòmic mundial i espanyol. Durant la pandèmia, aquesta indústria va créixer el 2.7%, principalment gràcies a desenvolupaments tecnològics com la Intel·ligència Artificial Generativa (IA GenAI), un subgrup del programari. Tal ha estat el seu creixement que, segons l'últim informe de l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI), més del 25% de totes les patents de GenAI existents van ser presentades el 2023, amb un augment de 800% a les sol·licituds des del 2017. En paraules de Ruth Sánchez, superior, a la dInternet. A mesura que aquesta tecnologia avança, els desafiaments també augmenten, i la Propietat Industrial i Intel·lectual es converteix en un pilar essencial per protegir els interessos de creadors i empreses”. Patents de programari: un desafiament tècnic i estratègic Les patents d'invencions implementades per ordinador, com les basades en programari, requereixen un tractament especialitzat per superar els requisits de patentabilitat estrictes. En particular, han de demostrar caràcter tècnic, novetat i activitat inventiva. Això exigeix ​​un enfocament expert en la redacció de la memòria, per maximitzar les possibilitats que sigui concedida. Davant aquest repte, Elzaburu incorpora Juan de Justo Comesaña, Llicenciat en Física Aplicada per la UAM i Agent de Patents Europees, amb l'objectiu d'enfortir aquesta àrea estratègica i proporcionar als clients l'assessorament necessari per maximitzar les possibilitats d'èxit en la protecció de les innovacions. Un compromís amb el futur tecnològic En un context on les invencions combinen programari, maquinari i models d'IA, la complexitat de protegir aquests intangibles és cada cop més gran. L'aposta d'Elzaburu és clara: continuar acompanyant els clients en tots els passos de la protecció dels seus intangibles. Amb aquesta incorporació i el reforçament de la seva Àrea de Patents, Elzaburu reafirma el seu lideratge com a soci estratègic per a empreses i creadors en la protecció dels seus actius intangibles, essencials en una era marcada per la revolució tecnològica.

La Intel·ligència Artificial (IA) està vivint un apogeu sense precedents, impulsat per la seva capacitat per assumir noves funcionalitats. Aquesta versatilitat permet que la IA s'incorpori a més àrees de la vida quotidiana, des de la tecnologia i la ciència fins a la salut, l'entreteniment i, especialment, en el desenvolupament de noves aplicacions informàtiques. L'auge de la Intel·ligència Artificial Generativa (GenAI) Una de les aplicacions més prometedores de la IA és la Intel·ligència Artificial Generativa (GenAI), que aprofita els avenços més sofisticats de la IA per crear contingut com a textos, imatges, música, locucions de veu, i fins i tot codi font. Des de la introducció de l'Arquitectura de Xarxes Neuronals Profundes el 2017, els Models de Llenguatge Grans (LLM) han accelerat el desenvolupament de la GenAI i han provocat un notable impacte en la Propietat Industrial i Intel·lectual. Segons el darrer informe de l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI), les patents d'IA, específicament al camp de la GenAI, han experimentat un creixement espectacular. Més del 25% de totes les patents de GenAI existents van ser presentades el 2023, amb un augment de 800% a les sol·licituds des del 2017. El 2014, només es van presentar 733 famílies de patents relacionades amb la GenAI. Per al 2023, aquesta xifra havia superat les 14,000. A més, les publicacions científiques sobre GenAI han seguit una tendència similar, passant de 116 el 2014 a més de 34,000 el 2023. Taula 1: Patents i articles científics de GenAI per any. Font OMPI (2024). “Generative Artificial Intellligence. Patent Landscape Report” La Xina, al capdavant dels desenvolupaments de patents d'AI Generativa El país que més ha desenvolupat aquesta tecnologia és la Xina: ha presentat 38.000 famílies de patent entre el 2014 i el 2023. De fet, des del 2017, la Xina publica cada any més sol·licituds de patent, que tots els altres països junts. Els segueixen els Estats Units (gairebé 6.300 famílies de patent), Corea del Sud (4.200), el Japó (3.400) i l'Índia (1.350), com s'aprecia a la taula: Taula 2: Famílies de Patents de GenAI presentades, en funció de la nacionalitat dels inventors. Font OMPI (2024) “Generative Artificial Intellligence. Patent Landscape Report” Principals titulars de patents de GenAI i les seves aplicacions Entre els principals titulars de patents d'Intel·ligència Artificial Generativa hi ha gegants com Tencent, Ping An Insurance, Baidu, l'Acadèmia Xina de Ciències, IBM, Alibaba Group, Samsung Electronics, Alphabet/Google, ByteDance i Microsoft. Aquests actors han llançat desenvolupaments significatius, com Watsonx d'IBM, una plataforma de GenAI centrada en la seguretat de les dades, i Gemini de DeepMind, que Alphabet/Google està integrant als seus productes. Microsoft també està guanyant terreny després de la seva inversió a OpenAI, que ha començat a presentar sol·licituds de patent. Les principals aplicacions de la GenAI es troben en sectors com a programari, ciències naturals, gestió de documents, solucions empresarials, indústria, fabricació, transport, seguretat i telecomunicacions. Els models més destacats, en termes de patents d'IA, inclouen les Xarxes Adversàries Generatives (GAN), els Autocodificadors Variacionals (VAE) i els LLM basats en descodificadors. El Rol de la Propietat Intel·lectual a la Revolució de la GenAI La Intel·ligència Artificial Generativa representa una revolució tecnològica comparable, o fins i tot superior, a la d'Internet i els telèfons mòbils intel·ligents. A mesura que aquesta tecnologia avança, els desafiaments també augmenten, i la propietat industrial i intel·lectual es converteix en un pilar essencial per protegir els interessos de creadors i empreses. En resum, l'auge de les patents d'IA, especialment en l'àmbit de la GenAI, subratlla la importància d'estar atents a les noves oportunitats i reptes que aquesta tecnologia comporta. Els professionals de la propietat intel·lectual jugaran un paper crucial en aquest emocionant i complex panorama.Juan de Justo