L'aparença d'un producte pot influir en la decisió de compra? Sí. El disseny industrial no només fa que un producte sigui més atractiu: també pot transmetre qualitat, innovació, confiança i diferenciació davant d'altres productes similars. L'informe recent de l'Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) confirma aquesta idea amb dades rellevants. El 72% dels consumidors europeus considera que el disseny dels productes és important a l'hora de decidir què comprar i gairebé tres de cada quatre estan disposats a pagar més per un producte amb un disseny millor. A Espanya, aquesta disposició arriba també al 73%. Però l'informe permet fer un pas més enllà. Si el disseny industrial influeix en lelecció del consumidor, també es converteix en un actiu especialment exposat a la còpia, la imitació i la falsificació. Per això, protegir l'aparença d'un producte no és només una qüestió estètica. És una decisió estratègica dins la gestió de la propietat industrial duna empresa. Què protegeix el disseny industrial El disseny industrial protegeix la configuració o l'aparença externa d'un producte. És a dir, les línies, els contorns, la forma, els colors, les textures, els materials, l'ornamentació o la combinació d'aquests elements. No protegeix una idea abstracta ni una solució tècnica per ella mateixa. Per això hi ha altres figures, com ara les patents o els models d'utilitat. El disseny industrial protegeix la forma concreta en què un producte es presenta visualment al mercat. Això es pot aplicar a productes molt diferents: mobles, envasos, bosses, joies, peces de vestir, dispositius electrònics, peces industrials, il·luminació, joguines, packaging o articles de consum quotidià. A mercats on molts productes ofereixen funcionalitats semblants, l'aparença pot ser decisiva. Un envàs reconeixible, una forma singular o una línia visual coherent poden ajudar a que el consumidor identifiqui, recordi i prefereixi un producte davant d'altres. Aquest punt és especialment rellevant a l'entorn digital. Les decisions de compra es produeixen cada cop més en marketplaces, xarxes socials i plataformes de comerç electrònic, on la imatge del producte pesa molt abans que el consumidor pugui tocar-lo, provar-lo o comparar-lo físicament. Disseny industrial i falsificacions: una relació directa La falsificació no sempre consisteix a copiar una marca o reproduir un logotip. En molts casos, allò que s'imita és l'aparença del producte. Un producte falsificat pot reproduir la forma d'una bossa, la configuració d'una joia, el disseny d'una sabatilla, la silueta d'un llum o l'aspecte general d'un envàs. De vegades també incorporarà una marca aliena. Altres vegades intentarà acostar-se visualment al producte original sense copiar exactament el seu signe distintiu. És aquí on la protecció de dissenys industrials adquireix una utilitat pràctica evident. La marca protegeix el signe que identifica lorigen empresarial: un nom, un logotip, una combinació gràfica o, en determinats casos, una forma distintiva. El disseny industrial, per contra, protegeix l'aparença externa del producte. Ambdues figures poden ser complementàries i, en sectors exposats a la còpia, cal analitzar-les de forma coordinada. Per exemple, en moda, joieria, rellotgeria, mobiliari, accessoris, electrònica o packaging, el consumidor sovint reconeix el producte per la seva aparença abans que per altres elements. Si aquesta aparença es copia, el dany pot anar més enllà duna venda perduda. Pot afectar la reputació de l'empresa, generar confusió al mercat i debilitar la inversió realitzada en creativitat, desenvolupament i comunicació. Per què els productes més ben dissenyats són més vulnerables A priori, com més reconeixible és un disseny industrial, més valor pot generar. Però també pot ser més atractiu per als que busquen aprofitar-se d'aquest valor sense assumir els costos de creació, fabricació, qualitat o posicionament. L'informe de l'EUIPO recorda que els sectors on el disseny té un paper clau són especialment vulnerables a les falsificacions. A la Unió Europea, les pèrdues anuals estimades arriben als 12.000 milions d'euros al sector tèxtil i de la confecció i als 2.700 milions d'euros a bosses i joieria. Només a Espanya, les falsificacions causen pèrdues de més de 1.200 milions d?euros en aquests sectors. El comerç electrònic ha intensificat aquest risc. Una còpia de disseny industrial pot aparèixer en un marketplace, circular a xarxes socials, promocionar-se mitjançant anuncis segmentats o arribar al consumidor des de canals internacionals en molt poc temps. Això planteja una dificultat afegida per a les empreses. Quan es detecta la infracció, el producte falsificat ja pot estar distribuït en diferents plataformes o territoris. En aquest escenari, comptar amb un disseny registrat pot facilitar l'actuació perquè permet acreditar amb més claredat quina aparença estava protegida, des de quan i en quin àmbit territorial. No és només un problema de grans companyies La falsificació sol associar-se a grans companyies, però les pimes també són especialment vulnerables a la còpia de dissenys industrials. Moltes petites i mitjanes empreses basen la seva diferenciació en uns quants productes o en una aparença singular que constitueix una part essencial del seu avantatge competitiu. Quan un tercer copia aquests dissenys i els comercialitza a un preu més baix, les conseqüències poden ser importants. ja que les pimes solen disposar de menys recursos per vigilar i actuar davant de les infraccions. L'informe de l'EUIPO apunta precisament aquesta bretxa. Tot i que les empreses que registren drets de propietat industrial tendeixen a presentar millors indicadors econòmics, només al voltant de l'1% de les pimes de la UE són titulars de drets de disseny registrats. La xifra mostra un marge clar de millora. Moltes empreses inverteixen a crear productes atractius, però no sempre incorporen la protecció de dissenys industrials dins de la planificació. I, en molts casos, el problema apareix quan el producte ja ha tingut èxit i comencen les còpies. Com integrar el disseny industrial a l'estratègia de l'empresa La protecció del disseny industrial ha de començar amb una pregunta senzilla: quins elements visuals fan que aquest producte sigui reconeixible o diferent? A partir d'aquí, convé identificar quins productes, envasos, col·leccions, components o ...Llegir més
Madrid, 13 de novembre de 2025.- ELZABURU, firma especialitzada en propietat industrial i intel·lectual, ha tingut uns resultats excel·lents als Best Lawyers in Spain, un reconeixement professional basat en l'opinió consensuada dels principals advocats sobre les capacitats professionals dels seus col·legues dins de la mateixa zona geogràfica i àrea de pràctica jurídica. Amb 35 advocats i tècnics referenciats i un total de 43 mencions, ELZABURU es consolida com la firma especialitzada en propietat industrial i intel·lectual amb més professionals reconeguts en aquesta edició, reforçant així la seva posició de referència al mercat espanyol. Pel que fa a les persones referenciades en l'edició d'enguany, aquests són els professionals d'ELZABURU que figuren al rànquing: Intel·lectual Property Law: Colm Ahern, Agustín Alguacil, Mónica Amores, Enrique Armijo, Cristina Rierol, Luis Baz, Luis Beneyto, Catherine Bonzom, Ignacio Diez de Rivera Cristina Espín, Mercedes García, Irene Gascón, Fernando Ilardia, Mabel Klimt, Xavier Lamíquiz, Miquel Àngel Medina, Carlos Morán, Trànsit Ruiz, Francisco J. Sáez, José Ignacio San Martín, Ruth Sánchez, Ana Sanz, Pere Saturi, Rosa Torrecillas, Cristina Velasco i Manolo. Litigation: Enrique Armijo, Alba Mª López i Carlos Morán Information Technology: Ruth Benito Privacy & Data Protection: Ruth Benito Technology Law: Ruth Benito primerenques de la seva carrera professional, però que ja han demostrat una excel·lència excel·lent en la seva pràctica legal, han estat distingits: María Cadarso i Alberto Gallo a Litigation; i Inés de Casas, Sara Navarro, Paloma Querol i, novament, Alberto Gallo, a Intellectual Property. Best Lawyers empra un procés d'enquesta sofisticat, conscienciós, racional i transparent, dissenyat per obtenir avaluacions significatives i substantives de la qualitat dels serveis jurídics. Segons aquesta organització, "la qualitat d´una enquesta de revisió per parells està directament relacionada amb la qualitat dels votants".
Madrid, 26 de maig de 2022.- Javier Fernández-Lasquetty, Soci d'ELZABURU, va participar juntament amb el director de l'oficina de València d'Elzaburu, Manolo Mínguez i l'advocada associada d'aquesta oficina, Paloma Querol en una jornada organitzada per la Cambra València en què també va participar el seu President, José En aquesta trobada es van analitzar les implicacions legals que pot tenir el metavers i els NFT per a les empreses i els consumidors. Una de les conclusions va ser que Europa pot tenir un paper important en l?aspecte legal de l?entorn del metavers. "Tota economia de dades feta en el marc europeu i per a europeus ha de respectar els principis de protecció de consumidors, protecció de dades i dret de la competència", va afirmar Fernández-Lasquetty, a la jornada celebrada avui a Cambra València per analitzar l'entorn dels negocis a Metaverso i NFT. Fernández-Lasquetty va recordar la definició de metavers: entorns virtuals persistents i en viu, connectats entre si i que simulen una realitat i contenen experiències. La jornada va posar de manifest els interrogants que plantegen els negocis en aquest entorn, des de problemes de gestió de dades fins a dilemes ètics sobre la informació que ofereixen les noves tecnologies sobre els consumidors.
L'advocat d'ELZABURU&OLLEROS, Manuel Mínguez, participa a la taula rodona que porta per títol «Trobada amb marques líders internacionals» Data: 21.11.2018 Horari: 10:00 h. a 11.00 h. Lloc: Centre d'Esdeveniments de Fira de València. Avinguda de les Fires, València. Més informació: http://valencia-business.es/2018/11/08/mesa-redonda-del-observatorio-de-marcas/ Font: Elzaburu & Olleros – IVACE Autor/s: Manolo Mínguez
Manolo Mínguez, soci-associat a ELZABURU&OLLEROS, participa al programa Club de Màrqueting tractant el tema de la internacionalització de marques. Aquest programa s'engloba a les activitats de l'Observatori de marques valencianes a l'exterior. Disponible a: http://clubmarketingmediterraneo.com/clubdemarketing/club_marketing_internacionalizacion.mp3 Font: COPE Valencia Autor/s: Manolo Mínguez
Manuel Mínguez, d'ELZABURU & OLLEROS, té el plaer de participar en una jornada centrada en diferents experiències d'internacionalització d'empreses valencianes. Data: 11.05.2018 Horari 09:00 a 16:00 h. Lloc: Cellers Vicente Gandia. Més informació: https://www.clubmarketingmediterraneo.com/save-the-date-jornada-en-bodegas-vicente-gandia-2/ Font: Elzaburu & Olleros. València Autor/s: Manolo Mínguez
Comentari del cas C-427/15 sobre el procediment d'infracció de marques. Publicat per Elzaburu Versió anglesa «Aquesta informació per informar-se d'un infringer d'IP right can be made in proceedings other than the main proceedings concerning the infringement. Jutge de Justícia de 18 January 2017, New Wave (C-427/15)» Text accessible a: https://www.elzaburu.com/es/area-de-documentacion/anuario-elzaburu Font: Anuari ELZABURU de jurisprudència europea, en propietat industrial. 34-37 Autor/s: Manolo Mínguez
Cada cop són més les companyies que necessiten utilitzar diversos programaris o aplicacions informàtiques en el normal exercici del seu negoci. Es tracta d'eines indispensables per a les empreses tant en processos interns com a nivell de mercat. Per aquesta mateixa raó, cada cop són més les empreses que es dediquen a desenvolupar i/o llicenciar a altres empreses el que globalment es coneix com a «programes d'ordinador». És per això que Elzaburu & Olleros té el plaer de convidar-lo a la jornada “Protecció del programari i aplicacions informàtiques”, on l'enginyer industrial i associat d'Elzaburu, Juan Antonio Romero, i l'advocada associada Patricia Mariscal, analitzaran les diferents opcions de protecció del programari. Data: 24.04.2018 Horari 09:15 a 10:45 h. Lloc: Elzaburu&Olleros, c/ Roger de Lauria, 19, València. Incripcions al correu comunicacion@elzaburuolleros.es (Marian Manresa) Font: Elzaburu & Olleros. València Autor/s: Juan Antonio Romero, Patricia Mariscal Garrido-Falla, Manolo Mínguez