Coneixeu el Principat d'Andorra?

Fa gairebé 35 anys que els meus pares em van portar a Andorra per conèixer aquest petit país dels Pirineus. També em portaven perquè Andorra era la destinació òptima per invertir els meus estalvis en què fos el meu primer rellotge digital.

Des de llavors han passat molts anys i el Principat d'Andorra continua sent un autèntic reclam per al turisme. Les seves impressionants pistes de ski –moltes vegades reconvertides durant el període estival a pistes de mountain bike-; els seus paisatges inigualables i camins per als amants del senderisme i el seu meravellós art romànic constitueixen una magnífica excusa per viatjar al Principat

Però Andorra té a més un altre valor que atrau cada any milers de turistes: la seva frenètica activitat comercial basada en una política d'impostos i preus ajustats. No és difícil trobar als carrers establiments de marques de luxe, cotxes que conquisten la mirada dels vianants, botigues de perfums i licors, moda i electrònica o restaurants on resulta molt agradable degustar els millors vins de tots els racons del món.

Tot i aquest potencial turístic i comercial i de ser un país amb una renda per càpita significativament més elevada que la dels seus països veïns -Espanya i França- el Principat d'Andorra no ha disposat fins a dates relativament recents d‟una legislació en matèria de marques. Fa només uns mesos se celebrava el vintè aniversari de l'inici de les activitats de l'Oficina de Marques i Patents del Principat d'Andorra (OMPA). Va ser el 5 de desembre de 1996 quan les primeres sol·licituds de marques eren dipositades i els primers titulars obtenien, per fi, una protecció adequada de les seves marques. No en va, l'Exposició de Motius de la Llei de marques destaca que “la important activitat comercial i de prestació de serveis del Principat d'Andorra fa necessari regular mitjançant una llei que doni la seguretat jurídica suficient, tant a nacionals com a estrangers, la protecció al dret de propietat i l'ús de marques industrials, comercials i de tota mena".

Andorra no forma part de la Unió Europea ni és membre del Protocol de l'Arranjament de Madrid, i per això un sistema propi de protecció de marques s'havia revelat necessari. Un sistema alineat amb les legislacions modernes, però que permetés el registre àgil i de cost molt contingut. Un procediment de registre en què en no preveure's la formulació d'oposicions tingués com a gairebé única dificultat la codificació dels productes. Un procediment de registre que poques vegades s'allargui més de quinze o vint dies.

Sembla que va ser ahir quan Elzaburu va començar a gestionar els primers expedients de registre al Principat d'Andorra. Des d'aleshores, ha intervingut en la tramitació de diversos milers de marques i n'ha gestionat el manteniment i la cura de forma integral. I el resultat es pot dir que és molt satisfactori perquè ha permès cobrir una de les mancances de protecció que tenien els titulars de drets. Ja no hi ha cap excusa; qualsevol estratègia de protecció d'una marca a Europa ha de passar necessàriament pel registre al Principat d'Andorra.

I qui no hagi tingut present el Principat d'Andorra a les seves estratègies d'internacionalització, encara té l'oportunitat de fer-ho perquè el registre de marques del Principat d'Andorra està ara a la plenitud. L'OMPA ha fet 20 anys. Felicitats!