Al sector audiovisual, la creativitat sol ocupar el primer pla. És lògic: una pel·lícula, una sèrie, una animació o una experiència immersiva neixen d'una idea, d'una història i d'una manera concreta d'explicar-la. Però, cada cop més, darrere aquesta creativitat hi ha també desenvolupament tecnològic.
Motors de renderització, sistemes de producció virtual, eines de restauració digital, automatització de processos de postproducció, solucions de captura volumètrica o algorismes aplicats a imatge i so formen ja part del dia a dia de moltes companyies audiovisuals. I aquí sorgeix una pregunta rellevant: aquesta innovació tecnològica pot tenir un tractament fiscal favorable?
La resposta és sí, sempre que es compleixin determinats requisits. Les deduccions fiscals per activitats de recerca, desenvolupament i innovació tecnològica (R+D+i) es poden convertir en una eina molt útil per a productores, estudis d'animació, empreses de postproducció, desenvolupadors de videojocs o companyies que treballen en nous formats audiovisuals.
Ara bé, convé partir d'una idea bàsica: no s'incentiva l'obra audiovisual pel fet de ser creativa, sinó l'esforç tecnològic real que hi ha darrere de determinats projectes.
La tecnologia com a part del valor duna empresa audiovisual
El valor d'una empresa del sector audiovisual també pot residir als seus actius intangibles i els seus pròpies capacitats tècniques.
De manera que un programari propi de renderització, un flux de treball més eficient al núvol, una eina de restauració digital o un sistema de captura volumètrica poden convertir-se en actius estratègics. Ja que no només permeten treballar millor o diferenciar-se de la competència, sinó que també permeten reforçar la posició de l'empresa davant d'inversors, socis tecnològics o entitats financeres.
En aquest context, la fiscalitat deixa de ser una qüestió purament administrativa. Ben gestionada, pot ajudar a alliberar recursos per reinvertir en talent, tecnologia i nous projectes.
Què són les deduccions fiscals per R+D+i
El article 35 de la Llei de l'impost sobre societats contempla deduccions fiscals per a activitats de investigació i desenvolupament (R+D) i per innovació tecnològica (IT).
De forma general, les activitats de R+D poden generar una deducció del 25 % sobre la despesa elegible, percentatge que es pot incrementar en determinats supòsits. Per la seva banda, la innovació tecnològica permet aplicar una deducció del 12% sobre les despeses que compleixin els requisits establerts.
La diferència entre les dues categories és important. La R+D sol estar vinculada a projectes amb més grau de novetat científica o tecnològica, mentre que la innovació tecnològica es refereix a avenços o millores substancials en productes o processos.
Quins projectes audiovisuals poden encaixar en R+D+i
En l'àmbit audiovisual, poden existir molts projectes amb potencial per generar deduccions fiscals. Alguns exemples serien:
- El desenvolupament dun motor propi de renderització o sistemes de processament en temps real.
- La creació de sistemes de captura volumètrica o reconstrucció 3D.
- Eines avançades per automatitzar processos d'etalonatge, restauració, sincronització o postproducció.
- Entorns de producció virtual que suposin una millora tecnològica substancial respecte dels sistemes utilitzats prèviament per l'empresa.
- Prototips, pilots o demostradors tecnològics vinculats a animació, videojocs o experiències immersives. (En determinats supòsits)
La clau és analitzar cas per cas. No tota digitalització és R+D+i. Tampoc no ho és qualsevol millora interna o actualització de programari. La norma exclou les activitats rutinàries, el manteniment ordinari, les adaptacions menors, el control de qualitat habitual o la simple posada en producció.
Per això, en un projecte audiovisual, la pregunta no hauria de ser només “hem fet servir tecnologia?”, sinó “hem resolt un problema tecnològic real, que genera un avenç real per a l'empresa o, si escau, per a l'estat de la tècnica?”.
La incertesa tecnològica: el punt decisiu
Un dels aspectes menys coneguts d‟aquestes deduccions és que el projecte no ha d'acabar necessàriament amb èxit per poder generar dret a deducció.
El més rellevant és que n'hi hagi una incertesa tècnica o tecnològica i que l'empresa pugui acreditar el treball realitzat per intentar resoldre-la. En altres paraules, s'incentiva el esforç innovador acreditable amb documentació, no únicament el resultat comercial.
La documentació és essencial, no n'hi ha prou d'afirmar que s'ha desenvolupat una solució nova. Cal explicar quin era el punt de partida, quines limitacions existien, quin objectiu tècnic es perseguia, quines activitats es van fer, quina novetat es va assolir i quina va ser la incertesa superada. Els criteris de certificació insisteixen, precisament, a evidenciar la novetat, l'avenç tècnic, la causalitat entre activitats i resultat, i la separació de les tasques rutinàries o no qualificables.
Quines despeses poden formar part de la deducció
La base de la deducció pot incloure aquells costos directament vinculats al projecte de R+D+ii efectivament aplicats a la seva execució.
Entre ells es poden trobar despeses de personal tècnic, col·laboracions externes, determinats materials o consums, amortitzacions i serveis contractats específicament per al desenvolupament del projecte.
Certificació i informe motivat: més seguretat per a l'empresa
Per reforçar la seguretat jurídica, moltes companyies opten per certificar els seus projectes a través d'una entitat acreditada per ENAC i, posteriorment, sol·licitar un Informe Motivat Vinculant al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
Aquest informe no sempre és obligatori, però pot ser especialment útil perquè vincula l'Administració tributària a la qualificació científica i tecnològica de les activitats desenvolupades.
Un incentiu compatible amb altres ajuts
Les deduccions fiscals per R+D+i poden ser compatibles amb altres fórmules de suport públic i de finançament empresarial. Això permet integrar la deducció dins una estratègia financera més àmplia. Per a una empresa audiovisual, pot significar disposar de més marge per reinvertir en talent, tecnologia, nous projectes i per sostenir desenvolupaments tecnològics propis amb menys dependència de finançament extern.
integrar la estratègia fiscal en el disseny dels projectes pot marcar diferències en termes de viabilitat i capacitat d'innovació, especialment a mesura que augmenta la competència internacional i els costos de producció esdevenen més exigents.
Per què les empreses audiovisuals haurien de revisar els seus projectes tecnològics
La transformació de l'audiovisual avança ràpidament. Intel·ligència artificial, producció virtual, automatització, experiències immersives, nous formats interactius i eines de postproducció cada cop més sofisticades estan canviant la forma de crear i explotar continguts.
En aquest context, moltes empreses poden estar generant innovació sense identificar-la com a tal. I, si no es documenta correctament des del principi, una part rellevant de l'incentiu fiscal es pot perdre.
Revisar els projectes tecnològics, ordenar la documentació i analitzar quins desenvolupaments es poden qualificar com a R+D o innovació tecnològica permet convertir la innovació en una eina real de finançament.
Per a productores, estudis i companyies tecnològiques del sector audiovisual, les deduccions fiscals per R+D+i no són només un avantatge fiscal. Són una manera de reconèixer i sostenir l'esforç tècnic que fa possible moltes de les solucions que avui arriben a la pantalla.
A ELZABURU acompanyem empreses innovadores en la identificació, documentació i defensa dels seus projectes de R+D+i, ajudant-les a integrar aquests incentius dins una estratègia sòlida de finançament de la innovació.
Ignacio Alonso, Responsable de Finançament a la Innovació d'ELZABURU
Preguntes freqüents sobre deduccions fiscals per R+D+i a l'audiovisual
Una producció audiovisual pot generar deduccions per R+D+i?
Sí, però no pas pel simple fet de ser una obra audiovisual. La deducció es vincula al desenvolupament tecnològic associat al projecte, com a processos tècnics nous o millores substancials en eines.
Quina diferència hi ha entre R+D i innovació tecnològica?
La R+D sol implicar una novetat científica o tecnològica completament nova. La innovació tecnològica, en canvi, es pot referir a avenços o millores substancials en tecnologies o processos ja existents. La qualificació depèn del contingut tècnic del projecte.
És necessari que el desenvolupament tecnològic tingui èxit?
No necessàriament. L'important és que hi hagi una incertesa tecnològica real, que s'hagi treballat per resoldre-la i que tot el procés estigui correctament documentat.
Quines empreses del sector audiovisual se'n poden beneficiar?
Productores, estudis d'animació, empreses de postproducció, desenvolupadors de videojocs, companyies de producció virtual o empreses que creïn eines tecnològiques pròpies per a imatge, so o continguts interactius poden analitzar l'aplicació d'aquestes deduccions.
Per què cal planificar la deducció des de l'inici?
Perquè la documentació tècnica i econòmica és clau. Si el projecte s'estructura correctament des del principi, serà més senzill justificar-ne la deducció, separar tasques ordinàries d'activitats innovadores i reduir riscos fiscals.
