L'aparença d'un producte pot influir en la decisió de compra? Sí. El disseny industrial no només fa que un producte sigui més atractiu: també pot transmetre qualitat, innovació, confiança i diferenciació davant d'altres productes similars.
El recent informe de la Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) confirma aquesta idea amb dades rellevants. El 72% dels consumidors europeus considera que el disseny dels productes és important a l'hora de decidir què comprar i gairebé tres de cada quatre estan disposats a pagar més per un producte amb un disseny millor. A Espanya, aquesta disposició arriba també al 73%.
Però l'informe permet fer un pas més enllà. Si el disseny industrial influeix en lelecció del consumidor, també es converteix en un actiu especialment exposat a la còpia, la imitació i la falsificació. Per això, protegir l'aparença d'un producte no és només una qüestió estètica. És una decisió estratègica dins la gestió de la propietat industrial duna empresa.
Què protegeix el disseny industrial
El disseny industrial protegeix la configuració o l'aparença externa d'un producte. És a dir, les línies, els contorns, la forma, els colors, les textures, els materials, l'ornamentació o la combinació d'aquests elements.
No protegeix una idea abstracta ni una solució tècnica per ella mateixa. Per això hi ha altres figures, com les patents o models d'utilitat. El disseny industrial protegeix la forma concreta en què un producte es presenta visualment al mercat.
Això es pot aplicar a productes molt diferents: mobles, envasos, bosses, joies, peces de vestir, dispositius electrònics, peces industrials, il·luminació, joguines, packaging o articles de consum quotidià.
A mercats on molts productes ofereixen funcionalitats semblants, l'aparença pot ser decisiva. Un envàs reconeixible, una forma singular o una línia visual coherent poden ajudar a que el consumidor identifiqui, recordi i prefereixi un producte davant d'altres.
Aquest punt és especialment rellevant a l'entorn digital. Les decisions de compra es produeixen cada cop més en marketplaces, xarxes socials i plataformes de comerç electrònic, on la imatge del producte pesa molt abans que el consumidor pugui tocar-lo, provar-lo o comparar-lo físicament.
Disseny industrial i falsificacions: una relació directa
La falsificació no sempre consisteix a copiar una marca o reproduir un logotip. En molts casos, allò que s'imita és l'aparença del producte.
Un producte falsificat pot reproduir la forma d'una bossa, la configuració d'una joia, el disseny d'una sabatilla, la silueta d'un llum o l'aspecte general d'un envàs. De vegades també incorporarà una marca aliena. Altres vegades intentarà acostar-se visualment al producte original sense copiar exactament el seu signe distintiu.
És aquí on la protecció de dissenys industrials adquireix una utilitat pràctica evident.
La marca protegeix el signe que identifica lorigen empresarial: un nom, un logotip, una combinació gràfica o, en determinats casos, una forma distintiva. El disseny industrial, per contra, protegeix l'aparença externa del producte. Ambdues figures poden ser complementàries i, en sectors exposats a la còpia, cal analitzar-les de forma coordinada.
Per exemple, en moda, joieria, rellotgeria, mobiliari, accessoris, electrònica o packaging, el consumidor sovint reconeix el producte per la seva aparença abans que per altres elements. Si aquesta aparença es copia, el dany pot anar més enllà duna venda perduda. Pot afectar la reputació de l'empresa, generar confusió al mercat i debilitar la inversió realitzada en creativitat, desenvolupament i comunicació.
Per què els productes més ben dissenyats són més vulnerables
A priori, com més recognoscible és un disseny industrial, més valor pot generar. Però també pot ser més atractiu per als que busquen aprofitar-se d'aquest valor sense assumir els costos de creació, fabricació, qualitat o posicionament.
L'informe de l'EUIPO recorda que els sectors on el disseny exerceix un paper clau són especialment vulnerables a les falsificacions. A la Unió Europea, les pèrdues anuals estimades arriben als 12.000 milions d'euros al sector tèxtil i de la confecció i als 2.700 milions d'euros a bosses i joieria. Només a Espanya, les falsificacions causen pèrdues de més de 1.200 milions d?euros en aquests sectors.
El comerç electrònic ha intensificat aquest risc. Una còpia de disseny industrial pot aparèixer en un marketplace, circular a xarxes socials, promocionar-se mitjançant anuncis segmentats o arribar al consumidor des de canals internacionals en molt poc temps.
Això planteja una dificultat afegida per a les empreses. Quan es detecta la infracció, el producte falsificat ja pot estar distribuït en diferents plataformes o territoris. En aquest escenari, comptar amb un disseny registrat pot facilitar l'actuació perquè permet acreditar amb més claredat quina aparença estava protegida, des de quan i en quin àmbit territorial.
No és només un problema de grans companyies
La falsificació se sol associar a grans companyies, però les pimes també són especialment vulnerables a la còpia de dissenys industrials.
Moltes petites i mitjanes empreses basen la seva diferenciació en uns quants productes o en una aparença singular que constitueix una part essencial del seu avantatge competitiu. Quan un tercer copia aquests dissenys i els comercialitza a un preu més baix, les conseqüències poden ser importants. ja que les pimes solen disposar de menys recursos per vigilar i actuar davant de les infraccions.
L'informe de l'EUIPO apunta precisament aquesta bretxa. Tot i que les empreses que registren drets de propietat industrial tendeixen a presentar millors indicadors econòmics, només al voltant de l'1% de les pimes de la UE són titulars de drets de disseny registrats.
La xifra mostra un marge clar de millora. Moltes empreses inverteixen a crear productes atractius, però no sempre incorporen la protecció de dissenys industrials dins de la planificació. I, en molts casos, el problema apareix quan el producte ja ha tingut èxit i comencen les còpies.
Com integrar el disseny industrial a l'estratègia de l'empresa
La protecció del disseny industrial ha de començar amb una pregunta senzilla: quins elements visuals fan que aquest producte sigui recognoscible o diferent?
A partir d'aquí convé identificar quins productes, envasos, col·leccions, components o ornamentacions tenen valor comercial real o potencial. No tots els dissenys s'han de registrar, però els que concentren inversió, diferenciació o expectativa de mercat mereixen una valoració específica.
També és recomanable conservar documentació del procés creatiu: esbossos, versions, renders, briefings, decisions de disseny, dates de creació i contractes amb dissenyadors externs. Aquesta documentació pot ser útil en cas de conflicte, especialment si cal defensar la validesa del disseny o acreditar-ne la titularitat.
Finalment, la protecció ha d'anar acompanyada de vigilància. Detectar productes falsificats, imitacions o còpies de disseny industrial a marketplaces, fires, xarxes socials o canals de distribució permet reaccionar abans i reduir l'impacte.
Marca, disseny industrial i competència deslleial: vies complementàries
En alguns conflictes, la còpia d'un producte es pot analitzar des de diferents perspectives jurídiques.
Si es fa servir un signe idèntic o similar a una marca registrada, hi pot haver una infracció marcaria. Si es reprodueix l'aparença protegida per un disseny registrat, es pot plantejar una infracció de disseny industrial. I, en determinats casos, també es pot valorar si hi ha competència deslleial, especialment quan la imitació genera confusió, aprofitament indegut de la reputació aliena o distorsió del comportament del mercat.
Per això, la protecció davant de falsificacions i productes falsificats poques vegades depèn d'una única via. El més eficaç és construir una estratègia combinada.
Protegir el disseny industrial és protegir la inversió en diferenciació
L´informe de l´EUIPO confirma que el disseny industrial influeix en l´elecció del consumidor i forma part de la competitivitat de les empreses europees. Però aquest mateix valor el converteix també en un objectiu per a la falsificació i la còpia.
Per a les empreses, registrar un disseny industrial no s'hauria d'entendre com una mesura defensiva reservada quan apareix el conflicte. És una decisió estratègica que permet protegir la inversió realitzada en creativitat, desenvolupament, posicionament i reputació.
Manolo Mínguez, Associat Senior - Director de l'Oficina d'Elzaburu a València
