El passat 8 de juny, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJ) va dictar sentència (C-689 / 15) sobre la utilització d'una marca individual com a segell de qualitat i la possible nul·litat o caducitat d'aquest tipus de marques quan no es garanteix la qualitat dels productes i els serveis que identifica.
El litigi principal en què se susciten les qüestions prejudicials té com una de les parts, Verein Bremer Baumwollbörse (VBB), una associació que es dedica, entre d'altres, a la celebració de contractes de llicència en què les empreses afiliades es comprometen a incloure la marca següent per a productes confeccionats amb fibres de cotó de bona qualitat:
La part contrària, Wolfgang Gözze i WF Gözze Frottierweberei GmbH, una societat alemanya que inclou, sense autorització, un signe similar a la marca de VBB a les etiquetes de les tovalloles que comercialitza:
Davant d'aquesta situació, el Tribunal Superior Regional Civil i Penal de Düsseldorf va plantejar davant del TJ una sèrie de qüestions prejudicials de gran interès i rellevància.
La primera qüestió prejudicial plantejada consisteix a saber si una marca individual de la UE utilitzada com a segell de qualitat en comporta un ús efectiu, facultant per tant el titular de la marca a prohibir que tercers utilitzin un signe similar en productes idèntics, per causar risc de confusió en el consumidor.
A la primera qüestió prejudicial plantejada, el TJ conclou que només s'està davant d'un ús efectiu de la marca quan aquest es realitza d'acord amb la funció principal, és a dir, que el consumidor o usuari final identifiqui l'origen del producte o servei marcat.
D'aquesta manera, el TJ matisa que l'ús d'una marca com a segell de qualitat per part del titular o d'un tercer autoritzat no suposa un ús efectiu si aquesta no compleix la funció essencial indicadora d'origen empresarial. Això no obstant, si compleix aquesta funció ia més, el titular garanteix als consumidors que aquests productes procedeixen d'una empresa responsable sota el control del qual es fabriquen, sí que constituiria un ús efectiu atorgant al titular la possibilitat de prohibir a tercers l'ús d'un signe similar que causi risc de confusió al públic.
¿Es podria, per tant, declarar la nul·litat o caducitat d'una marca individual com a segell de qualitat quan el titular no garanteix mitjançant controls la veracitat de la qualitat al·legada? No, el TJ afirma que no es pot declarar la nul·litat o caducitat en aquests supòsits, en no ser un dels motius recollits pel Reglament núm. 207/2009 sobre la Marca de la Unió Europea.
Finalment, davant la qüestió prejudicial en què es planteja si es podrien aplicar les disposicions relatives a les marques col·lectives en aquest tipus de situacions, el TJ realitza una interpretació restrictiva del Reglament núm. 207/2009, concloent que aquestes disposicions no es poden aplicar a les marques individuals de la UE, ja que el mateix Reglament vincula expressament aquestes disposicions a les marques col·lectives.
Mitjançant aquesta sentència, el TJ recorda que la funció principal de la marca és indicar l'origen empresarial als consumidors, per la qual cosa, si no concorre aquesta circumstància, resulta irrellevant que hi hagi qualsevol altre ús o funció accessòria a l'hora d'exercir els drets exclusius atorgats als titulars de les marques.
La sentència assenyala que cada tipus de marca té una finalitat o funció i els seus propis requisits d'ús.
Actualment i, de vegades a través de llicències, s'està utilitzant la figura de la marca individual per esquivar figures més complicades –que requereixen el compliment de requisits més estrictes, com ara anar acompanyades de les sol·licituds pel reglament d'ús– com són les marques col·lectives o les de certificació o garantia.
De la lectura de la sentència es desprèn la necessitat d'una revisió profunda dels criteris que, de vegades, se segueixen a la pràctica a l'hora d'optar pel registre d'una marca individual i l'atorgament de llicències d'ús com una alternativa més còmoda al registre d'una marca de certificació, garantia o col·lectiva. Així mateix, amb caràcter general, cal prestar especial atenció a les estratègies de marca basades en l'atorgament de llicències per assegurar-se que l'ús que facin els llicenciataris es pugui considerar ús efectiu de la marca.
Autores: Rebeca Bonet y Miguel Á. Medina
Visiteu la nostra pàgina web: http://www.elzaburu.com/
