L'univers pictòric de Kukuxumusu es troba plasmat en infinitat de dessuadores i samarretes de llarg a llarg de la geografia espanyola. Un toro blau amb banyes grogues o una ovella amb ulls saltons i orelles disparades són alguns dels personatges principals d'aquest univers pictòric on els seus creadors han sabut plasmar amb un humor i amb un estil molt característic situacions quotidianes a través d'animals personificats.
Kukuxumusu, vocable que significa “petó de puça” a Euskera, va néixer el 1989 com un petit projecte de tres amics amb dots per al dibuix i molta imaginació. Tot i que van començar venent samarretes, el seu creixement al llarg dels anys ha estat tan gran que actualment els característics personatges de l'“univers Kukuxumusu” es veuen plasmats en qualsevol tipus d'objecte que es pugui imaginar: ampolles, pitets, pastillers, paraigües, mitjons i fins i tot stickers de Facebook.
Doncs bé, a finals del 2015, un dels fundadors de la companyia i director artístic de la mateixa –Mikel Urmeneta-, se separa i emprèn un nou projecte en solitari. Sota el nom de Katuki Saguyaki (que en castellà significaria una cosa així com “carn de gat, menjar de ratolí”) l'antic soci munta un negoci de disseny gràfic i dibuix aplicat fonamentalment al tèxtil. Pel que sembla, gran part dels dissenys que integren les col·leccions del projecte Katuki Saguyaki són molt similars als originaris de Kukuxumusu, els drets dels quals havien quedat en mans de la companyia en sortir Urmeneta, cosa que porta Kukuxumusu a presentar una demanda contra Mikel Urmeneta i els seus socis per infracció de drets de propietat intel·lectual.
La defensa de la demandada posa l'èmfasi en la necessària similitud que ha d'existir entre els dibuixos dels uns i dels altres, ja que el dibuixant i creador dels dissenys és la mateixa persona, que inevitablement plasma el segell i l'estil personal en qualsevol creació que surti del seu puny. Segons aquesta, les similituds tenen lloc de manera abstracta, però no hi ha un plagi d'obres concretes i individualitzables.
A la vista dels arguments de les parts, però sobretot de l'anàlisi pericial de les obres en lliça, el Tribunal considera que s'ha produït una vulneració dels drets de propietat intel·lectual de Kukuxumusu en constituir els dibuixos dels demandats -més enllà de la identitat de l'estil i de la tècnica- reproduccions i transformacions d'obres concretes no consentides per l'actora.
La sentència resulta interessant des del punt de vista jurídic per la pròpia situació que és enjudiciada: un artista que, en cedir tots els drets patrimonials sobre moltes de les seves obres, veu aparentment coartada la llibertat creativa per continuar creant obres que comparteixen un mateix estil, una mateixa tècnica i una mateixa temàtica. L'argument del demandat és precisament aquest com pot un artista consolidat desprendre's d'un bagatge professional de gairebé 30 anys? L'argument no li ha servit en aquest cas, ja que la qüestió no es limita a un tema d'estil, sinó de veritable autoplagi d'obres individualitzades.
Sigui com sigui tot apunta que aquesta lluita de puces, gats i ratolins no ha fet més que començar…
Versió espanyola de l'article publicat al
Kluwer Copyright Blog
Autora:
Patrícia Mariscal
