Recentment hem conegut la decisió del Tribunal Suprem (TS) que suposa una actualització molt rellevant relacionada amb les Deduccions Fiscals per Innovació Tecnològica que sentin un important precedent.
El TS ha establert el caràcter vinculant per a Hisenda de linforme del Ministeri de Ciència per a la deducció fiscal per innovació tecnològica. En conseqüència, tots els que treballem per estudiar i aconsellar les millors fórmules de finançament de la innovació estem d'enhorabona amb les tres sentències que han estat dictades als recursos de cassació núm. 948; 1633 i 1635/2023.
La Sentència del Tribunal Suprem Enforteix l'Aplicació de Deduccions Fiscals per R+D+i
En resum, el Suprem estableix el caràcter vinculant per a Hisenda de l'Informe del Mº de Ciència per a la deducció fiscal per innovació tecnològica. La Sala Contenciosa reconeix a les societats recurrents el dret a la deducció fiscal per innovació tecnològica que havien practicat en les seves autoliquidacions.
Alguns aspectes clau, per posar en context aquesta decisió del Tribunal Suprem que tots els actors relacionats amb la R+D+ia Espanya estàvem esperant, són els següents:
- La Sala Contenciosa anul·la les sentències de l'Audiència Nacional que van donar suport als informes de l'Equip de Suport Informàtic (EAI), unitat interna de l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT), per contradir el dictamen vinculant en matèria dinnovació tecnològica que havia emès el Ministeri de Ciència i Innovació.
- L'art. 35.4 del Text refós de la Llei de l'impost sobre societats (TRLIS) del 2004, preveu que les empreses puguin demanar un informe al Ministeri de Ciència i Innovació (MCIN) per a la deducció fiscal per innovació tecnològica. Aquest informe, segons la llei, és vinculant per a l'AEAT.
Donats els seus termes, l'informe vincula l'AEAT, en tots els aspectes, és a dir, no només pel que fa a la qualificació del projecte com a integrant d'aquesta innovació tecnològica, sinó també en les inversions i despeses que, presentades per les empreses, hagin estat avaluades de manera positiva.
- En particular, aquests informes vinculants no poden ser rebatuts ni ignorats pels òrgans de l'AEAT, ni en la qualificació dels projectes com a mereixedors de la deducció fiscal, ni quant a les despeses incloses al projecte.
L'Informe Motivat del Ministeri de Ciència: Vinculant i Decisiu per a Hisenda
En definitiva, des ELZABURU interpretem que aquesta decisió del Tribunal Suprem hauria de proporcionar la seguretat jurídica a les empreses en l'aplicació de les deduccions fiscals per R+D+i, garantint que els informes motivats vinculants siguin respectats en la seva totalitat per l'AEAT. De fet, ja hem rebut l'estimació d'un recurs de reposició per a un client per al qual defeníem l'aplicació d'aquestes deduccions i Hisenda ha decidit estimar totalment els recursos presentats.
Tot i això, atès que el TS s'ha pronunciat sobre deduccions d'exercicis fiscals als quals aplicava la normativa del TRLIS, que, pel que fa a la regulació dels informes motivats presenta certes diferències respecte de la vigent Llei de l'Impost sobre Societats (LIS) actual, caldrà esperar a analitzar en profunditat les sentències, una vegada que es publiquin les actuals, per poder concloure. Així que recomanem prudència en vista d'una anàlisi més assossegada i profunda de les sentències.
En conclusió, la bona notícia és que hi ha arguments i reflexions segons aquesta decisió rellevant del TS, per considerar que es redueix considerablement la inseguretat jurídica a l'aplicació de les deduccions fiscals per R+D+i.
Nous Reptes i Oportunitats a la Legislació de Deduccions Fiscals per Innovació Tecnològica
Tot i així, seria convenient i necessària una reforma de la llei actual, perquè s'adeqüi millor al sector de les noves tecnologies i desenvolupaments TIC (Tecnologies de la Informació i les Comunicacions), una indústria que té un pes cada vegada més important i creixent al nostre PIB, per adequar millor el sistema d'incentius fiscals als projectes de R+D+ia Espanya.
Una proposta de millora que considerem interessant valorar, per exemple, podria ser fer una anàlisi comparativa amb els països del nostre entorn (Portugal, França i Bèlgica, entre altres països de la Unió Europea) per intentar emular aquelles legislacions que aportin més seguretat jurídica a les empreses intensives en R+D+ia Espanya.
I en qualsevol cas, volem felicitar-nos per aquesta decisió del Tribunal Suprem, ja que aporta la seguretat jurídica que tots els actors del sector de la R+D+i portem anhelant des de fa molts anys.
Benvinguda, doncs, aquesta sentència que recolza els fins últims del legislador: promoure i incentivar la competitivitat i la innovació a les empreses espanyoles.
David Ponts, Responsable Finançament de la Innovació d'ELZABURU
