El Tribunal
de Justícia ha decidit aquest matí, 16 d'abril de 2013, desestimar completament tots els motius de
nul·litat invocats per Espanya i per Itàlia respecte a la Decisió del Consell de 10 de març de 2011 per la qual s'autoritza una
cooperació reforçada en l'àmbit de la creació de protecció mitjançant una
patent unitària. Quatre mesos després de la publicació de les
Conclusions de l'advocat general Bot, el Tribunal ha seguit al peu
de la lletra la proposta.
de Justícia ha decidit aquest matí, 16 d'abril de 2013, desestimar completament tots els motius de
nul·litat invocats per Espanya i per Itàlia respecte a la Decisió del Consell de 10 de març de 2011 per la qual s'autoritza una
cooperació reforçada en l'àmbit de la creació de protecció mitjançant una
patent unitària. Quatre mesos després de la publicació de les
Conclusions de l'advocat general Bot, el Tribunal ha seguit al peu
de la lletra la proposta.
La Decisió de 10 de març de 2011 va possibilitar l'adopció del Reglament (UE) nº 1257/2012 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre de
2012, pel qual s'estableix una cooperació reforçada en l'àmbit de la
creació d'una protecció unitària mitjançant patent, així com del Reglament (UE) nº 1260/2012 del Consell, de 17 de desembre de
2012, pel qual s'estableix una cooperació reforçada en l'àmbit de la
creació d'una protecció unitària mitjançant patent pel que fa a les
disposicions sobre traducció. Espanya ha impugnat tots dos
Reglaments a finals de març de 2013 (assumptes C-146/13 i C-147/13), de manera que
la decisió final sobre aquesta ja llarga saga no es coneixerà fins a primers de
2015.
2012, pel qual s'estableix una cooperació reforçada en l'àmbit de la
creació d'una protecció unitària mitjançant patent, així com del Reglament (UE) nº 1260/2012 del Consell, de 17 de desembre de
2012, pel qual s'estableix una cooperació reforçada en l'àmbit de la
creació d'una protecció unitària mitjançant patent pel que fa a les
disposicions sobre traducció. Espanya ha impugnat tots dos
Reglaments a finals de març de 2013 (assumptes C-146/13 i C-147/13), de manera que
la decisió final sobre aquesta ja llarga saga no es coneixerà fins a primers de
2015.
La Sentència de 16
d'abril del 2013 és rellevant perquè, entre altres coses:
d'abril del 2013 és rellevant perquè, entre altres coses:
a) interpreta per
primera vegada el concepte de «cooperació reforçada» contingut als articles 20
del Tractat de la Unió Europea i 326 a 334 del Tractat de Funcionament de la
Unió Europea vinculant-ho no tant a la integració quant a la superació del
requisit d'unanimitat,
primera vegada el concepte de «cooperació reforçada» contingut als articles 20
del Tractat de la Unió Europea i 326 a 334 del Tractat de Funcionament de la
Unió Europea vinculant-ho no tant a la integració quant a la superació del
requisit d'unanimitat,
b) estableix que
la creació de títols europeus de propietat industrial i intel·lectual s'integra
en l'àmbit del mercat interior i no en la lliure competència,
la creació de títols europeus de propietat industrial i intel·lectual s'integra
en l'àmbit del mercat interior i no en la lliure competència,
c) considera que
la condició «àmbit de competències no exclusives» és condició necessària i
suficient per a l'establiment de
la cooperació reforçada,
la condició «àmbit de competències no exclusives» és condició necessària i
suficient per a l'establiment de
la cooperació reforçada,
d) reconeix un
amplíssim marge d'apreciació política al Consell per determinar quan es
està davant d'un «últim recurs» en el sentit de l'article 20 del Tractat de la
Unió Europea,
amplíssim marge d'apreciació política al Consell per determinar quan es
està davant d'un «últim recurs» en el sentit de l'article 20 del Tractat de la
Unió Europea,
e) reitera que
un acte de les
institucions només incorre en desviació de poder quan hi ha indicis
objectius, pertinents i concordants que aquest acte ha estat adoptat
exclusivament o, almenys, de manera determinant per assolir fins diferents
d'aquells per als quals s'ha conferit la facultat de què es tracti o per
eludir un procediment específicament establert pels Tractats per fer
davant les circumstàncies del cas,
un acte de les
institucions només incorre en desviació de poder quan hi ha indicis
objectius, pertinents i concordants que aquest acte ha estat adoptat
exclusivament o, almenys, de manera determinant per assolir fins diferents
d'aquells per als quals s'ha conferit la facultat de què es tracti o per
eludir un procediment específicament establert pels Tractats per fer
davant les circumstàncies del cas,
f) anticipa -qüestió aquesta molt interessant per als recursos
recent presentats- que probablement la utilització de l'article 118 del
Tractat de Funcionament de la Unió Europea i l'article 142 del Conveni
sobre Concessió de Patents Europees són incompatibles entre si en la mesura en
que al primer el protagonista és la Unió Europea i al segon els
Estats membres,
recent presentats- que probablement la utilització de l'article 118 del
Tractat de Funcionament de la Unió Europea i l'article 142 del Conveni
sobre Concessió de Patents Europees són incompatibles entre si en la mesura en
que al primer el protagonista és la Unió Europea i al segon els
Estats membres,
g) beneeix el mètode «acumulatiu» d'integració segons el qual una
integració territorialment parcial és millor que la no-integració,
integració territorialment parcial és millor que la no-integració,
h) infereix que si és possible la cooperació reforçada en aquesta matèria ha de
ser també possible la creació de títols europeus de propietat industrial i
intel·lectual que no comprenguin tot el territori de la Unió i que integrin tan
només un nombre d'Estats membres excloent-ne d'altres i que això no perjudica
ni al mercat interior ni distorsiona la lliure competència.
ser també possible la creació de títols europeus de propietat industrial i
intel·lectual que no comprenguin tot el territori de la Unió i que integrin tan
només un nombre d'Estats membres excloent-ne d'altres i que això no perjudica
ni al mercat interior ni distorsiona la lliure competència.
ii) conclou que ni Espanya ni Itàlia han vist en aquest procediment
vulnerades les competències, els drets o les obligacions.
vulnerades les competències, els drets o les obligacions.
