En una sentència recent dictada en l'assumpte T-355 / 21, el Tribunal General de la UE confirma la denegació de la marca figurativa Pol Club Düsseldorf Est. 1976 per a productes de les classes 18 i 25 per ser incompatible amb la marca espanyola anterior POLO CLUB (fig) per als mateixos productes. A la sentència, el Tribunal General fa un interessant repàs dels criteris judicials sobre la comparació de marques, en base als quals confirma la conclusió de l'EUIPO que la nova marca donava lloc a un risc de confusió amb la marca prioritària entre els consumidors espanyols.
En el seu recurs contra les resolucions de l'EUIPO, la demandant va al·legar, en essència, que no hi ha risc de confusió entre les marques en conflicte ja que, per una banda, aquestes marques presenten un baix grau de similitud global i, de l'altra, la marca anterior POLO CLUB (fig) no té caràcter distintiu o té un caràcter distintiu feble. L'EUIPO va considerar que els productes controvertits eren idèntics o molt semblants. Les parts no discuteixen aquesta apreciació, i per això els termes del debat se centren en la comparació entre les marques des de la perspectiva del consumidor espanyol.
Decisió del Tribunal General
En resposta a les al·legacions de la demandant, el Tribunal General assenyala que l'apreciació de la similitud entre dues marques suposa més que prendre només un component d'una marca composta i comparar-ho amb una altra marca. Per contra, la comparació s'ha de fer examinant cadascuna de les marques en qüestió en conjunt, cosa que no significa que la impressió de conjunt produïda en el públic pertinent per una marca composta no pugui, en determinades circumstàncies, estar dominada per un o més components.
En aquest cas, els termes «polo club» són alhora dominants i els elements més distintius de cadascuna de les marques controvertides. Aquestes paraules “polo club” són més distintives que els elements figuratius que componen les marques controvertides. A més, els únics elements denominatius de la marca anterior estan íntegrament inclosos a la marca sol·licitada, mentre que els altres elements denominatius que la componen, és a dir, les paraules «Düsseldorf» i «est. 1976», es consideren de caràcter secundari.
Com a conclusió de la comparació, el Tribunal de Primera Instància considera que les marques controvertides presenten, des del punt de vista visual, un grau de similitud com a mínim baix, des del punt de vista fonètic, un grau de similitud almenys mitjà i, des del punt de vista conceptual, un grau de similitud elevat. En aquestes circumstàncies, com va assenyalar encertadament la Sala de Recurs, les similituds entre les marques controvertides, en particular, des del punt de vista fonètic i conceptual, no es poden veure compensades per l'existència de diferències visuals. Per totes aquestes raons, la Sala de Recurs va considerar correctament que hi havia un risc de confusió en el sentit de l'article 8, apartat 1, lletra b), del Reglament sobre la marca de la UE.
Comentari
Des del meu punt de vista, com a consumidor espanyol, considero que la conclusió del Tribunal i abans la de l'EUIPO és correcta. Tot i això, hauria estat interessant veure la valoració del tribunal si el públic rellevant hagués estat, per exemple, el dels consumidors britànics, abans del Brexit.
En un altre ordre de coses, aquest cas mostra la multitud d'elements, circumstàncies i fins i tot sensibilitats que influeixen en la conclusió sobre la possible existència de risc de confusió entre marques i ens pot fer reflexionar sobre si seria possible que aquest tipus de casos es resolguessin exclusivament usant eines basades en intel·ligència artificial en un futur més o menys proper.
Autor: José Ignacio San Martín
Aquest article va aparèixer per primera vegada a WTR Daily, part de World Tradmark Review, a (Juny/2022). Per a més informació visiteu: www.worldtrademarkreview.com.
visita la nostra lloc web
