En genòmica, poques qüestions han generat un debat tan persistent –i tan rellevant– com el paper de les patents. A diferència d'altres àmbits tecnològics, no parlem de protegir una màquina o un procés, sinó quelcom que constitueix l'essència de l'ésser: el material genètic i, el seu principal representant, l'ADN. Canvia això les regles? On s'acaba el descobriment i comença la invenció? Quina part té sentit protegir?
La mort recent de Craig Venter l'abril del 2026 ha tornat aquestes preguntes al centre del debat. Venter va ser clau en la seqüenciació del genoma humà i un important impulsor de l'evolució tècnica en aquest camp. Però la seva aportació no se circumscriu exclusivament al camp de la genètica. Per ell, la investigació genètica no era només ciència: també era valor. I aquest valor, defensava, s'havia de poder protegir i desenvolupar.
En línia, Venter va ser titular o co-inventor d'un ampli portafoli de patents en genòmica, seqüenciació i biologia sintètica, moltes a través de Celera Genomics, TIGR i el J. Craig Venter Institute (JCVI). La seva activitat en el camp de les patents va contribuir a l'establiment dels estàndards que s'apliquen actualment: no n'hi ha prou d'identificar una seqüència → se'n requereix la correlació amb certa funció o amb un ús concret.
En els darrers anys, la genòmica ha avançat a gran velocitat. I amb ella també ha evolucionat l'enfocament de les patents. Avui mirem enrere per repassar les principals fites al voltant de l'ADN per entendre cap a on es dirigeix la innovació i la protecció d'aquesta innovació.
1. 1953 Estructura de l'ADN: el punt de partida
Quan James Watson i Francis Crick van descriure la doble hèlix de l'ADN, en realitat estaven sentant les bases de tot el que vindria després. Aleshores no hi havia aplicacions directes, però sí una mica més important: per primera vegada s'entenia com s'emmagatzema i es transmet la informació genètica d'una generació a una altra. Sense aquest punt de partida, res del que va venir després hauria estat possible.
2. 1973 El primer salt a l'enginyeria genètica
Anys més tard, Stanley Cohen i Herbert Boyer van fer un pas més: començar a intervenir a l'ADN. Poder tallar i recombinar gens —fins i tot entre espècies diferents— va obrir un camp completament nou.
A partir de llavors sorgeixen milers de sol·licituds centrades en vectors, enzims i mètodes. I, sobretot, comencen a aparèixer aplicacions molt concretes:
- Producció d´insulina per al tractament de la diabetis.
- Desenvolupament de vacunes i proteïnes terapèutiques.
- Aplicacions industrials en alimentació, com a enzims per a processos de fermentació.
3. 1983 PCR: fer accessible l'ADN
La invenció de la PCR el 1983 per Kary Mullis va permetre amplificar fragments específics d'ADN de manera exponencial a partir de mostres mínimes. Aquest avenç va transformar l'ADN en un recurs accessible i manejable a qualsevol laboratori.
Des del punt de vista de propietat industrial, la PCR va donar lloc a una de les carteres de patents més rellevants de la biotecnologia: des de les primeres patents desenvolupades per Cetus Corporation, posteriorment adquirides per Hoffmann-La Roche per 300 milions de dòlars, fins a un ampli ecosistema de patents sobre millores i aplicacions específiques com la CR-P, la RT- la expiració de les patents fonamentals al voltant del 2005.
Avui la PCR és a tot arreu:
- Diagnòstic d'infeccions com ara VPH, VIH, virus respiratoris, entre d'altres.
- Proves de paternitat.
- Anàlisi forense a partir de quantitats mínimes dADN.
- Detecció de mutacions genètiques associades a malalties hereditàries o càncer.
- Identificació de bacteris o virus al medi ambient o en aliments.
4. 2003 La seqüenciació del genoma humà
La seqüenciació del genoma humà va ser un altre punt d?inflexió. El Projecte Genoma Humà i la iniciativa privada liderada per Craig Venter, mitjançant Celera Genomics, va permetre desxifrar l'ordre complet de les bases de l'ADN.
Però més enllà de l'èxit científic, el més rellevant va ser el canvi d'enfocament. L'ADN es va deixar de veure només com una molècula i es va començar a entendre com a informació. A partir de llavors, la innovació en aquest àmbit s'ha multiplicat, amb desenes de milers de patents relacionades amb plataformes de seqüenciació, programari d'anàlisi i processament de dades genòmiques.
Això es tradueix en aplicacions força properes avui:
- Tests genètics que permeten conèixer la predisposició a determinades malalties.
- Serveis danàlisi dancestres i origen genètic.
- Identificació de noves dianes terapèutiques per al desenvolupament de fàrmacs.
5. 2005 Seqüenciació massiva (NGS): del laboratori al “big data”
Les tecnologies de seqüenciació massiva seqüencien milions de fragments d'ADN en paral·lel, cosa que permet llegir l'ADN de manera més ràpida i amb un cost inferior al mètode Sanger, utilitzat en el Projecte del Genoma Humà.
Aquest salt ha consolidat l‟ADN com un actiu de dades i ha desplaçat el focus de la innovació cap a plataformes tecnològiques capaces de generar, processar i analitzar grans volums d‟informació genètica. L'impacte és força directe a la pràctica clínica:
- Medicina personalitzada basada en el perfil genètic de cada pacient.
- Diagnòstic de malalties rares mitjançant anàlisi genòmica completa.
- Estudi genètic de tumors per seleccionar tractaments més eficaços.
6. 2012 CRISPR: editar l'ADN
El desenvolupament de CRISPR-Cas9 el 2012 va suposar un altre gran salt a l'evolució de la genòmica. Ja no es tracta de llegir o analitzar l'ADN, sinó de modificar-lo de manera precisa i dirigida.
I això obre un escenari completament diferent, també en termes de propietat industrial. Els seus usos comencen a ser molt tangibles:
- Desenvolupament de teràpies gèniques dirigides a corregir malalties hereditàries.
- Millora de cultius agrícoles per fer-los més resistents a condicions adverses.
- Avanços en recerca biomèdica que permeten estudiar funcions gèniques amb més precisió.
En pocs anys, CRISPR ha generat milers de sol·licituds de patents a nivell global i un dels entorns de litigació més complexos de l'àmbit biotecnològic. L'origen i l'evolució d'aquesta tecnologia han estat envoltats d'una intensa controvèrsia científica i jurídica sobre la seva “paternitat”, donant lloc a una de les batalles més grans de patents del sector biotecnològic.
Aquest recorregut mostra com la innovació al voltant de l'ADN ha anat ampliant, pas a pas, el concepte mateix del que es pot protegir. De les eines a les aplicacions, i de la molècula a la dada, la propietat industrial ha evolucionat al mateix ritme que la biotecnologia. El llegat de Craig Venter resumeix bé aquesta transició.
Dra. Irene Gascón, Associada de l'àrea de Patents d'Elzaburu
