Les deduccions fiscals per R+D+i constitueixen un dels principals instruments d'incentiu a la investigació i desenvolupament (R+D) ia la innovació tecnològica (IT) a Espanya. Tot i això, moltes empreses troben dificultats a l'hora de determinar si els seus projectes han de catalogar-se com R + D o com innovació tecnològica.
La qualificació com a R+D o IT no es tracta d'una distinció merament tècnica, sinó que suposa un impacte directe al percentatge de deducció aplicable a l'impost sobre societats, de manera que classificar correctament un projecte resulta essencial per maximitzar els incentius fiscals disponibles.
En aquest article expliquem quina és la diferència entre investigació i desenvolupament i innovació tecnològica, quin paper juga el estat de l'art en aquesta avaluació i com afecta aquesta classificació les deduccions fiscals R+D+i.
Què es considera investigació i desenvolupament (R+D)?
Els projectes de investigació i desenvolupament tenen com a objectiu generar nous coneixements o desenvolupaments tecnològics que suposin una ruptura o avenç significatiu respecte a l'estat de la tècnica existent a nivell global.
Aquest tipus de projectes es caracteritza per dues característiques clau:
- Alt grau d'incertesa tècnica
- Risc tècnic rellevant
En altres paraules, es tracta d'iniciatives en què no hi ha una solució coneguda o evident a l'hora d'iniciar el projecte, de manera que l'empresa ha de desenvolupar noves solucions tècniques no disponibles al mercat, representant una novetat objectiva.
Aquest caràcter disruptiu és el que justifica que la normativa fiscal estableixi percentatges de deducció superiors per als projectes de R+D dins dels incentius fiscals a la innovació.
Què és la innovació tecnològica (IT)?
La innovació tecnològica (IT), per la seva banda, no implica necessàriament la creació de tecnologia completament nova.
En aquests casos, els projectes busquen introduir millores substancials en productes o processos existents a la companyia, generant un avenç tècnic significatiu per a l'empresa, encara que les tecnologies emprades puguin existir prèviament al mercat o al sector, per això representen una novetat subjectiva.
Per tant, la innovació tecnològica es caracteritza per:
- Aplicar tecnologies existents de forma nova a l'empresa
- Introduir millores rellevants en processos o productes
- Generar avenços tècnics per a l'organització, encara que no siguin totalment inèdits al sector
Des del punt de vista fiscal, aquests projectes també es poden beneficiar de deduccions fiscals R+D+i, Encara que amb percentatges de deducció diferents dels de la investigació i desenvolupament.
El paper de l'estat de l'art a la qualificació dels projectes
Un dels elements fonamentals per determinar si un projecte correspon a R + D o IT és l'anàlisi del estat de l'art.
L'estat de l'art consisteix a estudiar el coneixement tècnic existent en un àmbit determinat abans d'iniciar un projecte. El seu objectiu és identificar:
- Quines solucions tecnològiques ja existeixen
- Quin nivell de desenvolupament ha assolit el sector
- Si el projecte planteja un avenç realment nou
Gràcies a aquesta anàlisi és possible determinar si el projecte:
- Introdueix un desenvolupament completament nou (R+D)
- O suposa una millora rellevant sobre tecnologies existents (IT)
En conseqüència, l'estat de l'art es converteix en una eina clau per justificar tècnicament la naturalesa del projecte i el seu encaix dins de les deduccions fiscals R+D+i.
Què passa si el projecte no obté els resultats esperats?
Un dubte freqüent entre les empreses és si el fracàs d‟un projecte impedeix aplicar les deduccions fiscals per R+D+i.
La resposta és clara: no necessàriament.
El que és rellevant per a la qualificació d'un projecte com investigació i desenvolupament o innovació tecnològica no és el resultat final, sinó el procés de cerca d'un avenç tècnic real.
Per això, per defensar la qualificació del projecte independentment del resultat final, és imperatiu que l'empresa pugui demostrar:
- Les activitats realitzades durant el projecte
- La metodologia aplicada
- La documentació tècnica generada
- La justificació del repte tecnològic abordat
Per tant, fins i tot quan el projecte no arriba al resultat esperat, pot continuar considerant-se R+D o innovació tecnològica si es demostra adequadament l'esforç de desenvolupament realitzat.
Per què és fonamental diferenciar entre R+D i innovació tecnològica
Determinar correctament si un projecte és R + D o innovació tecnològica (IT) és clau perquè aquesta classificació afecta directament el percentatge de deducció fiscal aplicable.
En el marc de les deduccions fiscals R+D+i, la normativa espanyola estableix diferents incentius segons la naturalesa del projecte.
Percentatge de deducció en innovació tecnològica (IT)
Els projectes de innovació tecnològica poden beneficiar-se d'una deducció del: 12% sobre les despeses executades durant el període impositiu en territori comú, 15% a les zones forals i 45% a Illes Canàries.
Percentatge de deducció en investigació i desenvolupament (R+D)
Els projectes de investigació i desenvolupament compten amb incentius fiscals més elevats:
En territori comú:
- 25% de deducció sobre les despeses de l'exercici
- 42% de deducció sobre l'excés de despesa que superi la mitjana dels dos anys anteriors
En el cas de les zones forals, els percentatges de deducció oscil·len entre el 30 i el 50% de la despesa elegible, ia les Illes Canàries entre el 45 i el 75,6%.
Aquest diferencial reflecteix el risc tecnològic més gran i el major grau d'incertesa associats a la investigació i desenvolupament.
Claus per aprofitar correctament les deduccions fiscals per R+D+i
Per aplicar correctament les deduccions fiscals per R+D+i, les empreses han de prestar especial atenció a diversos aspectes:
- Analitzar correctament el estat de l'art abans d'iniciar el projecte
- Identificar si el desenvolupament correspon a R+D o innovació tecnològica
- Documentar adequadament totes les activitats tècniques realitzades
- Justificar l'avenç tècnic aconseguit durant el projecte
Una correcta classificació i documentació permet reduir riscos fiscals i optimitzar l'aprofitament dels incentius a la innovació disponibles al sistema tributari espanyol.
Preguntes freqüents sobre deduccions fiscals per R+D+i
Quina diferència hi ha entre investigació i desenvolupament i innovació tecnològica?
La investigació i desenvolupament cerca generar tecnologies o coneixements completament nous, mentre que la innovació tecnològica (IT) introdueix millores substancials sobre tecnologies o processos ja existents.
Es pot aplicar una deducció fiscal si el projecte no té èxit?
Sí. L'èxit del projecte no determina la seva qualificació com a R+D o innovació tecnològica. El que és rellevant és demostrar el esforç real de desenvolupament tècnic i lexistència dun repte tecnològic.
Quin percentatge de deducció s'aplica a cada cas?
- Innovació tecnològica (IT): 12% de deducció sobre les despeses del projecte.
- Investigació i desenvolupament (R+D): 25% de deducció general i fins a 42% sobre l'excés de despesa respecte a la mitjana dels dos anys anteriors.
Impulsar la innovació amb seguretat jurídica
Les deduccions fiscals per R+D+i representen una oportunitat rellevant perquè les empreses financin les seves activitats de investigació i desenvolupament e innovació tecnològica. Tot i això, per aprofitar plenament aquests incentius és imprescindible classificar correctament els projectes i documentar-ne adequadament el contingut tècnic.
En ELZABURU acompanyem empreses i organitzacions en la identificació, estructuració i justificació de projectes de R+D+I, ajudant-los a maximitzar els incentius fiscals disponibles ia integrar la innovació dins de la seva estratègia de creixement.
José Miguel Sanabria, Consultor de l'àrea Legal, Finançament a la innovació, a ELZABURU
