El Tribunal
de Justícia de la Unió Europea es pronuncia en la sentència de 6 de març de
2014, C-409 / 12, sobre les condicions que han de concórrer per a la declaració
de caducitat d'una marca motivada per la vulgarització.
de Justícia de la Unió Europea es pronuncia en la sentència de 6 de març de
2014, C-409 / 12, sobre les condicions que han de concórrer per a la declaració
de caducitat d'una marca motivada per la vulgarització.
En el
suposat plantejat, la marca austríaca KORNSPITZ s'havia convertit per als
consumidors en la designació usual d'un tipus de barra de pa, però no així
per als forners que elaboren i venen al públic aquestes barres a partir de la
matèria primera subministrada pel titular de la marca.
suposat plantejat, la marca austríaca KORNSPITZ s'havia convertit per als
consumidors en la designació usual d'un tipus de barra de pa, però no així
per als forners que elaboren i venen al públic aquestes barres a partir de la
matèria primera subministrada pel titular de la marca.
Doncs
bé, el Tribunal segueix el criteri que ja havia apuntat en la sentència de 29
d'abril del 2004, Björnekulla Fruktindustrier, C-371 / 02, en un assumpte de
similars característiques -encara que en aquell cas es tractava de cogombrets en
vinaigre en lloc de pa-. Segons el parer del Tribunal, la percepció dels
consumidors o usuaris finals del producte juga un paper decisiu a la
hora de la valoració de la vulgarització de la marca. Per tant conclou que
se'n pot declarar la caducitat per vulgarització quan s'hagi convertit en la
designació usual del producte entre els consumidors però no entre els
venedors del mateix.
bé, el Tribunal segueix el criteri que ja havia apuntat en la sentència de 29
d'abril del 2004, Björnekulla Fruktindustrier, C-371 / 02, en un assumpte de
similars característiques -encara que en aquell cas es tractava de cogombrets en
vinaigre en lloc de pa-. Segons el parer del Tribunal, la percepció dels
consumidors o usuaris finals del producte juga un paper decisiu a la
hora de la valoració de la vulgarització de la marca. Per tant conclou que
se'n pot declarar la caducitat per vulgarització quan s'hagi convertit en la
designació usual del producte entre els consumidors però no entre els
venedors del mateix.
A
continuació el Tribunal examina les condicions en què una determinada
conducta del titular de la marca es pot considerar com
«inactivitat» en el sentit de l'article 12. 2 b) de la Directiva 2008/95 de marques i, en concret, si l'absència d'actuacions dirigides a induir a
els venedors del producte a informar els seus clients que el signe utilitzat
està registrat com a marca pot considerar-se com a tal “inactivitat”.
continuació el Tribunal examina les condicions en què una determinada
conducta del titular de la marca es pot considerar com
«inactivitat» en el sentit de l'article 12. 2 b) de la Directiva 2008/95 de marques i, en concret, si l'absència d'actuacions dirigides a induir a
els venedors del producte a informar els seus clients que el signe utilitzat
està registrat com a marca pot considerar-se com a tal “inactivitat”.
La
resposta del Tribunal a aquesta pregunta és positiva, cosa que evidentment
imposa sobre els titulars de marques una elevada càrrega.
resposta del Tribunal a aquesta pregunta és positiva, cosa que evidentment
imposa sobre els titulars de marques una elevada càrrega.
Per
últim, el tribunal austríac remitent de la qüestió prejudicial planteja la
qüestió de si per poder declarar la caducitat de la marca per vulgarització
cal que hi hagi altres denominacions per al producte en qüestió diferents
de la marca registrada.
últim, el tribunal austríac remitent de la qüestió prejudicial planteja la
qüestió de si per poder declarar la caducitat de la marca per vulgarització
cal que hi hagi altres denominacions per al producte en qüestió diferents
de la marca registrada.
El Tribunal
de Justícia considera irrellevant aquesta circumstància, ja que en cap cas
modificaria el fet que la marca s'hagués convertit en la designació usual
del producte, que és el requisit establert pel precepte legal.
de Justícia considera irrellevant aquesta circumstància, ja que en cap cas
modificaria el fet que la marca s'hagués convertit en la designació usual
del producte, que és el requisit establert pel precepte legal.
Autor: Carlos Morán
Visiteu la nostra pàgina web: http://www.elzaburu.com/
