1. fets. Lesdemandants al present litigi són diverses cadenes de televisió britàniques
que ostenten drets de propietat intel·lectual sobre les seves emissions i sobre
molts dels continguts inclosos en aquestes. La demandada, -TVC-, és una
entitat que es dedica a oferir a través d'Internet fluxos d'emissions
televisives en obert, incloses les de les demandants. La peculiaritat del
servei de TVC és que només s'ofereix a aquells usuaris que prèviament
tenen una llicència de televisió vàlida per accedir a aquests continguts.
A més, el sistema de posada a disposició del públic de la informació no és
en obert, sinó que cada paquet individual de dades va dirigit a un usuari
individual, i no a grups dusuaris. Aquest servei és finançat a través de
publicitat que es mostra per inserció a l'ordinador de l'usuari, respectant
en tot cas la publicitat prèviament inserida originàriament per les
cadenes de televisió.
Les demandants van exercir una acció contra
TVC davant la Alt tribunal de justícia per violació dels drets de
propietat intel·lectual sobre les seves emissions, concretament, per portar a terme
actes de comunicació al públic prohibits per l'article 20 de la Copyright,
Designs and Patents Act del 1988.
TVC davant la Alt tribunal de justícia per violació dels drets de
propietat intel·lectual sobre les seves emissions, concretament, per portar a terme
actes de comunicació al públic prohibits per l'article 20 de la Copyright,
Designs and Patents Act del 1988.
En aquesta tessitura, la High Court of
Justícia planteja al TJUE una sèrie de qüestions al TJUE, dirigides a
dilucidar si el concepte de “comunicació al públic” de l'article 3.1 de la
Directiva 2001/29 / CE abasta la difusió a través d'Internet d'emissions de
radiodifusió a persones del públic que haurien tingut dret a accedir a les
mateixes utilitzant els seus propis aparells de televisió o els seus propis ordinadors
portàtils al seu domicili.
Justícia planteja al TJUE una sèrie de qüestions al TJUE, dirigides a
dilucidar si el concepte de “comunicació al públic” de l'article 3.1 de la
Directiva 2001/29 / CE abasta la difusió a través d'Internet d'emissions de
radiodifusió a persones del públic que haurien tingut dret a accedir a les
mateixes utilitzant els seus propis aparells de televisió o els seus propis ordinadors
portàtils al seu domicili.
2. Pronunciaments.
Segons el TJUE, tal com es dedueix del vint-i-tresè considerant de la
Directiva 2011/29 / CE, així com dels articles 2 i 8 de la Directiva 93/83, el
dret de comunicació al públic s'ha d'entendre en un sentit ampli, de
manera que comprengui tota mena de transmissió o retransmissió d'una obra al
públic no present al lloc de la comunicació. Com vulgui que el dret
de comunicació al públic no és susceptible d'esgotament, cadascun d'aquests
actes ha de ser objecte duna autorització individualitzada.
Segons el TJUE, tal com es dedueix del vint-i-tresè considerant de la
Directiva 2011/29 / CE, així com dels articles 2 i 8 de la Directiva 93/83, el
dret de comunicació al públic s'ha d'entendre en un sentit ampli, de
manera que comprengui tota mena de transmissió o retransmissió d'una obra al
públic no present al lloc de la comunicació. Com vulgui que el dret
de comunicació al públic no és susceptible d'esgotament, cadascun d'aquests
actes ha de ser objecte duna autorització individualitzada.
La posada a disposició del públic a través
dInternet demissions de televisió terrestre té lloc per un mitjà
tècnic específic que és diferent del mitjà de la comunicació d'origen, i,
per tant, es tracta d'un nou acte de comunicació que ha de ser
autoritzat pels titulars de drets.
dInternet demissions de televisió terrestre té lloc per un mitjà
tècnic específic que és diferent del mitjà de la comunicació d'origen, i,
per tant, es tracta d'un nou acte de comunicació que ha de ser
autoritzat pels titulars de drets.
Pel que fa al concepte de públic, l'article
3.1 del Directiva 2001/29 / CE fa referència a un nombre indeterminat de
destinataris potencials i implica un nombre considerable de persones. El
fet que en aquest supòsit els destinataris potencials accedeixin a
les obres a través d'una connexió individualitzada, no impedeix que un gran
nombre de persones pugui tenir accés a la mateixa, ja que cal tenir en
compte l'efecte acumulatiu de la posada a disposició. Resulta indiferent,
també, que el públic a qui va dirigit la retransmissió no sigui un públic
nou, ja que es tracta d'un acte de comunicació dut a terme per
diferents mitjans, i, per tant, nou.
3.1 del Directiva 2001/29 / CE fa referència a un nombre indeterminat de
destinataris potencials i implica un nombre considerable de persones. El
fet que en aquest supòsit els destinataris potencials accedeixin a
les obres a través d'una connexió individualitzada, no impedeix que un gran
nombre de persones pugui tenir accés a la mateixa, ja que cal tenir en
compte l'efecte acumulatiu de la posada a disposició. Resulta indiferent,
també, que el públic a qui va dirigit la retransmissió no sigui un públic
nou, ja que es tracta d'un acte de comunicació dut a terme per
diferents mitjans, i, per tant, nou.
3. Comentari. Aquesta
sentència se suma a la ja voluminosa llista de pronunciaments del TJUE a
matèria de comunicació pública a l'àmbit de la Directiva 2001/29/CE (cfr.
entre altres les SSTJUE de 7 de desembre de 2006; C-306/05, 4 d'octubre de
2011; C-403 / 08, i 13 d'octubre del 2011; C-431 / 09). Un cop més, el TJUE posa
de manifest l'amplitud del concepte de comunicació al públic.
sentència se suma a la ja voluminosa llista de pronunciaments del TJUE a
matèria de comunicació pública a l'àmbit de la Directiva 2001/29/CE (cfr.
entre altres les SSTJUE de 7 de desembre de 2006; C-306/05, 4 d'octubre de
2011; C-403 / 08, i 13 d'octubre del 2011; C-431 / 09). Un cop més, el TJUE posa
de manifest l'amplitud del concepte de comunicació al públic.
