Mitjançant una resolució de 22 de gener de 2014 la Segona Sala de Recursos de l'EUIPO confirmava la denegació de l'accés al registre de la marca següent
sol·licitada per a una gran varietat de productes i serveis a les classes 9, 35, 39, 40, 41, 42 i 45.
El motiu del rebuig és perquè EUIPO va considerar que la marca sol·licitada manca de caràcter distintiu i informa els consumidors sobre la qualitat de tots els productes i serveis controvertits, sense excepció, duent a terme una motivació global de tots ells.
Aquesta resolució va ser anul·lada pel Tribunal General (TG) (T-222 / 14) en detectar un error en la motivació de la mateixa després de comprovar si l'EUIPO havia examinat i motivat suficientment la manca de caràcter distintiu del signe controvertit en relació amb els productes i serveis per als quals es va denegar el registre d'aquest signe com a marca de la Unió.
El recurs de cassació (C-437/15P) se centra per tant en la qüestió de si l'EUIPO s'ha de pronunciar sobre la capacitat o incapacitat del signe per distingir-ne l'origen empresarial (i) en relació amb cada producte o servei, o (ii) per contra, si en detectar una característica comuna a tots ells es podria fer una anàlisi global dels mateixos.
Com sabem, l'EUIPO té l'obligació de motivar les resolucions amb l'objectiu de permetre, per una banda, que els interessats puguin conèixer les raons per les quals es denega l'accés al registre de la marca per tal de poder defensar els seus drets i, de l'altra, que el jutge de la Unió pugui exercir el seu control sobre la legalitat de la resolució.
En efecte, quan se sol·licita el registre d'una marca, l'Oficina ha de dur a terme un examen de la capacitat del signe per distingir els productes i els serveis que designi analitzant tots i cadascun d'ells.
L'excepció a aquesta regla descansa sobre el fet que moltes vegades els productes i serveis presenten un vincle prou directe i concret fins al punt que es poden agrupar en categories homogènies, cas en què l'Oficina es pot limitar a una motivació global per cadascuna.
Doncs bé, el TG es va basar en la interlocutòria de 18 de març de 2010 (Assumpte C-282/09 P), per aprear les diferents categories en què es podrien enquadrar els productes i serveis de la marca denegada (cinema, publicitat, emmagatzematge i transport de mercaderies, etc.) en ser molt diferents per la seva naturalesa, característiques, destinació i mode d'utilització. Per aquesta raó, l'Oficina s'havia d'haver pronunciat sobre, almenys, cadascuna de les categories homogènies de què es compon la sol·licitud.
Tot i això, l'EUIPO sosté que, en aquest cas, n'hi ha prou amb una característica comuna (que tots els productes i serveis en qüestió són susceptibles de tenir una qualitat més o menys elevada) perquè formin una única “categoria” i, per tant, es pugui permetre una motivació global per a tots ells, evitant així una repetició sistemàtica del fonament bàsic del rebuig, és a dir, que el signe no té caràcter distintiu respecte a cadascun.
Per la seva banda, el Tribunal de Justícia (TJ) anul·la la sentència del TG perquè considera que aquest hauria d'haver dut a terme:
1. Una verificació sobre si, en conjunt gràfic-denominatiu, la marca podrà ser percebuda d'una manera directa i immediata com una afirmació de qualitat superior o un missatge elogiós, en comptes de com una indicació de l'origen comercial dels productes i serveis designats.
Si fos així, el rebuig de la marca estaria plenament justificat sense necessitat de procedir a l'examen del signe en relació amb cada producte i servei.
2. Una verificació sobre si, denominativament, el terme “deluxe” transmet efectivament una noció de “qualitat superior” o podria tenir un significat diferent.
En aquest últim cas la marca podria posseir un caràcter distintiu suficient en relació amb algun dels productes o serveis, cosa que obligaria a un pronunciament sobre cadascun dels mateixos podent arribar a conclusions dispars en cada cas.
D'aquesta manera, el TJ considera que el TG ha ignorat la possibilitat que, malgrat les diferències, tots els productes i serveis controvertits poden tenir una característica comuna que sigui pertinent per a l'examen de les prohibicions absolutes de registre, la qual cosa podria justificar que es classifiquessin en un únic grup homogeni permetent efectuar per tant una motivació global de tots ells.
L'assumpte ha estat tornat al Tribunal General, per la qual cosa haurem d'esperar una decisió final sobre el fons de l'assumpte.
Autora: Soledat Bernal
Visiteu la nostra pàgina web: http://www.elzaburu.com/
