El dia 21 de febrer s'ha publicat al BOE l'esperada Llei de protecció de l'Informant (Llei 2/2023 de 20 de febrer reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció).
Aquesta llei trasposa la Directiva 2019/1937 de 23 d'octubre de 2019, relativa a la protecció davant de represàlies de les persones que informin sobre infraccions del Dret de la Unió, també coneguda com a Directiva Whistleblowing.
La Llei recull dos objectius de la pròpia Directiva: protegir els informants i establir les normes mínimes dels canals dinformació.
Quin és làmbit daplicació de la llei?
La llei protegeix les persones físiques que informin sobre les infraccions del dret de la Unió i sobre les infraccions penals o administratives greus i molt greus del nostre ordenament jurídic.
Per tant, la llei se centra en activitats investigadores sobre vulneracions que es consideren de més impacte sobre el conjunt de la societat.
Quines exclusions hi ha a la llei?
La llei no s'aplica a les informacions que afecten la informació classificada. Tampoc afectarà les obligacions que resultin de la protecció del secret professional dels professionals de la medicina i de l'advocacia, del deure de confidencialitat de les Forces i Cossos de Seguretat en l'àmbit de les seves actuacions, així com del secret de les deliberacions judicials.
Tampoc no s'aplica la llei a les informacions relatives a infraccions en la tramitació de procediments de contractació que continguin informació classificada o que hagin estat declarats secrets o reservats, o aquells l'execució dels quals hagi d'anar acompanyada de mesures de seguretat especials o en què ho exigeixi la protecció d'interessos essencials per a la seguretat de l'Estat.
Qui són les persones protegides?
La protecció s'estén a totes les persones que tenen vincles professionals o laborals amb entitats tant del sector públic com del sector privat, incloses les que han finalitzat la relació professional, o les que siguin voluntàries, treballadors en pràctiques o en formació, o fins i tot les persones que es troben en procés de selecció.
Es fa una extensió expressa de la protecció a les persones que puguin prestar assistència als informants, a les persones del seu entorn ia les persones jurídiques propietat de l'informant.
Sistema intern d'informació?
El Sistema Intern d'Informació es considera preferent per canalitzar la informació, ja que una actuació diligent i eficaç dins de la pròpia organització podria paralitzar les conseqüències perjudicials de les actuacions investigades.
El sistema dinformació intern ha de constar sempre dun canal, un responsable del sistema i un procediment específic.
El Canal ha de reunir els requisits dús assequible, garantia de confidencialitat, pràctica correcta de seguiment, investigació i protecció de linforme.
Lòrgan dadministració o òrgan de govern de cada entitat o organisme obligat serà el responsable de la implantació del sistema dinformació interna i tindrà la condició de responsable del tractament de les dades personals.
L'òrgan d'administració o de govern ha de designar la persona responsable de la gestió del sistema. El nomenament s'ha de notificar a l'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant (AAI).
El responsable del sistema haurà de desenvolupar les seves funcions de forma independent i autònoma respecte de la resta dels òrgans de lentitat o organisme, no podrà rebre instruccions de cap tipus en el seu exercici i haurà de disposar de tots els mitjans personals i materials necessaris per dur-les a terme.
La gestió del canal es pot efectuar dins de la pròpia entitat oa través d'un tercer extern, però sempre que es garanteixi el respecte de la independència, la confidencialitat, la protecció de dades i el secret de les comunicacions.
Els canals interns han de permetre fer les comunicacions per escrit (correu postal, mitjans electrònics) o verbalment (telèfon, missatgeria de veu) o conjuntament. També es permet la reunió presencial a sol·licitud de l'informant.
Es permet una denúncia anònima?
La llei permet la presentació i la tramitació de denúncies anònimes amb excepció del que es prevegi en una norma nacional, o quan se sol·liciti en el marc d'un procés judicial o quan s'argumenti que el jutjat necessita conèixer la identitat del denunciant per garantir el dret de defensa.
Quines entitats estan obligades a disposar de sistemes dinformació?
Totes les persones físiques o jurídiques del sector privat amb més de 50 treballadors estan obligades a tenir un sistema dinformació.
Així mateix, amb independència del seu nombre, estan obligats els partits polítics, sindicats, organitzacions empresarials i les fundacions que en depenguin, sempre que rebin fons públics per al seu finançament.
Independentment de la seva mida, totes les institucions i els organismes públics han de tenir un sistema d'informació.
Les persones jurídiques del sector privat que tinguen entre 50 i 249 treballadors podran compartir entre si el Sistema Intern d'Informació i els recursos destinats a la gestió i la tramitació de les comunicacions, si així ho decideixen expressament.
Hi haurà algun sistema extern de comunicació?
La llei preveu la creació d'un canal extern d'informació com a complementari de l'intern i la porta dels quals correspondria a l'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant (AAI), que és una autoritat administrativa independent pendent de creació.
Aquest canal ha d estar dotat d independència i autonomia.
Poden acudir a aquest canal totes les persones físiques, bé directament o amb posterioritat a la prèvia denúncia formulada al canal intern de comunicació.
L'AAI pot admetre a tràmit la denúncia, inadmetre-la de manera motivada, comunicar immediatament al Ministeri Fiscal si la conducta pogués ser constitutiva de delicte o la seva tramesa a una altra autoritat o organisme competent.
El termini d'instrucció de les actuacions i per donar resposta a l'informant no pot ser superior a tres mesos des de l'entrada al registre de la informació. Qualsevol que sigui la decisió, es comunicarà a l'informant, llevat que hi hagi renunciat o quan la comunicació sigui anònima.
Les decisions emeses per l'AAI no preveuen cap recurs, ni administratiu ni jurisdiccional, sense perjudici del recurs administratiu o contenciós administratiu que es pugui interposar davant de l'eventual resolució que posi fi al procediment sancionador que es pugui incoar amb ocasió dels fets relatats.
Drets i garanties contra represàlies?
Els informants que utilitzin els canals interns i externs comptaran amb un règim específic de protecció davant de les represàlies.
Es prohibeixen i declararan nul·les aquelles conductes que puguin qualificar-se com a represàlies i s'adoptin dins dels dos anys següents acabades les investigacions.
Podrien considerar-se represàlies la suspensió del contracte de treball, acomiadament o extinció de la relació laboral o estatutària, la no-renovació o terminació anticipada del contracte de treball, imposició de mesures disciplinàries, degradació, denegació d'ascensos, etc.
Sancions?
La llei preveu sancions tant en el sector públic com en el privat en el cas d'infraccions, entre les quals hi ha, com infraccions molt greus, la vulneració de les garanties de confidencialitat i anonimat o accions tendents a revelar la identitat de l'informant, vulnerar el deure de secret relacionat amb la informació, comunicar o revelar públicament informació sabent la seva informació intern d'informació, entre d'altres.
Les multes per a persones jurídiques poden suposar fins a un màxim de 1.000.000 d'euros per a les infraccions molt greus.
Quan entra en vigor la Llei i el termini màxim per a la seva aplicació?
La Llei entra en vigor als 20 dies de la publicació. I el termini màxim per establir els sistemes interns d'informació és de tres mesos des de l'entrada en vigor de la llei.
Com a excepció, en el cas d'entitats jurídiques del sector privat amb 249 o menys treballadors, així com els municipis de menys de deu mil habitants, s'estendrà el termini fins a l'1 de desembre de 2023.
Trànsit Ruiz, Associada a ELZABURU.
