reading-767919_1280
Imatge d'ELZABURU
ELZABURU

Llibertat d'expressió, insults i drets humans

“Per la llibertat així com per l'honra es pot i ha d'aventurar la
vida”
Don Quixot de la Manxa
Miguel de Cervantes
No poc enrenou ha
causat la sentència emesa per la Gran Sala del Tribunal Europeu de Dret
Humans (TEDH) a l'assumpte Delfi AS c Estònia 64569/09.
De nou ens trobem davant d'un conflicte entre la llibertat de
expressió i el dret a l'honor que afecta els mitjans de comunicació
, essencialment els digitals ia la seva potestat/obligació de control dels
continguts difamatoris.

El supòsit de fet de l'assumpte parteix d'una situació en què
el titular d'un portal de notícies web, Delfi, és considerat civilment
responsable pels Tribunals d'Estònia, que consideren lesionat el dret
a l'honor d'una persona pels comentaris difamatoris continguts en un
apartat habilitat a aquest efecte pel titular del portal a cada notícia.
Delfi comptava amb mesures per a la supressió dels comentaris
al vostre portal (un filtre automàtic per bloquejar comentaris amb certes
paraules i un sistema de detecció i retirada per a la ràpida supressió de
missatges difamatoris) i considera per tant que la Sentència estonia infringeix
el seu dret a la llibertat d'expressió, per la qual cosa la recorre davant del
TEDH. 
En el seu decisió de primera instància, el TEDH considera que la
atribució de la responsabilitat a Delfi és una restricció a la llibertat de
expressió justificada i proporcionada,
per això entengui que la sentència estònia no contravingui la Carta dels
Drets Fonamentals de la UE. Davant d'això, Delfi apel·la davant la Gran Sala
del TEDH.
La Gran Sala ratifica la Sentència, usant per això arguments
molt semblants als de la primera instància, si bé no idèntics. Menció
mereix el detall que, en contraposició a l'anterior, la
Sentència de la Gran Sala no ha estat unànime.
La fonamentació jurídica de la resolució aborda per una banda
la qüestió de la legalitat i de l'altra la qüestió de la llibertat d'expressió
i les restriccions.
Per
legalitat cal entendre que “la norma ha de ser accessible per la persona
afectada i poder predir els seus efectes/conseqüències” ja que són aquestes conseqüències
les que fan modelar la conducta del subjecte, per això han de ser previsibles.
Delfos
al·legava que no existia cap norma nacional en virtut de la qual un
intermediari pogués ser considerat com a editor. Argumentava que la normativa
a aplicar havia de ser la legislació europea, la qual prohibeix expressament la
imposició de responsabilitat als intermediaris en virtut de la Directiva
31/2000 de Comerç Electrònic.
La
Gran Sala, advertint que el problema de fons rau essencialment en la consideració
de Delfi com a simple intermediari, 
aprofita per recordar que entre les seves funcions no hi ha la de
substituir els tribunals nacionals de manera que hagi d'interpretar i
aplicar normativa, sinó únicament determinar si els mitjans adoptats i els seus
efectes es troben de conformitat amb la Carta Europea dels Drets
Humans.
A
els efectes de resoldre aquest punt, el TEDH destaca que Delfi, en ser un de
els portals de notícies més importants d'Estònia, hauria d'estar familiaritzat amb
les lleis i jurisprudència nacional, atenent les quals no és insòlit
concebre una eventual responsabilitat pels fets ja exposats.

La
Gran Sala considera doncs, que sí que es compleix el requisit de legalitat.
Pel que fa a les qüestions relatives a la necessitat en una
societat democràtica i de la llibertat dexpressió com a element essencial de la
mateixa, el TEDH intenta posar aquests principis en context, per determinar així
els possibles límits que serien aplicables.
En aquest punt el TEDH destaca la naturalesa comercial i
professional de Delfi, al·ludint a l'interès comercial d'aquesta perquè hi hagués
més comentaris possibles. D'això se n'infereix que Delfi tenia
cert grau de control, raó per la qual no es pot considerar com un simple
intermediari.
El TEDH indica que encara que Delfi sí que comptava amb mesures de
filtrat de comentaris, aquests van demostrar ser insuficients tant en un pla
previ (detecció de paraules inadequades) com a posterior (possibilitat de
denunciar com a contingut inapropiat) doncs es van trigar 6 setmanes a procedir a
la seva efectiva retirada. En cas de no haver intervingut aquesta tardança el Tribunal
considera que no hi hauria conflicte. Interessa destacar que el Tribunal qualifica
els polèmics comentaris com a manifestament il·lícits, titllant-los de
discurs d'odi.
 
Basant-se doncs, en aquests arguments, la Gran Sala del TEDH
considera que la mesura estònia de considerar responsable Delfi pels
comentaris de tercers no és una restricció desproporcionada a l'exercici de
la llibertat d'expressió
.
Si bé els anteriors són criteris preponderants de la Gran
Sala, els Jutges Sajó i Tsotsoria van emetre una opinió disconforme al
respecte.
Entenen els esmentats jutges que la conseqüència de la sentència
és que tots els comentaris hauran de ser monitoritzats des del moment en què
són publicats. També amb això entenen que s'incentiva els portals a
desactivar lopció de publicar comentaris respecte a notícies.
Aquests fets conduiran, segons criteri de
aquests jutges, a una censura col·lateral
que no deixa de ser una censura operada pel govern si bé no directament,
sí mitjançant l'exercici de pressió sobre els operadors privats en crear un
escenari on si es vol evitar la responsabilitat la conseqüència
inevitable és la seva autocensura.
Això entenen que suposa un atemptat
contra la llibertat d'expressió i una eina del govern per assolir
aquests usuaris d'Internet anònims als quals, altrament, no tindria
oportunitat de castigar.
El Tribunal Estonià va condemnar Delfi a procedir a la retirada de
els comentaris així com el pagament d'una multa de 320 euros. Tenint en compte que
aquesta quantitat resulta irrisòria per a una entitat professional així com que
Delfi no es veia forçada a canviar el model de negoci, les conseqüències eren
mínimes.
La Gran Sala s'esforça a remarcar que aquesta resolució no és
extrapolable a altres casos d'una manera genèrica
, ja que la solució adoptada
és només vàlida en casos de comentaris de manifesta il·licitud realitzats al
context d'un portal gestionat de manera professional i amb ànim comercial. De
aquí que aclareixi que aquest assumpte no es refereix a altres fòrums d'internet on
difonguin comentaris de tercers, on els internautes poden expressar
lliurement les vostres idees sobre qualsevol tema, sense que l'administrador del fòrum
aporteu res al debat per dirigir-lo (per exemple, un fòrum de debat, o un
tauler d'anuncis electrònic); o una
plataforma de mitjans socials on el proveïdor de plataforma no ofereix cap
contingut i on el proveïdor de continguts pot ser un particular que opera
una altra pàgina web o un altre bloc com a passatemps.
Com es pot veure, la sentència reflecteix el
debat actual sobre l'exercici de la llibertat d'expressió als mitjans
digitals i xarxes socials
. Si bé aquesta llibertat dexpressió és un dels
principis de totes les societats
democràtiques, cal no oblidar que també l'honor, la intimitat i la imatge
són drets constitucionalment protegits.
Els comentaris a les notícies són un
nou mode dexpressió de les idees i han demostrat que serveixen per
enriquir i democratitzar els debats en línia, arribant fins i tot a aportar fets
o aspectes no inclosos a la notícia original pel que sens dubte contribueixen
a fomentar la informació veraç i equilibrada. A Europa es calcula que cada
any es creen uns 5.000 milions de comentaris.
No obstant, n'hi ha prou amb la lectura de molts
mitjans digitals per veure com qualsevol notícia pot provocar una sèrie de
comentaris emesos de forma anònima en què trobem no una opinió
sinó, moltes vegades, només una cataracta d'insults.

Miguel Hernández deia que "Per a la
llibertat sagna, lluito, perviu…”
. Però també que “Per a la llibertat em desprenc a trets dels que han rebolcat la seva
estàtua pel fang”
. El poeta parla en un altre temps i d'altres
circumstàncies, però aquell esforç de molts convida a pensar si, a
els nostres dies, els que només insulten i tant s'emparen en la llibertat d'expressió
són els que l'arrosseguen pel fang i si l'establiment de límits pot
ajudar a mantenir i enaltir la veritable llibertat dexpressió.
Compartir post →

Potser et pot interessar...