Cada any, el 26 d'abril se celebra el Dia Mundial de la Propietat Intel·lectual, una iniciativa impulsada per l'OMPI per destacar el paper de la innovació, la creativitat i els actius intangibles a diferents sectors econòmics. El 2026, la celebració gira al voltant del lema "La PI i l'esport: preparats, llestos, a innovar!", posant el focus en com la propietat intel·lectual impulsa el desenvolupament tecnològic, la creativitat i les estratègies de marca al món esportiu.
L'esport professional és un ecosistema en què convergeixen patents, dissenys industrials, marques i drets d'autor. Per aquest motiu, hem volgut aprofundir en el cas de Joma i els seus botes de futbol de colors, una aposta innovadora que va trencar amb l'estètica tradicional del futbol.
El futbol dominat pel color negre
Durant gran part del segle XX, les botes de futbol eren molt semblants: negres, sòbries i funcionals. La prioritat era la resistència del material i el rendiment esportiu.
En aquest context, la idea dintroduir color a les botes de futbol semblava, per a molts, gairebé una extravagància. Tot i això, Fructuoso López, fundador de Joma, va decidir apostar per una visió diferent: trencar la monocromia del futbol i convertir el calçat esportiu en un element visualment distintiu.
L'origen de la revolució: Color in Football
De la seva visió va néixer la campanya “El color al futbol” (Color in Football), a mitjans dels anys noranta. La idea consistia a llançar botes que s'apartessin radicalment del negre tradicional.
Les primeres van ser botes blanques, seguides poc després per models en colors més cridaners com el vermell. Per promocionar-les, la marca va recórrer a dos jugadors amb gran projecció al futbol espanyol: Alfonso Pérez i Fernando Morientes.
En una època en què tots els jugadors utilitzaven calçat negre, l'efecte visual va ser immediat, ja que el jugador destacava a cada jugada, a cada repetició televisiva ia cada fotografia del partit.
Les botes no canviaven la seva estructura ni els seus materials (moltes estaven fabricades amb pell de cangur), però el simple canvi de color alterava completament la percepció del producte.
Escepticisme inicial convertit en èxit posterior
Al principi es van trobar amb infinitat de barreres. Moltes botigues eren reticents a vendre-les, convençudes que ningú voldria jugar amb botes amb color. De fet, per generar visibilitat inicial, la marca va arribar a regalar alguns parells perquè s'exposessin a aparadors.
També va haver-hi crítiques des de l'àmbit esportiu. Alguns periodistes van qüestionar l'estètica del producte, i el seleccionador nacional de l'època va arribar a fer broma que els defenses podien veure més fàcilment el jugador que portava botes blanques.
Tot i això, l'aposta va funcionar i les botes destacaven en el terreny de joc, convertides en un element fàcilment reconeixible a la televisió. Els joves aficionats volien imitar-les i, de manera gairebé immediata, tothom sabia que aquestes botes eren de Joma.
La innovació no era només estètica: era també una estratègia de màrqueting extremadament eficaç.
L'impacte mediàtic de la campanya
L‟impacte d‟aquesta innovació va ser especialment notable si es té en compte el context de l‟època. A finals dels anys noranta no existien xarxes socials ni campanyes digitals virals, de manera que la difusió depenia fonamentalment de la televisió, la premsa esportiva i la visibilitat en els partits.
Tot i així, les botes en color es van convertir en un fenomen mediàtic. Aparicions en portades, comentaris en retransmissions i una demanda creixent entre els aficionats van consolidar el producte com un dels grans èxits de la marca. Marcant un punt d´inflexió en el disseny del calçat esportiu.
Innovació, marca i diferenciació a l'esport
Des de la perspectiva de la propietat industrial i el màrqueting, el cas de Joma il·lustra diversos aspectes clau sobre com es construeix valor al sector esportiu:
- Innovació de producte
Tot i que l'estructura tècnica del producte no canviés radicalment, la innovació estètica va permetre redefinir el mercat. - Estratègia de marca
El color esdevingué un element distintiu que permetia identificar ràpidament l'origen empresarial del producte. - Visibilitat mediàtica
El fet que jugadors d'alt perfil utilitzessin el producte en va amplificar l'impacte i en va reforçar el reconeixement. - Efecte imitatiu a la indústria
Després de l'èxit inicial, altres marques van començar a introduir els seus models de botes de colors, consolidant una tendència que avui és completament habitual.
Propietat intel·lectual i esport: innovació dins i fora del camp
El cas de Joma reflecteix com la innovació, creativitat i estratègia de marca poden redefinir un sector.
Des dels materials patentats en equipaments esportius fins als dissenys industrials, les marques o els drets d'imatge, la propietat intel·lectual i industrial té un paper essencial en el desenvolupament de la indústria de l'esport.
En un mercat global on l'esport s'entrellaça amb la moda, els mitjans, l'entreteniment i els béns de consum, protegir adequadament aquests actius intangibles és clau per impulsar la innovació i consolidar el posicionament de les empreses.
