Un dia més des que tinc ús de raó, l'Iraq (oficialment República de l'Iraq) torna a convertir-se en notícia internacional. Els Estats Units, per primer cop des que s'emprengués la guerra contra l'Estat Islàmic, han iniciat la retirada de tropes del país.
M'he aturat un instant a la notícia -que passa gairebé desapercebuda entre la densitat política, el temporal de neu a Espanya, i altres borrasques i xàfecs diversos- per reflexionar sobre l'abast i els matisos inimaginables d'un context de crisi que, per diferents motius, dura des de fa dècades.
Encara sento l'impacte que em va produir, a finals dels anys 90, la notícia que els Estats Units bombardejarien l'Iraq, i jo era pràcticament una nena. En aquell moment no era capaç de comprendre què passaria ni quin abast tindria. Crec que tampoc no seria capaç 20 anys després. Ni tan sols aconsegueixo entendre amb tots els matisos les condicions en què s'ha d'exercir la nostra professió en un entorn semblant. Els conflictes afecten tots els àmbits de la vida, i per això, encara que pugui resultar insignificant, també la Propietat Industrial, les marques, les institucions i organismes governamentals que les administren, els funcionaris i professionals locals, titulars i tercers interessats, fins i tot les comunicacions, serveis postals i tecnologia i els expedients físics que desapareixen.
No em costa imaginar un context en què regeixen altres prioritats. Per això, personalment estic començant a trobar una justificació al fet que l'Oficina de Marques Iraquià hagi decidit fer una mena de taula rasa amb alguns expedients de marca, segons hem conegut aquests dies.
Interpreto que en un intent de renaixement després del desastre, entre les mesures i esmenes que ha anat introduint la Oficina de Marques Iraquià, s'ha posat en pràctica un nou procediment de registre en què s'ha invertit l'ordre d'algunes de les fites processals principals. Ara, les sol·licituds de marca queden supeditades al resultat positiu d'un examen previ després del qual es consideraran dipositades oficialment per passar després a ser publicades i registrades.
Aquesta mesura no tindria una gran rellevància en la nostra professió, si no fos perquè ha anat acompanyada de la decisió de suspendre aquelles sol·licituds de marca que haguessin estat dipositades sota l'empara de l'antiga llei i antiga pràctica. als titulars. interessats se'ls dóna, com única opció, la re-sol·licitud de les marques amb la preferència de poder preservar la data de prioritat de la sol·licitud més antiga durant el procediment de registre de la sol·licitud nova.
La reactivació dels procediments suspesos sembla veritablement improbable. I aquesta improbabilitat sembla que té sentit després d'haver conegut aquests dies que, el 29 de gener de 2018, l'Oficina de Marques de l'Iraq ha començat a requerir oficialment als titulars de marques suspeses la re-sol·licitud dels seus drets a risc de resoldre'n la cancel·lació.
Si bé cal prendre aquesta notícia amb totes les cauteles del context expressat, doncs hi ha també opinions i informacions discordants, cosa que sembla convenient és precisar els interessos reals a l'Iraq i, per prudència, re-sol·licitar aquells registres que es considerin fonamentals.
Autora: Cristina Arroyo
Visiteu la nostra pàgina web: http://www.elzaburu.com/
