La irrupció de personatges surrealistes generats per intel·ligència artificial (IA) en plataformes com TikTok ha desencadenat un fenomen viral conegut com Italian Brainrot. Aquestes creacions (com Tralalero Tralala, Tung Tung Tung Sahur o Ballerina Cappuccina) han conquerit el mercat en forma de cromos, joguines, videojocs i marxandatge, però també han plantejat importants interrogants legals sobre la seva protecció.
És possible registrar una marca sense ser el creador?
Al sistema marcari de la Unió Europea i Espanya, regeix la regla del first to file atorga drets exclusius a qui presenta primer la sol·licitud davant de l'oficina competent (EUIPO o OEPM), independentment de si n'és el creador original (ja que la funció principal de les marques és indicar l'origen comercial del producte o servei). Això ha permès que múltiples actors intentin registrar noms vinculats a l'univers Brainrot, generant una allau de sol·licituds i conflictes potencials.
Això no obstant, la llei estableix límits clars: si es demostra que una sol·licitud s'ha presentat amb mala fe (per exemple, per apropiar-se indegudament de drets preexistents), pot ser impugnada. Però la demostració sempre recau en qui reclama.
L'autoria es pot protegir en creacions generades per IA?
La legislació actual només reconeix drets dautor a persones físiques. En el cas de personatges creats mitjançant IA, el reconeixement d‟autoria depèn del grau d‟intervenció humana il‟existència d‟originalitat. Si el resultat és fruit d'instruccions precises i control creatiu per part del impulsor, podria considerar-se una obra protegida, sempre que estigui dotat d'originalitat i alçada creativa. El repte és poder demostrar-ho.
A més, les condicions i els termes d'ús de les plataformes d'IA poden condicionar la titularitat dels resultats, cosa que afegeix complexitat a la protecció jurídica.
Friccions comercials i convivència de marques
La proliferació de marques que venen productes associats al Brainrot pot provocar friccions comercials, amb oposicions creuades entre els sol·licitants. No obstant això, també es pot donar el cas que les sol·licituds simultànies donin lloc a una convivència pacífica de marques quan emparin sectors diferenciats al mercat, sempre que, evidentment, no s'exerceixin accions davant seu, pels titulars legítims.
Per exemple, una mateixa denominació podria coexistir si s'utilitza per a productes diferents (com joguines davant de roba) i no genera confusió en el consumidor. Aquesta possibilitat, encara que menys freqüent, és jurídicament viable i pot ser una via estratègica per a empreses que vulguin aprofitar l'estirada del fenomen sense entrar en conflicte directe amb altres titulars que ja disposen del registre. Això no obstant, això no és obstacle que, el titular legítim que així ho demostri, pugui impugnar el registre o presentar accions d'infracció si és el cas.
Com protegir-se davant de còpies i usos no autoritzats?
La proliferació de productes inspirats en Brainrot ha generat friccions comercials i risc de plagi. Per evitar-ho, és fonamental comptar amb una estratègia de protecció adequada: registre de marques i dissenys, vigilància activa del mercat i ús d'eines tecnològiques per detectar-ne còpies.
Plataformes com Amazon, eBay o Google permeten retirar productes il·lícits en 24-48 hores si s'acredita la titularitat del dret. Però perquè aquesta protecció sigui efectiva, hi ha d'haver tant un dret en vigor o vàlid, i un titular amo del mateix.
Estem davant d'una creació popular?
La dificultat per identificar autors legítims ha portat alguns experts a comparar el fenomen amb les creacions populars transmeses oralment. Si ningú no reivindica l'autoria de personatges com Tralalero Tralala, ni dels continguts que els desenvolupen (vídeos, memes, cançons), la protecció per drets d'autor queda en lliure disposició, subjecte a la reclamació per qui consideri que ha vulnerat el seu dret legítim.
I si el fenomen Brainrot s'esvaeix?
La normativa preveu la caducitat de les marques que no es fan servir de forma real i efectiva durant cinc anys. Tot i això, aquest període es considera un marge raonable perquè el titular pugui posar en marxa l'explotació comercial de la marca. En fenòmens virals com Brainrot, aquest “període de gràcia” pot ser decisiu per consolidar una estratègia de monetització.
La viralitat de les creacions generades per IA planteja nous reptes pel dret de marques i propietat intel·lectual. En aquest context, tenir assessorament especialitzat és clau per evitar conflictes, protegir els actius intangibles i aprofitar les oportunitats que ofereix l'entorn digital. Des d'Elzaburu, acompanyem empreses, creadors i titulars de drets en el disseny d'estratègies jurídiques eficaces per registrar, defensar i explotar les marques en un ecosistema cada cop més complex i digitalitzat.
Enric Jacobo, advocat de l'àrea de marques d'Elzaburu.
