El TEAC estableix un nou marc de seguretat jurídica a les deduccions fiscals per R+D+i
Imatge d'ELZABURU
ELZABURU

El TEAC estableix un nou marc de seguretat jurídica a les deduccions fiscals per R+D+i

El 17 de juliol de 2025, el Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC) va emetre dues resolucions clau (RG 5685/2024 i RG 1267/2025) que unifiquen el criteri aplicable a les deduccions fiscals per activitats de Investigació, Desenvolupament i Innovació Tecnològica (R+D+i) al Impost sobre Societats. Aquesta decisió suposa una fita per a les empreses innovadores, ja que aporta més claredat normativa i reforça la seguretat jurídica en un terreny que, fins ara, generava importants incerteses.

Un nou escenari per a les deduccions per R+D+i

Fins fa poc, moltes companyies es guiaven pel criteri mantingut per la Direcció General de Tributs (DGT), que permetia aplicar deduccions R+D+i generades en exercicis anteriors, encara que no s'haguessin reflectit a l'autoliquidació inicial. Consultes vinculants com les V-802-2011, V-0297-2012 y V-2400-2014 avalaven aquest criteri, donant a les empreses un marge de maniobra per planificar l'ús dels incentius fiscals.

La situació va canviar a juny de 2022, Quan la consulta vinculant V-1511-2022 va introduir un enfocament molt més restrictiu. A partir d'aquell moment, només podien aplicar-se deduccions si s'incloïen a la declaració de l'exercici corresponent o si se sol·licitava una rectificació dins dels terminis legals. Aquest canvi va provocar incertesa i va generar riscos per a les empreses amb projectes d'R+D+i, que podien perdre importants beneficis fiscals.

Resolucions del TEAC: dos règims diferenciats

Amb les resolucions de juliol de 2025, el TEAC ordena definitivament el panorama i distingeix dos escenaris clars:

1. Autoliquidacions anteriors al 24 de juny de 2022

El TEAC respecta la interpretació vigent abans de la consulta V-1511-2022. Per tant, les deduccions per R+D+i generades abans d'aquesta data es poden aplicar en exercicis posteriors sense necessitat de modificar l'autoliquidació inicial, sempre que el dret no estigui prescrit.

Això representa una oportunitat significativa per a aquelles companyies que, per motius estratègics o de planificació, no van aprofitar totes les seves deduccions al seu moment. Ara podran recuperar-les i optimitzar-ne la càrrega tributària.

2. Autoliquidacions a partir del 24 de juny de 2022

En els exercicis posteriors, el TEAC ratifica l'obligatorietat del nou criteri. És a dir:

  • Les deduccions s'han d'incloure a la declaració original.
  • Si no es reflecteixen, caldrà sol·licitar una rectificació dins del termini establert.

Per a les empreses, això implica reforçar els controls interns y els processos de gestió fiscal, evitant que una distracció administrativa suposi la pèrdua d'importants beneficis fiscals.

Implicacions estratègiques per a empreses innovadores

El nou marc aporta seguretat jurídica en un terreny especialment sensible per a les empreses amb inversions en R+D+i.

Entre els principals impactes destaquen:

  • Recuperar deduccions pendents: les organitzacions amb projectes anteriors a 2022 tenen la possibilitat de revisar exercicis tancats i aplicar deduccions fiscals encara no utilitzats (sempre que estiguin dins del termini de prescripció).
  • Alliberar recursos per innovar: optimitzar la càrrega tributària permet reorientar capital cap a nous desenvolupaments tecnològics.
  • Exigir més control i planificació: en els exercicis posteriors a 2022, les deduccions requereixen una gestió més rigorosa i una documentació exhaustiva des de linici de cada projecte.

Oportunitat per revisar l'estratègia fiscal de R+D+i

L'actual marc normatiu, combinat amb la doctrina recent del TEAC, ofereix un context idoni per analitzar i redissenyar la gestió de deduccions fiscals.

Les empreses disposen de fins 18 anys per aplicar els beneficis generats, cosa que amplia les possibilitats estratègiques. Convertint aquest moment en una oportunitat clau per a:

  • Revisió exhaustiva de saldos fiscals: detectar deduccions generades i no aplicades.
  • Actualització de polítiques internes: garantir que tots els projectes de R+D+i es documenten adequadament des del començament.
  • Disseny d'estratègies fiscals a llarg termini: integrar la innovació com un element central en l'optimització de recursos i beneficis fiscals.

Un marc fiscal més previsible que fomenta la innovació

Amb aquestes resolucions, el TEAC estableix un escenari més estable i predictible per a les empreses que inverteixen en R+D+i. La seguretat jurídica i la claredat normativa permeten planificar projectes de més abast, sense por de canvis interpretatius que puguin comprometre els beneficis fiscals associats.

En Elzaburu, seguim de prop la evolució normativa en matèria d'incentius fiscals per a la R+D+i amb l'objectiu oferir als nostres clients un assessorament actualitzat, rigorós i alineat amb les vostres necessitats, ajudant-los a aprofitar al màxim les oportunitats que ofereix el marc fiscal vigent.

 

David Ponts, Responsable de Finançament a la Innovació d'Elzaburu.

Compartir post →

Potser et pot interessar...