Sentència del Tribunal de Justícia de 4 de setembre de 2025, LEGO (C-211/24).
Fets sobre la sentència
Lego A/S (d'ara endavant, Lego) és el titular dels dissenys de la UE núm. continuació:
Disseny de la UE núm. 001950981-0001
Disseny de la UE núm. 002137190-0002
Pozitív Energiaforrás (en endavant, Positív) va intentar importar a Hongria jocs de construcció que comprenien, entre altres, els elements de construcció representats a continuació a la segona columna:
Dissenys de la UE de LEGO | Elements de construcció de Pozitív Energiaforràs |
|
|
|
|
Després de la denúncia presentada per Lego, l'Administració d'Hisenda i Duanes d'Hongria va ordenar l'embargament dels jocs de construcció i va incoar un procediment d'infracció per sospita de vulneració dels drets de propietat industrial i intel·lectual de Lego. El 22 de juny del 2022 Lego va presentar una sol·licitud de mesura provisional per mantenir l'embargament.
Aquesta sol·licitud va ser denegada per l'òrgan jurisdiccional de primera instància, ja que considera que els elements de construcció de Positiv produïen a l'usuari informat una impressió general diferent de la dels dissenys de Lego.
Lego va interposar recurs d'apel·lació davant el Tribunal Superior de la Capital, el qual va modificar la interlocutòria anterior i va ordenar l'embargament dels jocs de Positiv en considerar que els dissenys de Lego no produïen en l'usuari informat una impressió general diferent de la dels elements de construcció de Positiv.
Positív va interposar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem d'Hongria, que va confirmar la resolució anterior del Tribunal Superior de la Capital.
A continuació, Lego va interposar una acció per infracció contra Positiv davant del Tribunal General de la Capital.
Aquest Tribunal es va preguntar quines eren les aptituds que se suposen del “usuari informat” de l'article 10 del Reglament (CE) nº 6/2002, quan es tracta d'apreciar la impressió general que hi produeixen els dissenys de l'article 8, apartat 3 del Reglament esmentat (és a dir, els dissenys que permeten l'assemblatge o la connexió de múltiples productes mútuament intercanviables dins d'un sistema modular). Així mateix, es va plantejar la interpretació de l'article 89 del dit Reglament i, més en concret, de l'abast del concepte “motius especials".
En aquestes circumstàncies el Tribunal General de la Capital va suspendre el procediment i va plantejar al TJ les qüestions prejudicials següents:
1.- En un assumpte com el del procediment principal, en el qual el titular invoca un dibuix o model protegit d'acord amb l'article 8, apartat 3, del Reglament núm. 6/2002 respecte d'un o diversos blocs de construcció d'un joc de construcció de la demandada que compleixen la mateixa funció d'assemblatge que els blocs del dibuix o model de la demandant, és conforme amb el dret jurisdiccionals, en determinar l'àmbit de protecció, en el sentit de l'article 10 del Reglament, del dibuix o model de la demandant:
- es basen en un usuari informat que, sobre la funció del dibuix o model i la del producte, posseeix els coneixements tècnics que cal esperar d'un expert al sector;
- consideren usuari informat a aquell que compara el dibuix o model de la demandant i el producte de la demandada mitjançant un examen minuciós, tècnic i metòdic, i
- assumeixen que aquest usuari informat conforma la seva impressió general del dibuix o model i del producte, abans de res, com una opinió tècnica?
2.- En el supòsit que, en un assumpte amb les característiques exposades, s'hagi de concloure que la protecció conferida pel dibuix o model de la demandant s'estén a una oa unes poques peces presents en els jocs de construcció de la demandada, que, no obstant això, suposen un nombre reduït de blocs de construcció en relació amb el total, és conforme amb el dret de la qual, prenent en consideració el caràcter parcial de la infracció, l'escassa gravetat i proporció de la infracció respecte de la mercaderia en conjunt i els interessos associats al comerç sense restriccions d'un joc de construcció no qüestionable majoritàriament, raons que es qualifiquen de “motius fundats” als efectes de l'article 89, apartat 1, del Reglament. el país el joc de construcció?
Pronunciaments sobre el cas
La sentència examina per separat ambdues qüestions prejudicials i n'exposa la interpretació de l'article 10 i de l'article 89, apartat 1 del Reglament núm. 6/2002.
Quant a la primera qüestió prejudicial, conclou que l'article 10 s'ha d'interpretar en el sentit que l'àmbit de protecció d'un dibuix o model en aplicació de l'article 8, apartat 3, s'ha d'apreciar tenint en compte la impressió general produïda per aquest dibuix o model en un usuari informat que, sense ser-ne dissenyador ni expert tècnic:
- coneix els diferents dibuixos o models existents al sector de què es tracta,
- disposa d'un determinat grau de coneixement sobre els elements que normalment contenen aquests dibuixos o models i,
- a causa del seu interès pels productes de què es tracta, presta un grau d'atenció relativament elevat en utilitzar-los com a elements del sistema modular de què formen part.
No s'ha de tenir en compte la impressió produïda en un usuari que, disposant de coneixements tècnics anàlegs als d'un professional, examina minuciosament el dibuix o el model de què es tracta i la impressió general del qual descansa principalment en consideracions tècniques.
Quant a la segona qüestió prejudicial, declara que l'article 89, apartat 1 s'ha d'interpretar en el sentit que la circumstància que una infracció només afecti determinats elements d'un sistema modular, poc nombrosos en relació amb el conjunt dels components d'aquest sistema, no està compresa en el concepte de “motius especials”, segons aquesta disposició, que permet a un tribunal de dibuixos i models comunitaris no dictar una o diverses de les resolucions a què es refereix.
Comentari sobre la sentència del Tribunal de Justícia, LEGO
La sentència aclareix els dubtes de l'òrgan jurisdiccional remitent en el sentit de si, atès el caràcter excepcional de la protecció conferida als dissenys que permeten l'acoblament o connexió múltiples de productes mútuament intercanviables dins d'un sistema modular, s'havia de considerar que l'usuari informat havia de posseir coneixements tècnics comparables als manejats en el dret de patents.
En descartar aquesta possibilitat, el TJ admet que l'abast del concepte “usuari informat” a la sentència PepsiCo/Grup Promer Mon Graphic (C-281 / 10), entre d'altres, també és extrapolable al context dels dissenys de l'excepció de l'article 8, apartat 3.
La interpretació de l'article 89, apartat 1 en relació amb la qüestió prejudicial plantejada és molt important, ja que determina que el fet que la infracció només afecti determinats elements d'un sistema modular (en aquest cas, determinats elements de construcció dins del joc o sistema de construccions) no impedeix que un tribunal de dissenys de la UE pugui dictar les resolucions corresponents. Això permet fer valer el disseny registrat, encara que el joc només contingui alguns elements infractors.
Pedro Saturio, Soci-Associat, àrea de Patents
