CONTEXT
Un conflicte que qüestionava fins a on arriba la protecció de les denominacions d'origen
El Comitè Interprofessionnel du Vin de Champagne (CIVC), entitat encarregada de la defensa de la denominació d'origen protegida (DOP) Champagne, va detectar l'ús del signe “Champanillo” per identificar una cadena de bars de tapes a Catalunya, així com la seva utilització a dominis, xarxes socials i materials promocionals.
A la Unió Europea, les DOP compten amb un règim específic de protecció a nivell de la Unió, recollit al Reglament (UE) 1308 / 2013, que garanteix la seva defensa davant usos indeguts a tots els Estats membres.
El principal repte jurídic en aquest cas radicava que no es tractava de productes comparables al Champagne, sinó de serveis de restauració, cosa que plantejava una qüestió clau: hi pot haver infracció d'una DOP quan el signe s'utilitza per a serveis i no per a productes?
ENFOCAMENT JURÍDIC
La protecció s'ha d'estendre a aquells usos que generin una evocació a la ment del consumidor
El plantejament del cas es va articular sobre una idea central: la protecció de les denominacions d'origen no es limita a productes idèntics o similars, sinó que s'ha d'estendre a aquells usos que en generin una evocació a la ment del consumidor.
Si l'ús del distintiu “Champanillo” portava el consumidor mitjà a pensar, de manera directa, al Champagne, la protecció s'havia d'activar, amb independència que s'utilitzés per identificar uns bars de tapes i no vins escumosos.
A més, aquest vincle a la ment del consumidor implicava també un aprofitament indegut de la reputació associada a la denominació d'origen Champagne: el signe es beneficiava del prestigi, el reconeixement i el valor construït per la DOP.
Aquest enfocament exigia anar més enllà de l'anàlisi tradicional i donar suport al marc europeu (Reglament UE 1308/2013). Per això, el cas va donar lloc a una qüestió prejudicial plantejada per l'Audiència Provincial de Barcelona davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que va resultar determinant per aclarir i precisar els límits de protecció de les denominacions d'origen.
DESENVOLUPAMENT DEL CAS
Una dècada de litigi fins a la decisió final
El procediment es va estendre durant gairebé una dècada i va travessar diverses instàncies fins a consolidar aquest canvi denfocament.
Després d'una resolució inicial desfavorable en primera instància, la Audiència Provincial de Barcelona va elevar la qüestió al TJUE, desplaçant el debat des de la similitud entre productes cap al concepte d'evocació.
Fins aquell moment, el Tribunal de Justícia havia interpretat en diverses resolucions -entre elles les sentències de 7 de juny de 2018, assumpte C-44/17 i de 17 de desembre de 2020, assumpte C-490/19- el concepte d'evocació d'una DOP, però mai no s'havia pronunciat específicament sobre la qüestió de si la protecció atorgada per les.
La resposta del TJUE, en la seva sentència de 9 de setembre de 2021 (assumpte C-783/19) va ser determinant. Va confirmar que la protecció de les denominacions d'origen també s'estén a serveis, sempre que l'ús del signe generi al consumidor un enllaç prou directe amb la denominació protegida.
A partir d'aquest criteri, la Audiència Provincial va revisar el cas i va concloure que l'ús de “Champanillo” constituïa una infracció per evocació. Per això, no es va limitar a una anàlisi nominal, sinó que va valorar el conjunt de circumstàncies: la clara proximitat fonètica i conceptual entre els signes, la incorporació del terme “xampany” al signe controvertit, el seu ús en contextos vinculats al consum de begudes i, especialment, l'aprofitament indegut de la reputació associada al Champagne.
RESULTAT
El Suprem consolida un criteri que redefineix l‟abast de la protecció de les denominacions d‟origen
El 8 d'abril del 2026, el Tribunal Suprem va confirmar íntegrament la sentència dictada per l'Audiència Provincial de Barcelona, aplicant la doctrina establerta pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Es posava així fi al procediment i es consolidava l'enfocament adoptat.
Seguint la interpretació realitzada pel TJUE, la sentència ratifica que existeix infracció per evocació de la DOP Champagne, fins i tot en absència d'identitat o similitud entre productes, i que aquesta protecció també s'estén a serveis quan l'ús del signe genera un enllaç prou directe a la ment del consumidor. Així mateix, confirma que aquest tipus d'usos pot implicar un aprofitament indegut de la reputació associada a la denominació dorigen.
En aplicació d'aquests principis, el Tribunal Suprem confirma l'ordre de caquest en lús del signe “Champanillo”, la retirada de materials i la cancel·lació dels actius digitals associats.
Més enllà dels seus efectes concrets, la resolució marca una fita en la interpretació del concepte d'evocació de les DOP a l'ordenament espanyol. El Tribunal Suprem incorpora de manera expressa el criteri del TJUE i l'integra a la pràctica judicial nacional, consolidant un estàndard que amplia l'abast de protecció de les denominacions d'origen i en reforça la defensa davant usos indirectes.
Aquest pronunciament no només aporta seguretat jurídica, sinó que estableix un precedent clar per a futurs casos, en confirmar que la protecció de les DOP no depèn de la similitud entre productes, sinó de la capacitat del signe per activar en el consumidor una associació amb la denominació protegida.
Carlos Morán, soci de l'àrea Legal
El cas ha estat liderat per Carlos Morán, soci de l'àrea Legal d'ELZABURU, que ha acompanyat el Comitè Interprofessionnel du Vin de Champagne des de l'inici del procediment, articulant l'estratègia jurídica al llarg de totes les fases i contribuint a la consolidació d'aquest criteri.
La seva trajectòria en la defensa de la DOP Champagne ha estat reconeguda internacionalment pel mateix Comitè Champagne, amb el nomenament de Cavaller de l'Ordre des Coteaux de xampany, una distinció que el Comitè ha atorgat diverses vegades a juristes que han destacat en la protecció jurídica d'aquesta denominació d'origen a nivell internacional.
